e-Repositori UPF :: Màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària. Unitats didàctiques (Ciències Naturals)

Recent Submissions

La sexualitat és un joc?
(2024) Sabaté Ripollès, Aïda; Maldonado Moreno, Lorena; Escorsa Baqués, Josep M.
A l’Institut Vapor del Fil a 1r i 2n d’ESO es treballen les ciències naturals i les socials a la matèria Pensament i Recerca (PiR). En aquesta assignatura es treballa per projectes, l’alumnat està distribuït en grups-base heterogenis (que van canviant segons el projecte). Es segueix una metodologia en què se’ls planteja un repte que han de resoldre amb un producte final en què l’alumne és protagonista del seu aprenentatge. La intervenció educativa es centra a 2n d’ESO, cada grup-classe està format per 30 alumnes. Els dos grups de 2n d’ESO (A i B) fan el mateix horari d’aquesta matèria, és a dir, es fa de forma paral·lela. L’equip docent habitual de PiR està format per 3 professors de diferents disciplines i també hi ha reforços puntuals d’altres docents, d’aquesta manera es pot fer codocència. En aquesta situació d’aprenentatge (que en realitat es tracta d’un projecte interdisciplinari de ciències naturals i socials) es vol treballar la sexualitat en un sentit ampli, que inclou des del coneixement anatòmic dels aparells reproductors, què li passa al cos durant la pubertat i l’adolescència, la reproducció i els principals mètodes de protecció i prevenció per tenir pràctiques sexuals segures. El projecte també inclou una visió més social del sexe i la sexualitat: des del tabú o la vergonya a parlar-ne passant també a conèixer la diferència entre gènere o sexe biològic i el respecte per la diversitat sexual present a la societat. En aquest projecte l’alumnat se’ls planteja el repte de crear un joc de taula per presentar-lo a una cooperativa (Mandràgores) per tal que puguin fer servir les idees dels grups del Vapor per a properes xerrades o tallers a instituts o joves. Per tant, el producte final de la SA/projecte és elaborar un joc de taula a partir dels continguts treballats. Així doncs, al llarg de les sessions serà també imprescindible treballar els conceptes necessaris per a crear o adaptar un joc (els elements, les normes, funcionament...) que tracti sobre els continguts dels diferents blocs. El projecte es titula “La sexualitat és un joc?” perquè igual que haurem vist que un bon joc té uns elements coneguts per tothom i unes normes clares que cal respectar per passar-ho bé; també en el sexe, el coneixement del propi cos, l’empatia i el respecte són imprescindibles per relacionar-nos correctament i d’aquesta manera passar-nos-ho bé de cara al futur.
El món de les noves ciències òmiques: genètica amb eines bioinformàtiques
(2023) Lancho Expósito, Andrea
Tal i com indica el Decret 171/2022 de la Generalitat de Catalunya, la matèria de Biomedicina és una matèria optativa anual que està especialment recomanada per a l’alumnat amb orientació cap als estudis biosanitaris. Parteix de les competències assolides per l’alumnat en la matèria de Biologia i Geologia al llarg de l’educació secundària obligatòria i aprofundeix en algunes temàtiques d’aquest camp de coneixement, especialment en les relacionades amb la salut i la malaltia, per assolir els aprenentatges competencials propis de l’etapa del batxillerat. Així, doncs, el camp de la bioinformàtica és relativament desconegut, especialment en Educació Secundària. Es tracta d'un camp interdisciplinari i molt ampli, que conjuga informació biològica i pràctiques de computació. Aquests atributs fan de la bioinformàtica una potencial candidata per a estudiar-la. D’aquesta manera, a continuació es proposa una Unitat Didàctica a 1r de batxillerat científic-tecnològic per realitzar una aproximació a l’anàlisi de dades genètiques mitjançant eines bioinformàtiques. Sent un assignatura de caràcter voluntari, és més fàcil que els alumnes estiguin interessats i motivats per ella amb l’objectiu de canalitzar el seu futur professional en aquesta branca. Això, dota al docent d'una versatilitat enorme a l'hora d'impartir-la, però requereix una especial cura a l'hora de no transmetre les seves pròpies idees degut a les grans controvèrsies sinó propiciar el pensament crític de cadascun dels alumnes. D'altra banda, està ocorrent un auge en aquest àmbit laboral, especialment en les ciències biomèdiques i en la informàtica, sent el sector sanitari el que més va créixer quant a oferta d'ocupació entre els anys 2019 i 2021, potser fruit de la crisi sanitària de la COVID-19 que s'ha viscut, i fruit del creixement dels avanços en biotecnologia aplicatsa la medicina (https://www.mites.gob.es/) . Però conèixer la genètica molecular i com funciona la bioinformàtica no és només d'utilitat per a aquells alumnes que vulguin destinar el seu futur professional a aquest sector, ja que totes dues (i és el que es pretén mostrar amb aquesta UD) són presents en el dia a dia de les persones: en els fàrmacs, en els informes hospitalaris, per entendre diferents malalties... ja que són eines que han arribat per a quedar-se i millorar la qualitat de vida dels éssers humans.
