e-Repositori UPF :: Treballs de l'assignatura Economia Aplicada II (fins 2012)

Recent Submissions

Les Marques blanques en temps de crisi
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-02-14) Boada Torre-Marín, Nerea; José López, Clàudia de; Gámez Cabezos, Helena; Hernán González, Natalia; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Tots hem sentit parlar algun cop de les marques blanques, més formalment conegudes com a marques del distribuïdor. En els últims mesos, però, els fabricants de marques blanques s’han vist implicats en una polèmica disputa per la quota de mercat amb els fabricants de primeres marques. Quin ha estat el detonant d’aquesta guerra d’interessos? Ha jugat la crisi un paper crucial? És simplement una qüestió passatgera? S’ha reduït el volum d’oferta i de demanda de les primeres marques? Totes aquestes qüestions que estan tenint tant de ressò actualment i d’altres que aniran sorgint, són les que intentarem resoldre i contrastar a mesura que avanci aquest treball.Una de les motivacions que ens va portar a la realització d’aquest treball, va ser que d’un temps ençà, la frase “ no fabrica per altres marques” se’ns repetia constantment, ja fos a la premsa com als anuncis televisius i això va despertar en nosaltres una curiositat i una necessitat d’arribar més enllà en aquest tema. Tot el que llegíem sobre el tema ens portava a entendre que havia començat una guerra d’interessos entre primeres marques i marques blanques, però, quin era el rol del comprador en aquesta guerra? Estava canviant la crisi els seus hàbits de compra? Va ser llavors quan ens vam plantejar que la crisi actual podia estar afectant als hàbits de consum de la gent i que després d’eliminar les despeses en luxes, s’havia de començar a estalviar en un béns més bàsics.És aquí quan se’ns va ocórrer relacionar-ho tot i treure el nostre tema de treball i així intentar respondre aquestes qüestions.
El Sector del taxi
(2012-01-19) Belén Zamora, Anna; Ollé, Edgar; Fornos, Silvia; Santander, Elena; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech); Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Aquest treball és una simple idea de quins són els costos, els ingressos i beneficisd’un taxista. Varem escollir aquest tema perquè ens vem informar avanç sobre elsector del taxi, tal i com ens van dir la demanda d’aquestes havia anat creixent en elsúltims anys. A partir d’aquí nosaltres vem formular la hipòtesi, que es centrava en lademanda de llicències. Per això ens vem pregunta si:És tan rentable l’explotació d’un taxi com per què la demanda d’accés a la professióno cessi?Un cop ja teníem la hipòtesi formulada vem començar a recollir informació. Aquestava ser treta des de institucions públiques com el STAC (Sindicat del Taxi Autònomde Catalunya) o la IMT (Institut Metropolità del Taxi) fins als propis taxistes.El treball està dividit en cinc parts, de les quals les dos primeres són una petitaintroducció al món del taxi i una comparativa amb altres ciutats pel que fa preus inúmeros de llicències. A les altres tres parts, en primer lloc, trobem quins son elscostos que té cada taxista, dividits en inicials, és a dir, sense haver iniciat l’activitat, ien aquells ja iniciada aquesta, en segon lloc, hi ha tot els ingressos que té i per últim,els beneficis, per tant, els ingressos menys els costos calculats en els apartatsanteriors.
Pot modificar un canvi urbanístic l'economia d'un barri? : El cas de Ciutat Vella i el cluster cultural
(2009-11-11T19:34:16Z) Bàguena Martos, Daniel; Caro Infante, David; Hernández Ardanuy, Pablo; Soler Farré, Neus; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests últims anys. Actualment la majoria del jovent no només hi estudia sinó que hi passa la major part del seu tempsd’oci, en bars, restaurants, museus, galeries d’art, comerços...Nosaltres ens hem preguntat: Per què el Raval ha canviat tant? S’han fet molts treballs, molts estudis, s’han intentat trobar les diverses causes que han produït aquest fenòmen.Més específicament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcció del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre d’altres, s’hagi produït aquest canvi?Així doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.
