Educació

Treballs de màster o d'alguna assignatura, realitzats per estudiants de la UPF en l'àmbit d'Educació.

URI permanent per a aquesta comunitat http://hdl.handle.net/10230/20648

Recent Submissions

La sexualitat és un joc?
(2024) Sabaté Ripollès, Aïda; Maldonado Moreno, Lorena; Escorsa Baqués, Josep M.
A l’Institut Vapor del Fil a 1r i 2n d’ESO es treballen les ciències naturals i les socials a la matèria Pensament i Recerca (PiR). En aquesta assignatura es treballa per projectes, l’alumnat està distribuït en grups-base heterogenis (que van canviant segons el projecte). Es segueix una metodologia en què se’ls planteja un repte que han de resoldre amb un producte final en què l’alumne és protagonista del seu aprenentatge. La intervenció educativa es centra a 2n d’ESO, cada grup-classe està format per 30 alumnes. Els dos grups de 2n d’ESO (A i B) fan el mateix horari d’aquesta matèria, és a dir, es fa de forma paral·lela. L’equip docent habitual de PiR està format per 3 professors de diferents disciplines i també hi ha reforços puntuals d’altres docents, d’aquesta manera es pot fer codocència. En aquesta situació d’aprenentatge (que en realitat es tracta d’un projecte interdisciplinari de ciències naturals i socials) es vol treballar la sexualitat en un sentit ampli, que inclou des del coneixement anatòmic dels aparells reproductors, què li passa al cos durant la pubertat i l’adolescència, la reproducció i els principals mètodes de protecció i prevenció per tenir pràctiques sexuals segures. El projecte també inclou una visió més social del sexe i la sexualitat: des del tabú o la vergonya a parlar-ne passant també a conèixer la diferència entre gènere o sexe biològic i el respecte per la diversitat sexual present a la societat. En aquest projecte l’alumnat se’ls planteja el repte de crear un joc de taula per presentar-lo a una cooperativa (Mandràgores) per tal que puguin fer servir les idees dels grups del Vapor per a properes xerrades o tallers a instituts o joves. Per tant, el producte final de la SA/projecte és elaborar un joc de taula a partir dels continguts treballats. Així doncs, al llarg de les sessions serà també imprescindible treballar els conceptes necessaris per a crear o adaptar un joc (els elements, les normes, funcionament...) que tracti sobre els continguts dels diferents blocs. El projecte es titula “La sexualitat és un joc?” perquè igual que haurem vist que un bon joc té uns elements coneguts per tothom i unes normes clares que cal respectar per passar-ho bé; també en el sexe, el coneixement del propi cos, l’empatia i el respecte són imprescindibles per relacionar-nos correctament i d’aquesta manera passar-nos-ho bé de cara al futur.
Les metodologies d'aula en el marc competencial: el seu impacte en la satisfacció acadèmica i el benestar emocional de l'alumnat i del professorat, en les classes de ciències
(2024) Magrinyà Estrada, Joan
Avui en dia, ens trobem davant d’un canvi de paradigma del model educatiu, apostant així per la transició cap a l’aprenentatge competencial, basat en l’assoliment de les competències clau en l’alumnat. En aquest context, les metodologies d’aula actives o innovadores han esdevingut el vehicle a partir del qual fer arribar aquest nou model d’aprenentatge competencial als estudiants. Ara bé, més enllà de l’impacte d’aquestes metodologies en l’aprenentatge i en els resultats educatius, cal considerar com afecten el grau de satisfacció acadèmica de l’alumnat i del professorat, agafant com a marc les classes de ciències. A més, el present estudi pretén determinar també l’impacte d’aquestes estratègies d’aula en el seu benestar emocional. Així doncs, per tal de donar resposta als objectius plantejats, s’ha realitzat una investigació qualitativa, a partir de l’elaboració d’un qüestionari per alumnes i un per docents d’un institut de Barcelona, amb la finalitat de recollir les seves percepcions sobre les metodologies actuals. Els resultats obtinguts