Busquem aspirants a genetista!: unitat didàctica sobre herència mendeliana per a 2n de Batxillerat
(2020) Sánchez Vencells, Anna; Espuny Casademunt, Jaume
Aquesta seqüència didàctica està dissenyada per dur-se a terme a una classe de 13 alumnes de l’assignatura de Biologia de 2n de Batxillerat científic de l’Institut Josep Pla (Barcelona). La seqüència es presenta en un context fictici però versemblant a partir d’una notícia publicada al Departament d’Educació que ofereix a l’alumnat de l’assignatura de Biologia de segon de Batxillerat científic la possibilitat de presentar propostes de problemes o casos de genètica mendeliana creats per ells mateixos per incorporar-los a les proves PAU d’aquest curs. Per poder afrontar aquest repte i participar en la convocatòria l’alumnat, a través d’una seqüència didàctica de sis sessions de 55 minuts cada una, haurà de repassar els conceptes bàsics i entendre les bases de l’herència mendeliana. Aprendran a fer-ho a través de l’anàlisi i resolució de problemes d’herència autosòmica i lligada al sexe. Els problemes es treballaran en diferents tipologies de grup: des del treball individual (fora i dins de l’aula), en petits grups heterogenis (3-4 persones), en grups més grans (7-8 persones) o amb tot el grup-classe. L’experiència i la pràctica adquirides durant les sessions serviran per identificar els passos bàsics per resoldre problemes d’aquesta tipologia i crear conjuntament una base d’orientació per resoldre problemes d’herència mendeliana. Aquest producte ajudarà a l’alumnat a dissenyar individualment un problema d’herència amb coherència i fonament i, a més a més, li serà d’utilitat per preparar-se pels exàmens de selectivitat. El cicle d’aprenentatge conclourà amb la resolució i coavaluació per parelles dels problemes d’herència que han creat individualment, que hauran estat prèviament revisats pel professorat. Per a l’avaluació sumativa de la seqüència a aquesta coavaluació l’acompanyarà l’autoavaluació del treball en equip, l’entrega de tots els casos d’estudi treballats i el comportament actitudinal durant les sessions.
Trencant la velocitat del so!
(2020) Busquets Masó, Martí
El 2012 Fèlix Baumgarten va batre el rècord mundial de velocitat sense ajuda de cap motor saltant en paracaigudes des de l’estratosfera (38.969 m d’altura). En la caiguda lliure, va trencar la velocitat del so (1.224 km/h) assolint una velocitat màxima de 1.357 km/h. Els alumnes seran investigadors que indagaran perquè en Baumgarten va haver de saltar de tanta altura per superar la velocitat del so i indagaran sobre si l’energia es va conservar durant tot el salt o si part d’aquesta va desaparèixer. En la segona part, ens arriba una sol·licitud des de Port Aventura: volen imitar el salt den Felix Baumgarten i construir la muntanya russa més ràpida del món! Per fer-ho, ens demanen que l’alumnat actuïn com a investigadors per tal de dissenyar-la. Hauran de reflexionar entorn l’altura inicial que haurà de tenir aquesta i a la relació que hi ha amb les diferents altures dels diferents pics d’aquesta. Seguidament, construiran la muntanya russa que han dissenyat i indagaran sobre els efectes del fregament vs. la conservació de l’energia.