L'Estalvi d'aigua domèstic
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-02-01) Belenes Rotllant, Lluís; Ferrer Pujol, Marc; Grau Clapers, Marc; Martínez Aguilà, Albert; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Al llarg de la història, els recursos hídrics han estat motiu de controvèrsia entre diferents pobles. L’aigua és un recurs fonamental i limitat; hi ha un gran percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable i això provoca que l’aigua s’hagi convertit en un bé pràcticament de luxe per a moltes persones.Actualment la demanda d’aigua potable és molt elevada, amb una tendència de creixement, doncs estan proliferant els conreus extensius, camps de golf, les grans urbanitzacions on l’aigua és escassa...Per a solucionar aquestes situacions, els governs haurien de canviar a través de diverses polítiques, aquesta tendència creixent i tant poc sostenible.Recentment hem viscut de primera mà èpoques de sequeres que ens han fet reflexionar a tots d’una manera o altra.Però, què podem fer nosaltres des del nostre àmbit, és a dir, l’àmbit domèstic? En aquest treball es presenten les diverses maneres d’estalviar aigua a les llars, des de sistemes molt senzills, fins a nous aparells electrodomèstics d’alta eficiència. Farem un anàlisis sobre el cost econòmic que suposa implantar aquesta sèrie de mesures.Serà necessari saber quanta aigua es consumeix en algunes llars representatives i com es distribueix entre les diferents necessitats que tenen les famílies (aixetes, wc’s, rentavaixelles,etc), per tal d’estudiar la manera de reduir aquest consum.Per altra banda, cal destacar que plantejarem aquestes mesures tenint en compte la visió econòmica, es buscarà la manera de conciliar l’estalvi econòmic amb l’estalvi d’aigua. La gran pregunta que es vol respondre amb aquest estudi és si surt rendible la utilització de sistemes de reducció de consum, electrodomèstics d’alta eficiència...Així doncs, aquest treball intentarà donar a conèixer incentius cap a l’ús sostenible d’un bé tan imprescindible com és l’aigua potable.
Creació d'una discoteca: Amber Club
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-02-13) Dilmé Salnikov, Alex; Fanals Huertas, Núria; López Granados, David; Soucheiron Llabrés, Lluís; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El món de l’oci nocturn és un món que molta gent disfruta però que ningú acaba de conèixer. Tothom sap per on van els trets principals, però ningú es preocupa profundament per saber realment com funciona, quins són els costos, si els beneficis són elevats, o si és difícil aconseguir que un negoci sigui viable. Aquest, doncs, ha estat el pilar sobre del qual s'ha construït el nostre treball.A través de la creació d’una discoteca i el seu anàlisi cost-benefici hem intentat esbrinar quina és la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, analitzant tots els costs que s’han d’incórrer, i realitzant un supòsit a la baixa dels ingressos que s’obtindrien.Per dur a terme aquest anàlisi hem realitzat 200 enquestes repartides per les diferents universitats de la província de Barcelona. D’aquesta manera hem pogut analitzar si hi ha demanda per una nova discoteca i quines són les preferències del consumidor.Una vegada fet aquest anàlisi, hem procedit a la recerca d'un local que s'adapti a les nostres necessitats i a les mostrades pel públic enquestat. Al no voler entretenir-nos en qüestions com la decoració del local, o l’adaptació d’aquest a tota la normativa vigent, hem partit del supòsit que un local que actualment funciona estigués disponible pel lloguer, concretament Opium Mar. Hem introduït un seguit de reformes que creiem necessàries pel millor funcionament, i a continuació hem començat amb les estratègies de màrqueting i la determinació dels serveis oferts.Dos punts seran claus per tal que la discoteca funcioni correctament. Primer de tot, el fet que sigui coneguda per un gran públic, i llavors que aquest públic en qüestió estigui content amb el serveis oferts. És per això que hem destinat un gran nombre de recursos en màrqueting (pàgina web, mailing , SMS...) i ens hem centrat també amb tots els serveis que podem oferir (guarda-roba, sales VIP...). La reputació, ens han dit molts responsables, pot ser l’eina que pot fer del teu projecte una gran font d’ingressos, o el contrari, una gran pèrdua de diners.També ens hem centrat en el personal i el subministrament de begudes, calculant així quin és el nombre de treballadors necessaris per tirar endavant el projecte, i quin és l’estoc de begudes òptim que hem de tenir per cobrir tota la demanda.Finalment, hem tingut en compte els impostos que hem d'incórrer a un projecte d'aquest tipus, ja sigui impost de societats, el cost de la llicència per exercir l'activitat, IVA, etc.Una conclusió és clara després de la realització d’aquest projecte: la nostra discoteca és rendible, i per extensió qualsevol altre amb un nombre considerable d’assistència. El valor afegit que crea un projecte d’aquestes magnituds és tan gran, i la despesa mitjana de la gent en oci nocturn tan considerable, que un projecte capaç de portar un nombre de clients relativament petit en funció del local, pot presentar beneficis
