Navegar
Examinar
Enviaments recents
Només Metadades Item type: Ítem , El Periodisme científic a les Illes Balears en els segles XIX i XX: una aproximació a les fites principals en llengua catalana(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Cortiñas Rovira, Sergi; Lladó Oliver, FrancescAquest article presenta els resultats de la recerca duta a terme en l'àmbit de la periodísticacientífica en català a les Illes Balears. S'hi exposen les principals conclusionsobtingudes en l'anàlisi dels articles de temàtica científica publicats en català en la premsaillenca des de principis del segle XIX fins a mitjan segle XX. A més, es recullen indicacionssobre les principals publicacions analitzades: L'Ignorancia, Ca Nostra, LaBona Causa, La Aurora, El Felanigense, La Veu de Mallorca o Llevant. En una segonapart els autors expliquen les principals característiques de la periodística científica deles Illes a partir de l'anàlisi dels articles trobats, fent referència a les temàtiques, gèneresperiodístics, distribució geogràfica i a l'autoria dels articles. En resum, la periodísticacientífica catalana de les Illes Balears és minsa en comparació de la divulgació publicadaen castellà. Malgrat tot, en la mostra analitzada hi ha un interès notable per ferarribar les principals aportacions científiques als lectors, principalment en temes coml'agricultura, la medicina i la higiene.Només Metadades Item type: Ítem , La Divulgació científica en català a l'Alguer del segle XIX(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Casasús, Josep MariaEn aquest article, l'autor pretén revisar la divulgació científica a l'Alguer, a l'illa deSardenya, en els darrers dos segles en llengua catalana. Malgrat l'escassa producció enaquesta matèria, en el present treball s'analitza la revista La Sardenya Catalana,de 1908, una primera experiència periodística en llengua catalana en què figuraven certsobjectius de divulgació científica. L'article també aprofundeix en treballs posteriors dedivulgació científica algueresa contemporània, especialment centrada en diferents aspectesde botànica i ornitologia. Aquests resultats formen part del projecte de recerca«La periodística científica als Països Catalans», de la Secció de Filosofia i Ciències Socialsde l'Institut d'Estudis Catalans.Només Metadades Item type: Ítem , Divulgar la ciencia en diferentes contextos: la aportación de la comunicación intercultural(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Oliveira, Diogo Lopes deOur hypothesis is that intercultural communication has a strong potential of contributionfor the activities of scientific dissemination. These benefits can be detected in totallydifferent cultures and will have influence on the selection and the approach of subjectsand in the events of scientific popularization. They also help to stimulate the interests that each public has on the benefits of science and technology. In this type ofapproach it is necessary to consider the particularities of each culture, its tastes, its characteristicsand the previous knowledge of the public, through a wide study of the localreality. Perhaps the greatest challenge of the scientific dissemination is to spread a knowledgethat satisfies the desires of an enormously heterogeneous public.Només Metadades Item type: Ítem , La Salud y la biomedicina en la prensa diaria : un análisis de diez años(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Revuelta, Gema; Oliveira, Janaina Minelli deCon el objetivo de aumentar la comprensión sobre los procesos subyacentes a la coberturaperiodística de los temas biomédicos y sanitarios se realizó una monitorizaciónlongitudinal sistemática de los cinco diarios de mayor difusión en el territorio español(El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia y El Periódico) durante un periodo de diezaños (del 1 de enero de 1997 al 31 de diciembre de 2006). Los principales resultadosfueron: a) la información se concentraba en un grupo muy reducido de temas, a pesardel aparente gran número de textos publicados (88.555); b) se detectó la existencia dedos patrones distintos de cobertura periodística, los cuales fueron denominados respectivamente«patrón agudo» y «patrón crónico»; c) tres de los diarios estudiados, a partirdel 2000, aumentaron sus espacios especializados en salud y/o ciencia, y d) se detectóla existencia de tres modalidades de interacción entre los periodistas y la administraciónsanitaria.Només Metadades Item type: Ítem , Ciência e divulgação científica: reflexões sobre o processo de produção e socialização do saber(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Oliveira, Janaina Minelli deThis paper presents a discussion of the social functions of scientific knowledge andits forms of socialization in contemporary society. Scientific knowledge has alwaysbeen important for the structuring of societies, but it has progressively gained prominencein recent years. Drawing out Systemic Functional Linguistics in association withphilosophical and discursive perspectives of scientific popularization, scientific knowledgeand its representations are here inevitably related to political and economical interests, socialcontexts and institutional and cultural circumstances. It is argued that science and its forms of appropriation and sharing are far from being socially neutral, influencingand being influenced by the relations established among the various groups of actors involvedin different ways in the structure of society. Scientific papers and news aboutscience are two different genres which construe different ways for knowledge circulationin society, articulating different representations of the social actors involved in theprocess of knowledge production and popularization.Només Metadades Item type: Ítem , «L'hanno detto alla radio!» : comme la sciena va en l'aire(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Mazzonetto, MarziaOf all forms of media, radio can play a central role in the modern process of sciencecommunication, exploiting its unique nature of closeness and intimacy. Radio over theyears has been able to reach a large number of people, to diffuse knowledge, to mirror the important changes and social movements that have taken place. This is particularlytrue when dealing with science popularisation at local level. Community radio stations representan interesting place where the discourse of the media and the discourse of the publicmerge together at a deeper level. Their main characteristics being free access andpublic participation in production and decision-making, community radios have