Fenòmens lluminosos: reflexió i refracció
(2012) Reyes Negre, Cristina
En aquest seqüència didàctica per a batxillerat es treballen els fenòmens lluminosos de la reflexió i la refracció i també es tracten paral·lelament les característiques més importants de la naturalesa de la llum. La unitat didàctica s’inicia amb sessions pràctiques on els alumnes hauran de predir, observar i explicar els fenòmens que es realitzaran. A partir d’aquestes sessions pràctiques s’introduiran els conceptes principals del temari. A nivell conceptual i procedimental, es farà especial èmfasi en les diferencies entre els dos fenòmens, així com les definicions, càlculs, característiques i propietats que cal tenir clares alhora d’entendre ambdós fenòmens. A nivell actitudinal, els alumnes hauran de treballar cooperativament i participar activament en aquests petits grups cooperatius i a nivell del grup classe. Per acabar la seqüència els alumnes hauran de realitzar una activitat d’aplicació contextualitzada en un videojoc conegut que requereix dels coneixements i actituds que s’han treballat durant la seqüència didàctica.
“Tots percebem el mateix?”: Unitat didàctica sobre herència genètica per a 1r de Batxillerat
(2020) Navarro Maestro, Pau; Cabanes Melero, Sergi
La seqüència didàctica “Tots percebem el mateix?- Herència genètica” ha estat dissenyada per als alumnes de 1r de Batxillerat Internacional de l'Institut Moisès Broggi de Barcelona. Compren dos cicles d'aprenentatge, un primer centrat en l'herència autosòmica i un segon centrat en l'herència lligada al sexe, tots dos treballats a partir de contextos propers com són diferències de caràcters dels sentits en humans de caire genètic on ells mateixos poden comprovar quin es el seu fenotip. Així, el primer cicle comença amb el test del PTC, relacionat amb un receptor del gust que presenta una herència autosòmica, i el segon cicle comença amb el test d'Ishihara, relacionat amb el daltonisme al verd i el vermell, que presenten herència lligada al sexe. A partir d’aquí, els alumnes treballen problemes relacionats amb diferents malalties i caràcters genètics que afecten els sentits i creen la seva pròpia base d’orientació de resolució de problemes de genètica. A mes, durant la seqüencia, també se'ls dona eines per fer recerca en bases de dades web de genètica, per tal que coneguin fonts d’informació fiables i com trobar informació rellevant.
Millora la motivació per l’aprenentatge a les classes de Química quan l ’alumnat és el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge? Unitat didàctica sobre substàncies pures i mescles per a 2n d’ESO
(2020) López Sánchez, Marcos, 1986-; Negredo Sans, Anna
El present treball de fi de màster té l’objectiu d’analitzar la motivació per l’aprenentatge de la química de dos grups d’alumnes de 2n d’ESO, a partir del disseny d’una intervenció educativa que posa l’alumnat al centre del procés d’ensenyament-aprenentatge mitjançant la contextualització de les activitats. La proposta d’intervenció inicial sorgeix de la percepció d’una baixa motivació per les classes de Física de l’alumnat, que ens porta a preguntar-nos com poder motivar a l’alumnat per l’aprenentatge a partir d’estratègies de contextualització, i on l’alumnat sigui centre i motor del procés d’ensenyament-aprenentatge. En un principi estava previst desenvolupar aquesta intervenció al llarg de 7 sessions, però degut a la situació excepcional per la Covid-19, s’ha desenvolupat de manera telemàtica. Així, durant 3 setmanes s’ha facilitat a l’alumnat les instruccions de les tasques que haurien de dur a terme setmanalment. Tot i que la recollida d’informació s’havia de fer mitjançant entrevistes a l’alumnat, graelles d’observació a l’aula i un qüestionari sobre motivació, l’assoliment dels objectius del treball s’ha acabat avaluant a partir de les produccions de l’alumnat, les seves respostes a les preguntes plantejades i l’opinió de docents, ja que les eines de recollida d’informació previstes inicialment no s’han pogut utilitzar. Al llarg del treball es presenta la proposta d’intervenció, així com les modificacions realitzades i la seva implementació, i s’exposen les evidències recollides que permeten identificar si l’estratègia plantejada ha sigut útil per millorar la motivació de l’alumnat per les classes de Química. Els resultats obtinguts no permeten establir clarament si la intervenció ha suposat una millora de la motivació per l’aprenentatge de la Química, tot i que la bibliografia consultada dona indicis que hauria de ser així. Això es deu al curt període de la intervenció, la situació de confinament, el teletreball per part de l’alumnat i l’adaptació que s’ha hagut de realitzar. No obstant, sí que hem pogut veure que aquesta intervenció ha suposat una motivació puntual per a l’alumnat per a realitzar les tasques proposades, sobretot les tasques més contextualitzades, i que aquesta es reflecteix en la riquesa i adopció del cos teòric en les respostes de l’alumnat.