El Ciutadà ecològic
(Universitat Pompeu Fabra, 2007) Mas Rakosnik, Albert; Poyuelo Griso, Lluís; Ribes Farré, Xavier; Sanagustín Martí, Xavier; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech); Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
El nostre treball consisteix en un estudi sobre la rendibilitat econòmicad’apostar per certes mesures importants de caire ecològic. Es tracta, per tant, d’untreball d’actualitat però que evita la retòrica ‘ecologista’ que intenta convèncer per laconsciència de cadascú. En efecte, el nostre estudi té per objectiu fer veure als que elllegeixin que una altra manera de fer és, més que possible, rentable. Així doncs,al·ludim a la butxaca de la gent, mètode que s’ha demostrat força reeixit i que resultamolt convincent.Què trobarà el lector en el nostre treball? Trobarà, possiblement, l’empenta finalnecessària per decidir-se a invertir fort al principi. És quelcom difícil, acostumem a tenirreticències sobretot per l’elevada quantitat de diners que comporta aquesta inversió.Però finalment, aquells 200 euros que pagàrem de més pel rentaplats o per larentadora, no només acaben sent el nostre granet de sorra a fer un món sostenible,sinó que resulten rendibles en un futur pròxim.Els càlculs del treball es troben distribuïts en tres parts diferents. Analitzem lesmillores en el consum elèctric, en el consum d’aigua i en el tractament de residus queprovenen de l’activitat humana. Aquest estudi consisteix en una comparacióexhaustiva entre electrodomèstics ecològics i no ecològics en cada un dels tresàmbits.Aquesta comparació es podrà dur a terme una vegada trobada la funció de costper a cada tipus d’electrodomèstic (ecològic i no ecològic). D’aquesta manera trobaremel punt a partir del qual es comença a amortitzar (o no) la inversió ecològica. Això enspermetrà trobar l’estalvi total al llarg de la vida útil de l’electrodomèstic.Una vegada obtinguts els resultats de cada mesura ecològica elaborarem unafunció d’estalvi global per analitzar la rendibilitat a llarg termini d’un comportamentecològic a la llar representativa o estàndard del ciutadà barceloní.
El Impacte dels coolhunters
(2009-11-10T16:27:37Z) Blanché Palomera, Elisabet; Carreño Galindo, Sandra; Gallardo Molina, Laura; Sanmiquel Julió, Anna; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Ribas Tur, Joan
T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos
Residus reciclables o deixalles terminals?
(2012-01-19) Güell Torres, Pau; Lubián Martínez, Maite; Mengual Solè, Marc; Ortíz Lázaro, Carlos; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech); Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
El nostre projecte consisteix en l’anàlisi econòmic de les polítiques públiques de gestió de residus exclusivament municipals. Pretenem, mitjançant l’anàlisi d’un municipi representatiu com és Sant Cugat, dissenyar un sistema de reciclatge -adaptat a aquesta localitat en concret- que sigui el més eficaç possible, incrementant les quantitats recollides i controlant els costos tot i tenint en compte les preferències dels propis usuaris.Amb això, pretenem cercar la fórmula més exacta possible, adaptable a cada tipus de municipi (edificació vertical o horitzontal, extensió, densitat de població, etc.), per tal que els nivells de reciclatge del nostre país arribin a ser equiparables als europeus, avui encara molt llunyans.Tot i que valorem molts sistemes de reciclatge ja existents, ens centrem prioritàriament en l’estudi del Porta A Porta (PAP), el qual creiem el més adequat per a Sant Cugat després d’haver analitzat estadísticament el que opinen els ciutadans mitjançant unes enquestes, així com dades oficials de poblacions on ja hi està implementat.No obstant això, després d’haver comprovat que la satisfacció real dels usuaris del PAP a Vilassar de Mar, on hi funciona des de 2003, no és la que seria d’esperar, hem reflexionat sobre les causes i les solucions possibles a aquests problemes, de manera que ho puguem evitar de cara a crear el sistema per a la població objecte del nostre treball.