aprominent role in the promotion of the public debate on topics of risk communicationin science, such as biotechnologies or health matters. The network of municipal radiostations of Catalonia is presented as an interesting example where confirmation of thishypothesis can be found.Només Metadades Item type: Ítem , La Periodística científica als Països Catalans: el tractament de la ciència al Diari Català (1879-1881)(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Casasús Bernacho, Ariadna; Cortiñas Rovira, SergiAquest article resumeix algunes de les conclusions de la recerca «La periodísticacientífica als Països Catalans», finançada per l'Institut d'Estudis Catalans i dirigida pelcatedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Casasús. Els autorsse centren en les publicacions del segle XIX al Principat i, en concret, analitzen demanera sistemàtica la divulgació científica al Diari Català (1879-1881), el primer diarien llengua catalana. El Diari Català va tenir una sensibilitat especial per les matèriescientífiques i va desenvolupar una notable tasca divulgadora en la societat de l'època.El diari entenia la ciència vinculada al progrés, com un element de renovació i transformacióde la realitat, com a contribució a la millora social.Només Metadades Item type: Ítem , Periodisme científic i relacions públiques(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Palencia-Lefler Ors, ManuelLes empreses farmacèutiques, laboratoris, centres d'investigació, editorials, fundacionshospitalàries, autors, experts i investigadors, universitats i centres tecnològics tenenl'obligació d'executar amb professionalitat les tècniques i procediments de relacióamb els mitjans de comunicació. Si pretenen arribar a l'opinió pública, si pretenen difondreconeixement més enllà de les seves fronteres internes, han de treballar a travésdels professionals experts que els poden oferir el seu coneixement, la seva experiènciai la seva agenda de mitjans. No és suficient amb l'edició d'un descobriment o un treballd'investigació en un format digne, trucar als periodistes i esperar que vinguin. És necessaricrear un interès en els professionals de la comunicació perquè aquesta informaciós'entengui com a «oportuna» i «inèdita», per damunt de centenars d'altres informacionsque tenen entre mans. I la ciència no n'és una excepció. Hi ha molt material que pot ivol convertir-se en fet noticiable. Les dificultats de fer bon periodisme científic són,doncs, evidents. Les tècniques de relacions públiques «ben fetes» poden facilitar el treballdels periodistes en el complex context del periodisme científic.Només Metadades Item type: Ítem , Anàlisi del discurs i comunicació científica(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Calsamiglia, HelenaAquest article pretén demostrar el valor de l'anàlisi del discurs per contribuir a la recercade la comunicació pública de la ciència. Després de contrastar les diferents maneresd'enfocar la investigació sobre la llengua, des del punt de vista de l'estructura ode l'ús, s'estableix com a objecte propi de l'anàlisi del discurs l'ús lingüístic en el seucontext, així com la necessitat d'ampliar la perspectiva des de diverses disciplines, necessàriesper proporcionar les categories i els mètodes apropiats per a l'estudi d'unitatsde comunicació en la vida social. Prenent la contextualització com a principi bàsic perunir el món de la ciència amb el món de la vida quotidiana, es comenten alguns temesper il·lustrar la necessitat d'aplicar la perspectiva discursiva a la comunicació oral i escritade les ciències: el procés de reformulació en diversos textos i interaccions sobre elmateix tema; el paper dels participants, amb una atenció especial a la construcció de laposició divulgativa, i la citació com a procediment multifuncional per integrar diferentsveus en el mateix text. La comunicació directa, pròpia dels intercanvis orals, s'emfatitzacom a mitjà per investigar procediments discursius que es donen en la dinàmica dela interacció i també per descobrir la importància d'una concepció interactiva dels processoscomunicatius.Només Metadades Item type: Ítem , El Declivi de les notícies, incloses les científiques(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Semir, Vladimir deEl món de les notícies està canviant ràpidament amb la generalització d'Internet coma vehicle d'accés a la informació i amb l'aparició de la premsa urbana gratuïta. Enaquest marc, el periodisme científic té serioses dificultats per no caure en una banalitzaciódels continguts, per la falta de contextualització i la creixent trivialització dels fetsnoticiables, que s'estan convertint en un mer producte de consum. Els grans grups editorialsafronten amb serioses dificultats aquest important canvi en la forma tradicionalde difondre les notícies per mediació de la premsa escrita, ràdio i televisió. Internet possibilitael by-pass del periodisme convencional, que tendeix a convertir-se en un proveïdorde continguts, mentre que el públic, convertit en mer consumidor, ha de desenvoluparles seves potencialitats de discerniment i de crítica per poder accedir a unainformació independent de qualitat.Només Metadades Item type: Ítem , Presentació(Universitat Pompeu Fabra, 2008)Només Metadades Item type: Ítem , El Periodismo científico como paradigma de la «noticia acatamiento» : una demostración desde las fuentes y una alerta de sus peligros(Universitat Pompeu Fabra, 2008) Elías, CarlosThis article tries to demonstrate the Furio Colombo s statement that scientific journalismis the better example of something called «subordinate news», which is a wrongprofessional behaviour very widespread in present journalism. According with Colombo, this phenomenon happens when sources have a strong level of credibility themselves,so it contributes journalists do not try a proper contrast statements declared bythis sources. Colombo exemplifies his hypothesis with social sciences such as sociology.However, in this article we try to extend his reflexion to the natural sciences field.First of all, we analyze what types of sources are used in the Spanish scientific journalism.We found that the majority of them (48,1 %) come from the Consejo Superiorde Investigaciones Científicas (CSIC), the bigger public research organization, ruled bythe government (so by politicians). The second sources more cited by Spanish journalistsare scientific journals (Nature and Science). In this article, we try to describewhy journalists abide so often by this type of sources and the consequences of theseattitudes in the future of scientific information.