d’aquest estudi demostren que les estratègies d’aula actives cobreixen els indicadors de satisfacció d’alumnes i docents, de manera general, a excepció d’alguns participants que no contemplen aquestes metodologies com a una oportunitat d’aprenentatge significativa. A més, es conclou també que aquestes metodologies afavoreixen el benestar emocional de l’alumnat i del professorat a l’aula, malgrat alguns casos concrets que expressen malestar. En últim lloc, l’estudi situa les classes de ciències com escenaris idonis d’implementació de l’enfocament competencial, atès que els resultats mostren major satisfacció i benestar generals en els itineraris científics.
El món de les noves ciències òmiques: genètica amb eines bioinformàtiques
(2023) Lancho Expósito, Andrea
Tal i com indica el Decret 171/2022 de la Generalitat de Catalunya, la matèria de Biomedicina és una matèria optativa anual que està especialment recomanada per a l’alumnat amb orientació cap als estudis biosanitaris. Parteix de les competències assolides per l’alumnat en la matèria de Biologia i Geologia al llarg de l’educació secundària obligatòria i aprofundeix en algunes temàtiques d’aquest camp de coneixement, especialment en les relacionades amb la salut i la malaltia, per assolir els aprenentatges competencials propis de l’etapa del batxillerat. Així, doncs, el camp de la bioinformàtica és relativament desconegut, especialment en Educació Secundària. Es tracta d'un camp interdisciplinari i molt ampli, que conjuga informació biològica i pràctiques de computació. Aquests atributs fan de la bioinformàtica una potencial candidata per a estudiar-la. D’aquesta manera, a continuació es proposa una Unitat Didàctica a 1r de batxillerat científic-tecnològic per realitzar una aproximació a l’anàlisi de dades genètiques mitjançant eines bioinformàtiques. Sent un assignatura de caràcter voluntari, és més fàcil que els alumnes estiguin interessats i motivats per ella amb l’objectiu de canalitzar el seu futur professional en aquesta branca. Això, dota al docent d'una versatilitat enorme a l'hora d'impartir-la, però requereix una especial cura a l'hora de no transmetre les seves pròpies idees degut a les grans controvèrsies sinó propiciar el pensament crític de cadascun dels alumnes. D'altra banda, està ocorrent un auge en aquest àmbit laboral, especialment en les ciències biomèdiques i en la informàtica, sent el sector sanitari el que més va créixer quant a oferta d'ocupació entre els anys 2019 i 2021, potser fruit de la crisi sanitària de la COVID-19 que s'ha viscut, i fruit del creixement dels avanços en biotecnologia aplicatsa la medicina (https://www.mites.gob.es/) . Però conèixer la genètica molecular i com funciona la bioinformàtica no és només d'utilitat per a aquells alumnes que vulguin destinar el seu futur professional a aquest sector, ja que totes dues (i és el que es pretén mostrar amb aquesta UD) són presents en el dia a dia de les persones: en els fàrmacs, en els informes hospitalaris, per entendre diferents malalties... ja que són eines que han arribat per a quedar-se i millorar la qualitat de vida dels éssers humans.
Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) a lʼaula de ciències: una estratègia per millorar la motivació i el rendiment acadèmic?
(2023) Lagares Martín, Clàudia
Aquest treball final de màster pretén analitzar si la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) és una estratègia didàctica que fomenta la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat a l’aula de ciències. La proposta d’intervenció ha estat desenvolupada amb un grup-classe de 19 alumnes de 4t d’ESO, al llarg de 15 sessions d’una hora, a la matèria de Biologia i Geologia. La metodologia ABP s’integra a la UD a través de la presentació d’un problema realista al qual cal aportar una possible solució. Concretament, es plantegen 3 casos sobre aliments transgènics que hipotèticament es troben en procés d’autorització pel consum