Creación de una empresa: Bambú Lògic
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-01-14) Ortega García, Esther; Vallès Ivovich, Víctor; Weinberg, Axel; Murillo Ramis, Dèbora; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Este trabajo analiza el desarrollo y viabilidad de un proyecto empresarial que pretende introducir un producto muy poco explotado en España. Se trata de un sustitutivo casi perfecto de los suelos de madera, de menor coste para el consumidor y totalmente ecológico, el parquet de bambú. Sin embargo, entrar en el mercado español actualmente puede ser muy arriesgado puesto que se trata de un producto de la construcción.A lo largo de este documento se analizan los posibles factores que podrían provocar dicho fracaso como el estado del sector de la construcción o el clima económico general para las empresas en España. También se estudia el comportamiento del consumidor frente a nuevos productos de la construcción y su compromiso con los problemas medioambientales y el interés de empresas de distintos sectores por ofrecer a sus clientes una imagen más cercana fundamentada en los pilares de la sostenibilidad. Posteriormente, este trabajo también realiza un plan financiero, económico y de marketing con resultados sorprendentemente positivos para tener una imagen un poco más real de esta futura empresa en el caso que los socios decidieran establecerse en España.
Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-01-24) Tort-Martorell Aran, Xavier; Garrido Arranz, Jordi; Prats Armengol, Eric; Torralba Mestres, Alex; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech); Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.
Anàlisi dels factors de creixement d'una ciutat: el cas concret de Cerdanyola i Granollers
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-02-14) Llopart Brunés, Pol; Llovet Viaplana, Carla; Planas Alonso, David; Soriano Prats, Mar; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina és la millor ciutat per viure, o si les polítiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, és a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. També és possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residència algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qüestions a l’hora d’escollir la vostra destinació, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situació geogràfica, el nivell de vida, etc. Però quin d’aquests factors és més determinant? En què ha d’invertir una ciutat si vol atreure més gent?Òbviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre d’altres coses perquè la forma plantejada no és la millor per a un estudi coherent (què ens fa millorar el nostre nivell de vida, més comerç o més habitants? Més centres hospitalaris o més centres d’oci? Més comunicacions o més serveis?). Però motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vàrem fer al principi del treball i, delimitant bé el nostre àmbit d’estudi, hem aconseguit realitzar una aproximació per determinar i estudiar els factors més importants del creixement de les ciutats.Al llarg del treball, a part de conèixer algunes dades curioses, com quines són les ciutats amb més riquesa de Catalunya (en RFDB per càpita) hem analitzat diversos factors, com la immigració, el nivell d’atur o l’edat de la població autòctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, però també hem trobat d’altres menys previsibles com els desplaçament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc.A part de tot això teníem la intenció de fer el treball el més proper possible, en el que ens poguéssim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicació directa. És per això que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixíem prou bé, però aquestes havien de complir una sèrie de característiques: la població d’aquestes ha de ser semblant, la situació geogràfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climàtiques, però alhora l’àmbit d’influència de les dues ha de ser petit perquè si no ens podríem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqüències en l’altra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Vallès, compleixen amb les característiques. Aquestes ciutats es troben en la província de Barcelona, en la que podríem anomenar segona corona metropolitana; dins d’aquesta regió es troba la gran majoria de la població catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, així que segurament gran part dels lectors també s’hi podran sentir identificats.També serveix aquest treball per refutar algunes de les hipòtesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i d’altres que es troben del tot esteses per la societat i, a més, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podrà comprovar que no és un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sinó que s’estableix una extensa xarxa d’interrelacions entre elles que promou aquest creixement. Així doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant.