1.000.000.000 d'àtoms de Shakespeare
(2021-09-14) Ferrer Cendra, Laura; Franc Lopera, Guillem; González Simon, Òscar
Aquesta unitat didàctica treballa dos continguts clau de l'àmbit cientificotecnològic: el model atomicomolecular i el model estructura de les substàncies. Les activitats proposades estan ideades per a què l'alumne desenvolupi les competències 1 i 4 d'aquest àmbit, però també competències d'àmbits transversals. Per això, s'hi inclouen una activitat de naturalesa de la ciència, problemes contextualitzats, un treball en grup, una pràctica de laboratori i una prova que es pot fer amb apunts. La nota de l'alumne s'obté per avaluació continuada de totes les activitats i de l'actitud observada a l'aula.
Estic preocupada! Unitat didàctica sobre l’aparell reproductor femení i els mètodes anticonceptius per a CFGM de cures auxiliars d’infermeria
(2021-09-14) Serra Bardenys, Gemma
Aquesta unitat didàctica es portarà a terme amb l’alumnat del de Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) de cures d’auxiliar d’infermeria, en el crèdit de Cures bàsiques d’infermeria i dins la unitat didàctica de Reproducció humana. L’objectiu principal és que l’alumnat conegui l’anatomofisiologia de l’aparell reproductor femení i els mètodes anticonceptius. Per aconseguir-ho, utilitzarem com a punt de partida i fil conductor el cas de la Laura, una noia que ens demana ajuda. Està molt preocupada perquè se li ha retardat la regla i, com que fa uns dies va mantenir relacions sexuals sense utilitzar cap mètode anticonceptiu, creu que podria estar embarassada. D’aquesta manera, els continguts s’aniran introduint i aplicant per resoldre una situació propera a l’entorn de l’alumnat, que sovint esdevé una preocupació en aquest grup d’edat. Per tal de poder d’ajudar a la Laura a entendre què li passa, en primer lloc aprendrem com és i com funciona l’aparell reproductor femení; coneixerem la seva anatomia i fisiologia, identificant els òrgans que el componen i les seves funcions principals. També estudiarem quines són les fases i la regulació del cicle menstrual, la seva relació amb l’ovulació, la fecundació i l’embaràs. En aquest punt, la unitat didàctica inclou un treball pràctic amb la utilització del microscopi òptic, en el qual s’observaran i identificaran les característiques dels gàmetes sexuals masculins i femenins. Finalment, davant les inquietuds de la Laura, l’aconsellarem i ajudarem a buscar possibles solucions coneixent quins mètodes anticonceptius existeixen. En aquesta unitat didàctica s’utilitzaran metodologies centrades en l’alumnat, on aquest hagi de participar activament. Es treballaran objectius conceptuals però també d’altresd’actitudinals i procedimentals. Un dels aspectes fonamentals que es potenciarà i valorarà és el treball cooperatiu. La majoria de les activitats es realitzaran en grup i requeriran la intervenció de tots els components i l’ajuda entre iguals. Per altra banda, també s’utilitzarà i potenciarà l’ús de recursos digitals i les TIC, tot fomentant la creativitat i les diferents formes de comunicació (oral i escrita). Al llarg de la unitat, l’alumnat haurà d’elaborar diverses produccions: (I) una imatge interactiva que identifiqui els òrgans sexuals femenins i les seves principals funcions; (II) un diagrama que interrelacioni els canvis hormonals i els cicles ovàric i uterí durant el cicle menstrual; (III) un vídeo explicatiu d’un mètode anticonceptiu. L’avaluació de la unitat didàctica serà continuada a través de les diverses tasques encomanades al llarg de les sessions. Encara que en etapes anteriors els/les adolescents ja han rebut formació sobre aquest tema i la majoria de noies d’aquest grup d’edat fa anys que tenen la menstruació, encara manca una major i millor educació sexual. Continuen existint molts tabús, tòpics, desconeixement i estigma envers les dones, fet que situa als nois i noies d’aquesta etapa en una situació d’especial vulnerabilitat a diferents situacions de risc. Així doncs, amb aquesta unitat didàctica també es pretén proporcionar una base i coneixement per entendre la seva pròpia sexualitat, educar-los/les sobre la salut i higiene sexual i donarlos/les a conèixer els diferents mètodes anticonceptius. D’aquesta manera, aconseguirem que els/les adolescents esdevinguin crítics/ques i capaços/es de mantenir relacions sexuals responsables, segures i plenes.
