L'aranès i el gardiol: estudi de dues comunitats perifèriques de l'occità

Abstract

Aquest treball té un doble objectiu. El primer de tots és “demostrar la unitat lingüística occitana” a través de l’estudi de dues varietats perifèriques, ja que hi ha diferents sectors, des de procediments més o menys lingüístics, que la qüestionen. He deixat de banda tot el que feia referència a la unitat lingüística de l’occità i del català per no desviar-me del tema central de la recerca i he defensat –quan he hagut de parlar de l’occità i del català al llarg del treball- la idea més acceptada pels científics i pels organismes oficials, és a dir, la independència de cada llengua./nL’altre clar objectiu del treball és acostar la realitat occitana a Catalunya, atès/nque, tot i el desconeixement força generalitzat, aquesta llengua és cooficial a tot el territori català, no només a la Val d’Aran, juntament amb les altres dues llengües de coneixement obligatori. En aquest acostament m’he allunyat de presentar l’estàndard o els provençals, Mistral o els trobadors i he triat mostrar l’occità des de dos punts molt allunyats: l’aranès, proper a nosaltres, i el gardiol, exòtic, parlat encara a una illa lingüística al sud d’Itàlia.