Nou model de mobilitat urbana: Carsharing
(2009-11-06T20:29:14Z) Cremades Chueca, Oriol; Matas i Fernández, Anna; Satorra i Herbera, Joana; Payán i Ortega, Cristina; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Ribas Tur, Joan
"... Unim el progrés de l'home i d'aquest possible canvi i no trobarem cap símbol millor que el carsharing: compartir la modernitat i els reptes de mobilitat amb eficiència econòmica i moral."Un carsharing, nascut a la bella Suïssa, de paratges que ens podrien recordar a l'estat pur de naturalesa perdut que, s'ha expandit i s'expandeix amb intensitat vital. Ens arriba aquí, amb força única a Barcelona...Estem preparats per poder aprofitar i gaudir d'aquesta nova cultura i servei? Explorem, doncs, que és aquest nou model de mobilitat i comprovem sin'estem, de preparats... Cap a on anem? Què fer? Puja al nostre cotxe i t'ho expliquem.El treball s'estructura en tres blocs diferenciats i numerats. Aquest fet no implica discontinuïtat, sinó que vol ajudar al lector a comprendre millor el nou model de mobilitat d'estudi i conduir-lo poc a poc per la carretera per on citcula el carsharing. La primera secció és de caire teòric i té com objectiu la contextualització i conceptualització; la segona combina un anàlisi empresarial i un estadístic per veure com es percep en el nostre entorn proper; i, finalment, la tercera intenta aportar conclusions, visions de futur i reptes a superar a través d'ambdues parts anteriors, alhora també, afegint raonaments nous i mirades personals.
El Negoci de l'esquí alpí als Pirineus catalans : Anàlisi del sector i recerca de noves oportunitats empresarials
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-01-27) Colomer Castellà, Manel; Martínez Gil, Jordi; Pérez Soronellas, Marc; Pou Serralta, Oriol; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
El principal objectiu d’aquest estudi és fer un anàlisi sobre l’estat del negoci de l’esquí alpí al Pirineu català. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatològic, el purament econòmic o fins i tot el social, les diverses problemàtiques de les estacions d’esquí a Catalunya.En primer lloc, l’estudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i l’augment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant també l’hipotètic impacte que causaria en les estacions d’esquí. Posteriorment, s’analitza detingudament l’estat general de les estacions d’esquí, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre d’altres aspectes. La segona gran part de l’estudi es centra en l’anàlisi concret d’una estació, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne l’evolució de clients o dies d’obertura i la situació econòmica de l’estació. A continuació, es fa un breu anàlisi del context internacional per poder comparar la situació del Pirineu català amb altres zonesdel Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusió, es presenten una sèrie d’alternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bàsicament van destinades a aconseguir una major injecció de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundàries, i les que s’han considerat inviables, que contemplaven mesures com l’ampliació de les estacions cap a cotes més altes, l’augment dels canons de neu o la contractació d’assegurances climàtiques, descartades majoritàriament per requerir una inversió excessivament elevada.