El clima i el temps. Què m’enduc a la maleta si me’n vaig de viatge a...
(2020) Rodríguez Bielsa, Catalina; Aríñez Soriano, Javier
Els alumnes s’enfronten al llarg de la unitat didàctica a un seguit d’interrogants que es plantegen a partir de diverses converses informals que han mantingut uns altres alumnes de 1r d’ESO. En la primera conversa, un alumnes de 1r d’ESO parlen sobre el cap de setmana, una d’elles, la Carla, comenta que va estar visitant a la seva germana a Irlanda i que aquesta li va comentar que allà sempre feia mal temps, això dona peu als alumnes a interrogar-se sobre la diferència entre temps i clima. En un altre context, els alumnes s’enfrontaran a l’interrogant que suposa la caiguda del pont ferroviari que uneix les poblacions de Blanes i Malgrat de Mar durant el passat episodi de precipitacions de la borrasca Glòria. A través de la conversa sostinguda pels mateixos personatges que en el context anterior, els nostres alumnes hauran de respondre interrogants com: on va ploure més durant la borrasca Glòria a Blanes/Malgrat de Mar o a la ciutat de Barcelona? Com podem saber si els valors de precipitació enregistrats durant l’episodi del Glòria són valors molt alts? MItjançant aquestes preguntes, s’introduiran conceptes com els de mitjana aritmètica, precipitació normal, etc, conceptes que són claus en l’estudi del clima. Finalment, en un últim context, els nostres alumnes s’hauran d’enfrontar a la planificació d’un viatge a una de diferents localitats proposades (Nuuk (Groenlàndia), Dublín (Irlanda), Barcelona (Espanya), Dacca (Bangladesh), Ciutat del Cap (Sudàfrica)) i en una època concreta de l’any. Per poder planificar que s’enduen a la maleta, hauran d’elaborar un climograma i ser capaços d’interpretar-lo. A partir de la interpretació del climograma elaborat, els alumnes ens explicaran si estan d’acord en viatjar durant l’època de l’any que els ha tocat o si pel contrari, si d’ells depengués, haurien escollit una altra època de l’any per anar-hi.
Com ajudaré la Samantha: unitat didàctica sobre els models atòmics i la taula periòdica per a 4t d'ESO
(2020) García Bardají, Gisela; Casanova i de Casacuberta, Joan
Aquesta unitat didàctica té com a objectiu generar aprenentatges al voltant del model atomicomolecular mitjançant diverses activitats competencials amb estratègies multinivell, el treball cooperatiu, fomentant l’auto i co-regulació i utilitzant diverses eines digitals. Es contextualitza mitjançant un encàrrec que fa un personatge fictici, una ex-alumna del Milà i Fontanals. El cas és que s’ha trobat uns cristalls estranys al seu jardí i vol saber de quin material estan fets, ja que hi ha hagut la caiguda d’un meteorit a prop de casa seva. Així doncs, envia un mail al grup de caracterització de materials i li responen un mail amb tots els objectius d’aprenentatge de la unitat. Durant la UD s’aniran generant aprenentatges sobre els diferents conceptes que posa en el mail fins a poder resoldre el problema en una pràctica final. En primer lloc s’introduiran els diferents models atòmics que s’han desenvolupat al llarg de la història per seguidament aprofundir amb el model de Bohr. Quan el model estigui reforçat es repassaran els nombres atòmic, màssic, els ions i els isòtops. A continuació s’introduirà la taula periòdica, els elements, la configuració electrònica i les propietats periòdiques. Per acabar se sintetitzaran els conceptes treballats i es farà la pràctica final relacionada amb la interacció entre la llum i els electrons que permet la generació d’espectres de línies produïts per la relaxació dels electrons excitats tal com prediu el model de Bohr.
