Aquest article té com a objectiu continuar amb la recerca encetada en un estudi anterior (Marco 2010) en què es va fer una primera aproximació a l’habitus de Carles Capdevila com a traductor i home de lletres. El present treball se centra en la part més concreta i visible d’aquest habitus, la que es deriva de les opcions estilístiques i traductològiques preses pel traductor, tal com es manifesten en la traducció d’El grill de la llar, de Dickens, publicada en la «Biblioteca Univers» el 1932. L’anàlisi ...
Aquest article té com a objectiu continuar amb la recerca encetada en un estudi anterior (Marco 2010) en què es va fer una primera aproximació a l’habitus de Carles Capdevila com a traductor i home de lletres. El present treball se centra en la part més concreta i visible d’aquest habitus, la que es deriva de les opcions estilístiques i traductològiques preses pel traductor, tal com es manifesten en la traducció d’El grill de la llar, de Dickens, publicada en la «Biblioteca Univers» el 1932. L’anàlisi d’aquesta traducció permet concloure que els trets més significatius de Capdevila com a traductor de narrativa són el respecte envers el perfil estilístic de l’original, la funcionalitat com a criteri de traducció, la recreació versemblant de l’oralitat i una certa indefinició en la mediació dels referents culturals
+