La Respuesta pública al problema de la vivienda
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-01-24) Carrera Febas, Raquel; Jiménez Novella, Julio; Labró Vila, Pau; Ramírez Llamas, Maria; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech); Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
“Señor Presidente, ¿cuándo tendré mi piso?” 1A pesar de la existencia de otros y muy diversos problemas, el acceso a la viviendasupone un auténtico quebradero de cabeza para aquellos que, por suerte o por desgracia,desean independizarse. En las encuestas, el encarecimiento de los precios es el principalproblema de los españoles; en la calle, el acceso a una vivienda supone una auténtica carrerade obstáculos; en los platós de televisión, sin embargo, el problema de la emancipaciónúnicamente sirve para poner en aprietos al Presidente del Gobierno.¿Qué hay de cierto en la mediatización del problema? ¿Es realmente difícil accedera una vivienda? Si lo es, ¿por qué? ¿Puede la Administración dar respuesta a este problemade forma eficaz y, siendo más exigentes, de forma eficiente? ¿O es la intervención fácticaun problema al libre funcionamiento del mercado? En las páginas que siguen hemosintentado dar respuesta a estas y muchas otras consideraciones.Podemos argüir, en una primera reflexión, que el problema de acceso a la viviendase debe a su encarecimiento en los últimos años. Pero, ¿cómo? Pues bien, el encarecimientoha sido motivado por un increíble aumento de la demanda especulativa no habitacional (esdecir, gente que invierte para no habitar y revender), al mismo tiempo que el sustitutomercado del alquiler se ha mostrado descoordinado y poco preparado para dar cabida aaquellos desdeñados por la propiedad.Ante esta situación, el Estado tenía dos opciones: intervenir en el mercado opermitir el libre albedrío. La creación de Viviendas de Protección Oficial y el incentivo alalquiler han sido los estandartes de la intervención pública en estos últimos años. Las VPOno han podido dar cabida a la totalidad de la demanda, precisamente por la restricción en lacapacidad financiera estatal que impide tal nivel de inversión. La discriminación por nivelde renta y la alta movilidad de los inquilinos se hacen imprescindibles.Mientras, el alquiler, cuyo futuro es casi panaceico, se enfrenta a diversos retos. Lanula protección contractual y la baja rentabilidad suponen serias trabas a la salida de pisosal mercado. La potencialidad de este tipo de tenencia es conceptualmente prometedora:consumo de vivienda a precios más bajos.1 Pregunta formulada al Presidente del Gobierno por uno de los participantes del programa televisivo“Tengo una pregunta para usted”, emitido por Televisión Española.
"El Precio de la muerte" : anàlisi del mercat funerari a la ciutat de Barcelona
(2010-11-02) Ruiz Moreiras, Javier; Retama Batista, Catalina; Roura Pujol, Núria; Reverter Queralt, Jon; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Heu contractat alguna vegada un servei funerari? Encara que la resposta de molts de nosaltres és que no, és ben segur que algun cop en la nostra vida ho haurem de fer i potser és millor pensar quin tipus de servei estarem contractant abans que arribi el moment de fer-ho. “El precio de la muerte” és un treball on s’ha fet un anàlisi del mercat funerari a Barcelona i la seva utilitat rau en el fet de que aquest tipus de serveis, encara avui dia, segueix sent molt desconegut i és per això que aquí donarem respostes a les principals preguntes que pugui tenir el lector. Si voleu saber en qui recau la responsabilitat d’oferir aquest servei, com es fixen els preus o qui es queda els 10 milions d’euros que dona de benefici una empresa d’aquest tipus no dubteu en llegir aquest treball, i aquesta i moltes preguntes més trobaran resposta.Finalment, ens plau pensar que l’esforç de reunir aquesta informació serveixi als consumidors per afrontar un tràmit tan forçós des d’una posició d’igualtat davant l’empresa oferidora, i evitar així preus abusius i serveis innecessaris.
Ikea en la Unión Europea
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-02-21) Amat, Núria; Balasch, Héctor; Herrero, Elena; Miralles, Elias; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Vivimos en un mundo en el que las relaciones comerciales, los precios y los mercados internacionales están a la orden del día. Empresas con ánimo de lucro planean estrategias para lograr captar el mayor número de clientes posible. Los precios de los productos, estrategia principal de dichas empresas, varían según la oferta y la demanda de los mismos, así como del país en el que se comercializan. Este es el factor principal que nos ha llamado la atención y nos ha conducido a realizar nuestro proyecto. ¿Porqué el precio del mismo producto cambia según dónde lo compres?, ¿Es realmente más caro en un país que en otro si lo comparamos con el coste de la vida de cada uno?, ¿Realmente hay una integración de mercado en la UE?, ¿Cuál es el coste total de tener una casa?Para responder a todas estas preguntas, hemos diseñado un proyecto en el que tomamos como base una empresa que venda un producto homogéneo en toda la UE.La empresa escogida es IKEA, puesto que se encuentra establecida en gran parte de los países que la conforman, y ofrece la misma gama de productos en todos ellos, con algunas excepciones.