El misteri de la vida: unitat didàctica dels éssers vius
(2019) Cumplido Mercader, Sergi; Pujal Montaña, Martina
La unitat didàctica (UD) El misteri de la vida és part de la matèria de ciències naturals de 1r d’ESO i s’ha dissenyat per a implementar a l’Institut Pedraforca (L’Hospitalet de Llobregat). S’utilitzarà com a fil conductor contextualitzador un seguit d’episodis que viu un personatge inventat, la Flàvia. Al llarg de la UD es trobarà amb situacions quotidianes que ens convidaran a reflexionar sobre temes com ara què és viu i què no, què és una espècie o com podem explicar la diversitat d’éssers vius a través de mecanismes evolutius. Així, al llarg de les sessions es plantejaran reptes que l’alumnat haurà de resoldre per poder donar resposta a les qüestions de la Flàvia. És d’interès mencionar que es donarà especial importància al desenvolupament de les competències de l’àmbit personal i social, ja que al llarg de la unitat es pretén incrementar la participació a l’aula, sobretot de les alumnes que gairebé mai intervenen.
Dissenyem criatures: descobrint la reproducció dels éssers vius
(2019) Prats Balado, Clàudia; Soriano i Fernández, Anna
La present unitat didàctica titulada “Dissenyem criatures: descobrint la reproducció dels éssers vius”, tracta els continguts de la reproducció dels éssers vius, i pretén que els alumnes de 1r d’ESO, mobilitzin les seves idees prèvies, i siguin capaços de construir nou coneixement a partir d’elles o modificant-les. Es pretenia que els alumnes assolissin els continguts de la matèria treballant cooperativament, raonant i indagant amb els companys/es. Per fer-ho, vam treballar al llarg de les sessions seguint la metodologia de Treball cooperatiu, amb el qual, buscàvem que l’alumnat estigués interessat i motivat per aprendre al llarg de les diferents activitats que es presentaven en la unitat didàctica. Així, es van crear situacions i contextos propers, quotidians, motivadors, vam anar al laboratori i fins hi tot, vam simular un viatge al futur per intentar donar resposta a fets plantejats.
Les lleis de la dinàmica
(2019) Puigvert Sànchez, Marina
Aquesta Unitat Didàctica sobre les Lleis de la Dinàmica s’ha dissenyat com a part del mòdul de Física i Química II del GES2 (segon nivell del Graduat d’Educació Secundària per a adults). El contingut està plantejat per a dur-se a terme en 6 sessions d’una hora i mitja cadascuna. Cada sessió consta de diverses situacions d’aprenentatge familiars i conegudes pels alumnes, sobre qüestions i fenòmens de la vida quotidiana. Les primeres 4 sessions giren al voltant d’un experiment a l’aula i cadascun es desenvolupa en un moment diferent de la sessió i correspon a una etapa del cicle d’aprenentatge. El treball sobre els experiments inclouen l’observació, formulació d’hipòtesis, presa i anàlisi de dades i extrapolació a altres situacions. La penúltima sessió està dedicada a repassar els principals conceptes i teories. L’última sessió es destina a la prova final individual, la qual és co-avaluada després pels alumnes.
