En el context de la societat del risc global, el poder comunicatiu es manifesta constitutivament i reflexiva. Primer, es proposa una aproximació a l'estudi del risc com una forma de comunicació. Segon, l'anàlisi institucional de la UE com a comunitat de comunicació de risc, ens serveix per exemplificar la mediatització creixent d'aquest camp. En tercer lloc, es revisa críticament la investigació dels mitjans que, tot i continuar essent essencial en els processos de comunicació de risc, ara ho és ...
En el context de la societat del risc global, el poder comunicatiu es manifesta constitutivament i reflexiva. Primer, es proposa una aproximació a l'estudi del risc com una forma de comunicació. Segon, l'anàlisi institucional de la UE com a comunitat de comunicació de risc, ens serveix per exemplificar la mediatització creixent d'aquest camp. En tercer lloc, es revisa críticament la investigació dels mitjans que, tot i continuar essent essencial en els processos de comunicació de risc, ara ho és no mediacèntricament. Finalment, es plantegen algunes reflexions obertes per avaluar les cultures professionals del periodisme i llurs pràctiques productives associades amb la comunicació de risc, camp d'acció els trets del qual conviden a una plena configuració comunicativa.
+
Today, in the context of the global risk society, communicative power has shown itself to be constitutive and reflexive. Firstly, the study of risk is approached as a form of communication. Secondly, the institutional analysis of the EU as a risk communication community is used to exemplify the growing mediatisation of the field of risk communication. Thirdly, media research is analysed critically as, whilst still being essential in risk communication processes, it is now essential in a non-media-centric ...
Today, in the context of the global risk society, communicative power has shown itself to be constitutive and reflexive. Firstly, the study of risk is approached as a form of communication. Secondly, the institutional analysis of the EU as a risk communication community is used to exemplify the growing mediatisation of the field of risk communication. Thirdly, media research is analysed critically as, whilst still being essential in risk communication processes, it is now essential in a non-media-centric way. Finally, some open-ended questions are posed to assess journalistic professional cul-tures and their productive practices associated with risk communication, a field of action that calls for a complete communicative configuration in light of its characteristics.
+