L'Impacte dels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament
(Universitat Pompeu Fabra, 2012) Alvarez Masana, Isaac; Cano Ferrer, David; Ruiz Vera, Sonia; Vaquer de la Fuente, Lluc; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Com a manera d’analitzar l’efecte de les innovacions que contínuamentexperimenta el món actual, hem cregut interessant analitzar l’impacte deldiaris gratuïts o premsa gratuïta sobre els diaris de pagament o premsatradicional, ja que creiem que, tot i que tan sols representa un petit canvien un àmbit molt concret com és el de la premsa, pot significar un mirall enel que fixar-se per altres sectors d’àmbit tradicionalment privat.Avui dia, des de fa ja uns anys, quan agafes el metro o l’autobús cada matíper anar al treball o a la universitat veiem que gairebé tothom té und’aquests diaris gratuïts a la mà (Qué!, Metro, 20 Minutos, ADN...) que elshi acaben de donar a l’entrada de l’estació. Veient això s’ens van plantejaruna sèrie de preguntes: la gent que llegeix diaris gratuïts, llegeix també lapremsa tradicional? L’aparició dels diaris gratuïts, ha fet reduir el nombre delectors de premsa de pagament? El que volem esbrinar és si aquests noustipus de diaris són una amenaça o més aviat són complementaris als diarisde pagament. La pregunta que volem respondre és: Quin ha estat l’impactedels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament.Al llarg del treball veurem que l’entrada al mercat d’aquest nou tipus depremsa no ha suposat una amenaça pels diaris tradicionals, com potsemblar en un principi. Podrem comprovar que pel que fa al nombre delectors l’impacte és gairebé nul, és a dir, és veritat que els diaris depagament han patit un estancament en quant a nombre de lectors però noha afectat quasi bé gens als beneficis d’aquests. Tambè veurem, que és enel terreny de la publicitat on realment competeixen els dos tipus de diarisaixí com tambè, que la situació és diferent al nostre entorn respecte a laresta del món.
Economia digital : una sortida per a múltiples sistemes comercials
(2009-11-11T18:56:30Z) Caballé Ferrando, Roger; Colell Llinàs, Sergi; Teixidó Sanjuan, Francesc; Trull Serdà, Joan; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Economia Digital: Una sortida per a múltiples sistemes comercials, és un treball de recerca que tracta sobre el comerç electrònic en tots els seus aspectes, partint d’un anàlisi teòric que estableix les bases d’aquest sistema comercial; seguit d’un estudi de dos casos concrets d’empreses que han introduït Internet en la seva activitat. Per una banda, una d’aquestes empreses, Destil·leries Julián Segarra, s’ha servit de les noves tecnologies, amb un ús publicitari, per tal de donar-se a conèixer però sense oferir la possibilitat de venda online. D’altra banda, Surfdevils S.L. no només utilitza els recursos que ofereix la xarxa de manera informativa, sinó que va més enllà i permet adquirir els seus productes mitjançant el seu espai web. A més es realitza un breu estudi sobre els hàbits de compra per Internet, mitjançant una enquesta efectuada a una mostra de la població.Tot aquest estudi, serveix per arribar a la conclusió que introduir el comerç electrònic dins del seu funcionament és rentable per a les empreses i beneficiós pels consumidors, ja que els ofereix la possibilitat d’adquirir els productes en un mercat més ampli, transparent i competitiu.