Què ens expliquen els volcans i terratrèmols del planeta Terra ? Construint el model de tectònica de plaques
(2019) Escalas Trias, Clàudia; Estany Corbella, Aina
Aquesta unitat didàctica tracta sobre la teoria de tectònica de plaques, ha estat dissenyada per un grup de 4t d’ESO de l’Institut Dr. Puigvert (Barcelona) i està programada en 4 sessions de 2 hores cada una. El context d’aprenentatge utilitzat són 6 notícies sobre fenòmens geològics que han tingut lloc en diferents punts del planeta en la història recent, a partir de les quals s’inicia un procés de construcció del model de tectònica de plaques a partir de les evidències que l’alumnat extreu d’aquestes notícies. Aquesta proposta fomenta el treball autònom de l’alumnat en grups cooperatius, així com l’intercanvi d’informació entre diferents grups de treball. També inclou vàries activitats de síntesi dels continguts, per tal d’assegurar que tant el treball autònom com l’intercanvi d’informació s’està produint satisfactòriament. La seqüència inclou una prova final, on es demana a l’alumnat que apliqui l’aprenentatge adquirit durant les sessions en un cas geològic diferent al de les notícies; i una sessió al laboratori al final de la seqüència.
Debatem ! Què és el millor per Barcelona ?
(2019) Gran Vila, Núria; Serra Artal, Sonia
Aquesta seqüència didàctica s’emplaça en el primer curs de Batxillerat, a l’assignatura comuna de Ciències per al món contemporani, a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Es treballen continguts del bloc de Biotecnologia i societat i s’ha volgut fer èmfasi en la importància de la participació de la ciutadania en decisions científiques que tenen repercussió en la societat. L’eix central de la seqüència és l’arribada d’una empresa multinacional de transgènics a Barcelona i d’una cimera on l’alumnat ha de prendre la decisió d’acceptar la petició d’instal·lació de l’empresa o de refusar-la. Tota la seqüència pretén despertar l’esperit crític i capacitar l’alumnat per tenir una opinió fonamentada sobre aquest tema. S’inclou un petit cicle de recerca-acció per l’elaboració del nostre treball de fi de màster sobre l´ús de la base d’orientació com a instrument per desenvolupar l’expressió escrita i oral de l’alumnat per tal d’augmentar l’aprenentatge de les ciències i el domini de la llengua vehicular.
El cos sota control
(2019-09-20) Amorós, Samuel Isaak; Oliver, Elisenda; Perelló, Caterina
“El cos sota control” és una unitat didàctica (UD) per alumnes de GES2, equivalent a 3r d’ESO, on es treballa el sistema nerviós (SN) i el sistema endocrí (SE) durant 10 sessions de 50 minuts. En les 6 primeres sessions, dedicades al SN, s’exposa el cas de la mort sobtada d’un home de 75 anys que patia Parkinson i presentava cannabinoides en sang. Els alumnes aniran resolent el dossier, sempre treballant en grups heterogenis, i hauran de determinar les causes de la mort. Finalment aplicaran els coneixements adquirits sobre el SN per tal de dissenyar una sessió d’estimulació cognitiva per a malalts d’Alzheimer. Les 4 darreres sessions estan dedicades al SE. Mitjançant la dinàmica del puzle, els alumnes hauran d’interpretar analítiques i infografies pertal de determinar els motius pel qual una dona de 30 anys no pot quedar-se embarassada.
Cicle cel·lular i càncer
(2019-09-20) Kun Masvidal, Mireia
Aquesta seqüència didàctica és un petit estudi de cas sobre el càncer dissenyat per a l’assignatura de Biologia de 1er de Batxillerat. A partir d’un cas clínic fictici, es presenta una situació de malaltia com a context per treballar les bases cel·lulars i moleculars del càncer. A més, es treballen els procediments de prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia, i s’aprofita per explorar el camp de la recerca biomèdica. Per tal de vincular la intervenció amb els estudis que l’alumnat cursarà posteriorment, es dona especial importància a les competències de recerca i la comunicació científica. La seqüència inclou cinc sessions d’una hora i l’alumnat treballa en grups cooperatius. A partir d’una sèrie de conceptes bàsics treballats a classe, ha d’escollir una especialitat de l’àmbit d’oncologia, realitzar una recerca i participar en una reunió simulada de l’equip mèdic per elaborar conjuntament el producte final que dóna resposta al cas.
