e-Repositori UPF :: Grau en Filosofia, Política i Economia. Treballs de fi de grau

Recent Submissions

Implicacions del canvi climàtic en l’economia social agroalimentària: el cas de la producció d’oli d’olives a Cabacés: una anàlisi dels riscos climàtics i de les conseqüències socioeconòmiques, aplicat a la cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Cabacés, S.C.C.L., al Priorat
(2024) König, Paula Theresa
En les pròximes dècades, canvis en les condicions climàtiques afectaran la collita d’olives, essencial per l’economia rural i la cohesió social. El present treball analitza, primer, els riscos físics que el canvi climàtic imposa a la producció d’oli d’olives, i segon, les conseqüents implicacions socioeconòmiques. Atès que tant les condicions climàtiques com les estructures socials són per naturalesa específiques de cada lloc i cada comunitat, s’estudia el cas particular de la cooperativa de Cabacés, a la comarca catalana del Priorat. Mitjançant una anàlisi economètrica de la sensibilitat de la producció als canvis meteorològics del passat, combinat amb dades de projeccions climàtiques del futur, es conclou que el risc més gran per la cooperativa resideix en l'augment de les sequeres greus. Aquestes impliquen que no hi hagi aigua disponible per regar i causen estrès hídric per les oliveres. Per tant, el repte principal per a l'empresa és assegurar el reg i, dins de les seves possibilitats, diversificar l’activitat econòmica. Quant a les implicacions socioeconòmiques, una aproximació qualitativa revela que la dependència dels ingressos de la producció d’oli d’olives és força elevada, així que potencials xocs negatius en la producció podrien contribuir al repte del relleu generacional i la despoblació rural.
Les migracions mediambientals al Mediterrani: el futur dels desplaçaments climàtics: anàlisi del rol del canvi climàtic en els desplaçaments interns de població
(2024) Soriano Álvarez, Núria
Els efectes del canvi climàtic, com són l’augment de les temperatures, les onades de calor, la sequera, i les tempestes sobtades, entre d’altres, són efectes progressius que, cada any amb major freqüència, podem identificar i percebre en el nostre dia a dia. Si bé les evidències de l’escalfament global i la consegüent modificació dels patrons mediambientals són clares, no hi ha cap acord general sobre el futur impacte que aquestes modificacions poden tenir sobre els moviments migratoris de població. En aquesta recerca, es pretén trobar resposta al possible impacte del canvi climàtic en la migració, concretament, en els desplaçaments interns - més comuns que els transfronterers - més enllà de les projeccions catastròfiques de moviments massius provocats per desastres climàtics. La zona concreta d’estudi és la regió del Mediterrani. Així doncs, a partir de l’anàlisi qualitativa de quatre principals informes internacionals sobre migració i canvi climàtic, així com a partir de les dades de desplaçaments interns de l’IDMC, s’analitza fins a quin punt els factors mediambientals poden motivar desplaçaments interns de població al Mediterrani. Amb aquesta anàlisi, s’identifica la complexitat dels desplaçaments interns degut a la seva naturalesa multicausal i la interdependència del clima amb els factors socioeconòmics i demogràfics, així com la influència de la vulnerabilitat i la capacitat d’adaptació de les comunitats i famílies sobre la decisió de migrar.
On feminist justice and punishment: feminist criticisms and alternatives to punitive justice
(2023-05-26) Gamper Saez, Alma
In the 1970s the mainstream feminist movement in the United States turned to the carceral system as a desirable tool to pursue feminist goals. Nowadays, feminists often advocate for harsher penalties as the solution to sexist violence, as can be seen in the current discussion around the Spanish Organic Law 10/2022, on the Comprehensive Guarantee of Sexual Freedom—punitive responses to male violence have become the norm. In this context, this paper aims to question the naturalization of punishment and widen the responses to violence we are able to imagine by asking the following questions: what should the relationship between feminism and punishment be? What can feminist justice look like? These questions have been addressed by first discussing some of the main criticisms of punitive approaches to justice presented by anti-punitivist and abolitionist feminists, to then examine the idea of abolition as well as alternative practices such as restorative and transformative justice and their limitations. Through this, I have argued that transformative and intersectional feminism should not rely on punitive strategies that fail victims and often come into conflict with the aims of feminism. I have also tried to show that feminist justice could look like restorative and transformative practices that center the needs of those involved while working to dismantle the systems of oppression that sustain violence. Some of the limitations of these alternatives have been discussed, such as their reliance on the existence of community, pointing to potential future lines of research.
The temporalisation of global climate change discourse: a critical analysis of temporality and climate justice in COP26 and COP27
(2023) Marín Morcillo, Claudia
