El Decret llei és una norma amb rang legal emanada del Govern, en casos d’extraordinària i urgent necessitat. El fet que la norma entri en vigor per voluntat unilateral de l’Executiu i la única intervenció parlamentària preceptiva sigui un acte de convalidació exigeix que el seu ús sigui realment sospesat. No obstant, l’assiduïtat amb què aquest tipus de normes regulen la nostra vida diària ens permet qüestionar-nos si ha quedat desnaturalitzada, d’una banda, la pròpia figura normativa i, de l’altra, ...
El Decret llei és una norma amb rang legal emanada del Govern, en casos d’extraordinària i urgent necessitat. El fet que la norma entri en vigor per voluntat unilateral de l’Executiu i la única intervenció parlamentària preceptiva sigui un acte de convalidació exigeix que el seu ús sigui realment sospesat. No obstant, l’assiduïtat amb què aquest tipus de normes regulen la nostra vida diària ens permet qüestionar-nos si ha quedat desnaturalitzada, d’una banda, la pròpia figura normativa i, de l’altra, les relacions entre els poders de l’Estat. Amb aquesta finalitat, procedirem a analitzar el seu ús d’ençà l’aprovació de la Constitució i el posicionament que ha adoptat envers aquest el Tribunal Constitucional. Per a copsar la gravetat de la situació existent, estudiarem profusament casos en què el recurs a aquesta figura resulta especialment problemàtica: el Decret llei de contingut heterogeni, el singular i, finalment, el regulador de matèria reglamentària. Amb l’ànim de reconduir la situació actual, proposarem canvis en l’actuació del poder legislatiu, analitzarem quines possibilitats reals té l’Executiu de reaccionar davant d’una situació d’urgència que no impliquin un recurs sistemàtic al Decret llei i destacarem una proposta en particular: la necessitat d’autocrítica per part dels poders de l’Estat.
+