D'una cèl·lula a un organisme complet
(2019-09-20) Armengol Peyrotón, Andrea; Brañas i Casas, Raquel
La seqüència didàctica (SD) de cicle cel·lular forma part l’optativa de Biologia I de l’especialitat de Ciències del Batxillerat a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, catalogat com a centre d’alta complexitat. Hem plantejat aquesta SD en 7 sessions de 50 minuts cadascuna, utilitzant com a fil conductor la pregunta Com passem d’una cèl·lula a un organisme complet? l’alumnat treballarà el cicle cel·lular, des de les seves fases fins als mecanismes que el regulen i les malalties que en poden derivar quan aquests es desregulen. Al llarg d’aquestes sessions, l’alumnat treballarà de forma individual i en grups cooperatius, formant petits grups d’experts i expertes en fases del cicle cel·lular tractat en l’experiència pràctica. Com a producte final de la SD l’alumnat haurà de completar una sèrie de fitxes fins a consolidar el model de cicle cel·lular, que després posaran a prova en la resolució d’un cas clínic aplicat. Degut a la catalogació del centre com a d’alta complexitat cal considerar que a l’aula hi conviuen una gran diversitat cultural i lingüística, fet pel qual les activitats que es troben al dossier de l’alumnat es troben redactades en tres idiomes (català, castellà i anglès). A més a més, la seqüència ha estat dissenyada per tal de garantir la integració de tot l’alumnat a l’aula, de manera que en la majoria d’activitats es treballa de manera col·laborativa en grups reduïts heterogenis atenent a tots els tipus de diversitat que coexisteixen a l’aula. Com a aspectes transversals, es pretén treballar l’autoregulació de l’aprenentatge així com la gestió del temps de treball per tal de proporcionar recursos a l’alumnat que l’ajudin a fer una millor preparació de les proves d’accés a la universitat.En l’avaluació, la part conceptual i procedimental té una gran importància, ja que principalment el producte que s’emportaran serà el dossier de l’alumne/a, però no ens oblidem de la part actitudinal, on tindrem en compte el treball individual i grupal, així com l’autoregulació de l’aprenentatge que potenciarem al llarg del desenvolupament de la seqüència didàctica.
Les forces i els esports
(2019-09-20) Novell Andinvac, Pere; Ortega Moreno, Laura
Aquesta unitat didàctica està pensada per als alumnes de 2on d’ESO de l’institut Damià Campeny de Mataró i consta de 12 sessions en les que es treballarà el tema de forces: definició i característiques de les forces, suma de forces (qualitativa), tipus de forces i la relació entre força, moviment i deformació. Les sessions estaran dinamitzades amb una sèrie d’activitats (treball individual, per parelles i grupal, auto i coavaluacions, debats, activitats experimentals, idees prèvies, etc…) que posen el focus en l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge i contextualitzades, sobretot, en el món de l’esport. Hem escollit aquesta dinàmica i context perquè creiem que els ajudarà en el seu procés d’aprenentatge i podran veure que allò que s’explica a classe de ciències està relacionat amb allò que ja coneixen, és a dir, el món real que els envolta. També buscarem altres contextos de forma més puntual per tal de diversificar i fer ajudar a la comprensió dels nous conceptes que hauran d’anar adquirint. A l’hora d’avaluar els alumnes, tindrem en compte no només una sèrie de coneixements teòrics que hauran d’haver après, sinó que també tindrem present les noves competències que vagin assolint, sobretot en els àmbits personal-social i científictecnològic. Així doncs, a tal efecte, utilitzarem el seu dossier d’activitats, que serà el principal producte final dels alumnes, un examen i 3 productes més (un esquema, una base d’orientació i un dibuix d’un cotxe de F1) que elaboraran els alumnes. També es valorarà el treball i l’actitud a classe. Som conscients que amb aquestes noves activitats podem trobar dificultats degut, sobretot, al fet que els nostres alumnes no hi estan avesats… És per aquest motiu que destinem part de la primera sessió a consensuar unes normes de comportament a l’aula. També creiem necessari fer un seguiment de les dinàmiques de treball, tant individual com grupal, per tal de poder corregir situacions que puguin aparèixer durant el desenvolupament de les activitats.

Navigate

Browse

Recent Submissions