Global climate change discourse is currently dominated by a linear temporality, reflected in future-oriented climate action, and an eschatological temporality, associated with a discourse of climate urgency. However, climate change is a phenomenon unfolding with uneven severity across the world, which poses the question of which countries are most climate-vulnerable. This thesis investigates how linear and eschatological temporalities influence states’ perceptions of and responses to climate change, and how these temporal approaches relate to states’ political priorities. Furthermore, I focus on how states’ temporal framings of climate change intersect with their position in the distribution of climate impacts. To do this, I adopt a sociological approach to the study of time, examining the concepts of linear and eschatological temporalities, together with climate justice and the most prevalent contemporary discourses on climate change. Moreover, I develop a model of critical discourse analysis to assess 14 speeches from five international actors delivered during the 26th and 27th UN Climate Change Conference of the Parties. The findings indicate that states who are less climate-vulnerable (e.g., US, EU) perceive climate change as an imminent threat and put forward future-oriented climate policies reproducing a linear temporality. Second, especially vulnerable states who prioritise socioeconomic development (e.g., African Group, G77 + China), view climate change as an ongoing eschaton and respond through climate finance demands that mobilise a linear temporality. Lastly, the most climate-vulnerable states (e.g., SIDS) perceive climate change as an ongoing apocalypse, thus prioritising adaptation and demanding climate justice through an eschatological temporality.
Legitimation engineering through historical memory techniques: some caveats
(2023-05-26) Crusats Padrós, Helena
In this thesis the interplay between political legitimation and the instrumental usage of historical memory techniques by political actors of all sorts is analyzed. It explores how historical memories are selectively constructed, manipulated, and deployed by a different set of political actors to advance their particular legitimacy claims. The concept of legitimation engineering is introduced so as to provide the literature with an effective approach to the subject enabling that real world factual problems that need solution can be properly addressed. Drawing on a mixed methods approach, a historical memory toolbox of political legitimation is presented as a result of a multiple correspondence analysis performed on a comprehensive databased obtained from carefully chosen literature cases which fulfill the thematic requirements of this thesis and encompass all kind of different techniques, motivations and actors seeking political legitimation through remembrance. By identifying common patterns and tendencies a systematic operative classification of legitimation strategies is introduced. The results obtained evince that historical memory is teleological whereas its forms of expression are contingent and depend on the subject who uses them. A wide variety of political actors of different sorts has been detected. Ultimately, this research provides critical insights into the manipulative use of historical memory for political legitimation purposes, sheds light on the consequences of such practices, and enhances public awareness to stimulate discussions about the complex interplay between memory and politics in contemporary societies.
¿Puede el porno ser feminista? : una aproximación al debate feminista sobre la pornografía
(2020) Nieto Singla, Elisenda
En los años 70 la pornografía abrió un debate en el seno del feminismo que a día de hoy sigue sin haber podido resolverse con una postura consensuada dentro del movimiento. Desde el sector antipornografía se ha señalado a la industria como un mecanismo perpetuador de la violencia contra la mujer y se ha acusado al porno de constituir un producto que sistematiza la dominación masculina; desde la postura sex-positive el porno es un medio de entretenimiento que permite canalizar la exploración del deseo sexual en todas sus formas y posibilidades y que puede ser reapropiado desde las mujeres y la disidencia sexual en pro de la liberación feminista. Tras una contextualización conceptual de la pornografía, la exposición de los principales argumentos antiporno y una contestación desde la perspectiva prosexo se argumentará de qué manera el porno es y puede ser un producto feminista, señalando, asimismo, los matices que también hacen de ésta una industria machista y patriarcal.
La UE y la securitización de la migración : un análisis de la política comunitaria en el Sahel
(2019) Mazariegos Riera, Roger
Este trabajo examina el papel instituciones europeas en la introducción de los flujos migratorios en la agenda de seguridad de la UE durante la denominada crisis de refugiados. Para ello, se hace uso de la teoría de la securitización de la Escuela de Copenhague y del Análisis Crítico del Discurso (ACD). El principal objetivo del estudio es analizar el proceso de securitización de la migración a través de la vinculación entre los discursos de la UE y su materialización en forma de políticas en el Sahel. Además, también se aborda la relación entre dicho proceso y el auge de movimientos de extrema derecha. Finalmente, mediante el Modelo Tridimensional de Fairclough, se demuestra que la construcción de la migración como una amenaza para la soberanía de la UE ha facilitado el ascenso de discursos xenófobos y justificado la toma de medidas extraordinarias en la región africana.
La representació simbòlica del gènere al Parlament de Catalunya
(2019) Radostinov Kolev, Todor
El gènere és un significant buit que es dota de significat a través de la representació que els símbols de gènere en fan. Els espais físics parlamentaris evoquen un significat simbòlic, que juntament amb els discursos i comunicacions que emet el Parlament de Catalunya, construeixen el gènere. L’estudi de la representació simbòlica del gènere és important perquè té afectació sobre la vida dels homes i de les dones concretes. El seu contingut normatiu pot tenir impacte en la construcció de les identitats socials i polítiques, a més de ser una eina de control polític i de des(legitimació) de determinats subjectes o identitats. El Parlament de Catalunya evoca diferents significats simbòlics en relació amb el gènere, alguns d’ells normalitzadors de les normes i rols socials de gènere hegemònics, i d’altres orientats a l’apoderament dels subjectes subalterns de la societat patriarcal.

Navigate

Browse

Recent Submissions