humà. S’encarrega a l’alumnat que, a través d’una cerca bibliogràfica i consultant recursos diversos, prenguin la decisió d’autoritzar o inhabilitar el consum d’aquests aliments transgènics. Finalment, tota la informació que els hagi permès extreure conclusions i prendre una decisió fonamentada, haurà de plasmar-se en el producte final: un pòdcast divulgatiu. Per tal de donar resposta a les preguntes d’indagació plantejades, es fan servir una sèrie d’instruments de recollida de dades. Per una banda, l’efecte de l’ABP sobre la motivació s’ha analitzat a través d’un qüestionari inicial, amb la intenció d’explorar com percep l’alumnat les metodologies seguides fins al moment a la classe de ciències, i d’un qüestionari final, les respostes del qual seran contrastades amb l’inicial i permet explorar quin impacte ha tingut aquesta metodologia en la motivació de l’alumnat. Per altra banda, l’impacte de l’ABP sobre el rendiment acadèmic s’ha analitzat gràcies a les qualificacions obtingudes durant la UD. Aquest resultat s’ha comparat amb les qualificacions de l’alumnat obtingudes durant el trimestre previ. Aquesta comparativa es planteja com una tendència qualitativa, ja que existeixen una sèrie de variables ocultes que podrien estar distorsionant el resultat. És per això que també es discuteixen quins altres factors podrien estar influint i cal tenir presents en estudis d’aquest tipus. Per últim, també s’ha analitzat l’existència d’una possible correlació entre la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat. Finalment, s’ha pogut concloure que la metodologia ABP sembla contribuir positivament a augmentar la satisfacció de l’alumnat respecte al seu procés d’aprenentatge. Així mateix, aquesta metodologia sembla tenir un impacte positiu sobre la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat i, a través d’una anàlisi estadística, ha sigut possible determinar que existeix una correlació positiva moderada entre ambdues variables. A més, aquesta recerca ha permès explorar els principals punts forts i febles d’aquesta metodologia des de la perspectiva de l’alumnat. Per acabar, també s’han identificat aquells aspectes susceptibles de millora, tant a la unitat didàctica com a la recollida i anàlisi de dades posterior, i s’han proposat alternatives al respecte.
Diari d’aprenentatge: afavorir la reflexió de l’aprenentatge dels estudiants per millorar l’assoliment dels continguts treballats a l’aula de ciències
(2024) Castey Pagerols, Albert; Ferrer Marí, Aina; Gallego Varela, Ignacio
El present treball de fi de màster té com a objectiu fomentar l’autoregulació de l’aprenentatge de l’alumnat de 3r i 4t de l’ESO i contribuir a millorar l’assoliment dels continguts treballats a l’aula de ciències, a les matèries de biologia i química, amb l’ajut dels diaris d’aprenentatge. La metodologia utilitzada és el “Diari d’aprenentatge”, donant a conèixer a l’alumnat el grau d’assoliment dels coneixements que presenten, ajudant a estructurar aquests sabers adquirits i identificar les seves necessitats de millora. D’aquesta manera, es pretén aconseguir una autoreflexió individual del propi aprenentatge de l’alumnat. Els resultats obtinguts evidencien que el diari proposat fomenta la reflexió i l’autoregulació de l’aprenentatge. Pel que fa al grau d’assoliment, s’ha vist que al nivell de 3r d’ESO hi ha un increment significatiu a diferència de 4t d’ESO, que no s’aprecia cap canvi. Respecte al diari, la gran majoria de les respostes a les preguntes clau relacionades amb identificar els aspectes a millorar, els dubtes i tenir consciència de l’aprenentatge, les podem englobar en les categories superiors, sent considerades com a útils i molt útils. Per acabar, es realitzen una sèrie de propostes de millora, basant-nos en les recomanacions donades directament per l’alumnat i la nostra pròpia experiència per millorar la intervenció i continuar la recerca en aquest camp.

Educació

Navigate

Browse

Recent Submissions