L'Audi Q3: més enllà de Seat i la crisi de L'automòbil
(2009-11-06T16:47:43Z) García Rodríguez, Alejandro; Grau Sánchez, Xavier; Guzman Burnat, Ignasi; Salmerón Cojo, Francesc; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Ribas Tur, Joan
La crisi econòmica global és, sens dubte, el principal motiu de preocupació de la societat. Les dificultats que estant patint empreses i treballadors queden plasmades enl'evolució catastròfica de certes variables macroeconòmiques tals com els índex de(de)creixement del PIB, la taxa d'atur, el dèficit públic o la inversió privada.En aquest context, els grans sectors de l'economia són els que reben major atenciómediàtica i popular.Els problemes en el sistema financer han estat els grans protagonistes d'aquesta crisi, doncs en són l'origen i s'espera que siguin part important en la recuperació.En el context espanyol, el sector immobiliari ha endurit encara més la crisi, deixant a centenars de milers de treballadors a l'atur i donant símptomes de ser un sector que mai podrà recuperar la dimensió de la que havia gaudit els últims anys. Dins d'un entorn econòmic recessiu, el sector automobilístic mundial ha estat colpejat molt durament, en especial a Espanya.A les notícies de caigudes en les matriculacions, s'han succeït retallades de la producció, EROs temporals, reduccions de plantillla.... i l'adjudicació de l'Audi Q3 a la fàbrica que Seat té a Martorell, i que salvarà milers de llocs de treball.Hem volgut doncs, analitzar la crisi de l'automòbil a Espanya, centrant-nos en Seat i el Grup Volkswagen, i tractar de manera profunda el cas de l'Audi Q3.Estudiarem la importància de que el Q3 es fabriqui aquí, els motius pels quals Seat haestat l'elegida, el seguiment que la premsa n'ha fet i l'impacte econòmic i social querepresenta. Finalment, esperem conèixer què necessita el nostre país per aconseguir que el sector automobilístic segueixi sent important en el futur, i s'eviti que poc a poc es vagi deslocalitzant.
La dependència econòmica des estudiants : comparació entre dues universitats públiques
(Universitat Pompeu Fabra, 2012-02-14) Fusté Gual, Ignasi; Merino Miró, Cristina; Pagès Moliner, Victòria; Solà Moreno, Sara; Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Bosch, Antoni (Bosch-Domènech)
Com a estudiants tenim moltes obligacions i la universitat ens absorbeix gran part del temps. És freqüent que en nosaltres sorgeixin inquietuds sobre quina seria la nostra situació si estiguéssim en una altra universitat o context que ens donés més marge d’autonomia i poguéssim, per exemple, dedicar part del nostre temps a treballar i obtenir ingressos. Per tant, la nostra percepció és que la majoria d’estudiants universitaris ho podem ser perquè darrere tenim una família que ens dóna suport en l’aspecte econòmic. Estudiar, entre altres coses, representa una inversió. Una inversió de temps el cost d’oportunitat de la qual és igual al total d’ingressos que podríem obtenir durant els anys que duren els estudis. No obstant, aquest elevat cost d’oportunitat es veu recompensat un cop acabats els estudis en forma d’una remuneració superior a aquest. Però, ha d’implicar sempre això? És obligatori renunciar a uns ingressos per tal de poder-se formar? La societat està interessada en que estudiem, però, dóna recursos per a que ho fem? Quines són les opcions que tenim els estudiants per a poder assolir una certa independència econòmica? Quin paper hi juga la universitat? En quin grau influeix el model d’universitat en el grau de dependència?Estudiem en una universitat, la UPF, la filosofia de la qual és que els estudiants han de ser-ho a temps complert, evitant que treballin mentre cursen la carrera:“Els plans d’estudis, dissenyats a partir de […], l’alta exigència acadèmica i de superació personal, la dedicació completa…” (www.upf.edu)La qualitat dels estudis es relaciona directament amb la dedicació absoluta. És difícil objectar el fet que quant més temps es dedica als estudis, millors són els resultats. No obstant i desgraciadament, no tothom pot permetre’s el luxe de invertir el cent per cent del seu temps als estudis i no treballar. El Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals de la ONU ratificat el 1966 i que va entrar en vigor l’any 1976, defensa, a l’article 13, el dret de tota persona a l’educació: “La enseñanza primaria debe ser obligatoria y accesible a todos gratuitamente"; “La enseñanza secundaria, en sus diferentes formas, incluso la enseñanza secundaria técnica y profesional, debe ser generalizada y hacerse accesible a todos, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita" “La enseñanza superior debe hacerse igualmente accesible a todos, sobre la base de la capacidad de cada uno, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita"En aquest treball hem volgut estudiar quins factors influeixen i de quina manera en la independència econòmica que pot assolir un estudiant. Hem volgut donar un fort èmfasi a l’àmbit universitari a l’hora de fer el treball ja que com a estudiants ens trobem en ple procés formatiu i aquesta té un pes rellevant en les nostres vides quotidianes, sobretot en matèria de temps i dedicació.

Navigate

Browse

Recent Submissions