Navigate
Browse
Recent Submissions
Metadata only Item type: Item , Presentació(Universitat Pompeu Fabra, 2012)Metadata only Item type: Item , La Gestió comunicativa de la seguretat alimentària a la Unió Europea: l'ús institucional dels mitjans de comunicació social(Universitat Pompeu Fabra, 2012) Lozano, Natàlia; Lores, MònicaL'interès per la comunicació de riscos alimentaris ha augmentat notablement en els últims trenta anys. El motiu principal ha estat la necessitat de gestionar les diferents alarmes i crisis alimentàries que han succeït des del cas de les vaques boges a la meitat dels anys noranta. Tot i que les institucions han comprovat que la comunicació de risc és vital per a la gestió d'aquestes situacions, és molt difícil posar-la en pràctica de forma efectiva a causa dels múltiples factors que la componen. A més, des de fa uns anys, s'ha sumat la irrupció dels mitjans de comunicació social (social media) i els webs 2.0. Aquests nous canals tenen una sèrie d'implicacions que fan repensar les lògiques comunicatives de les institucions.Metadata only Item type: Item , La Comunicació de risc, més enllà dels mitjans: i els periodistes?(Universitat Pompeu Fabra, 2012) Farré i Coma, Jordi; Gonzalo Iglesia, Juan LuisEn el context de la societat del risc global, el poder comunicatiu es manifesta constitutivament i reflexiva. Primer, es proposa una aproximació a l'estudi del risc com una forma de comunicació. Segon, l'anàlisi institucional de la UE com a comunitat de comunicació de risc, ens serveix per exemplificar la mediatització creixent d'aquest camp. En tercer lloc, es revisa críticament la investigació dels mitjans que, tot i continuar essent essencial en els processos de comunicació de risc, ara ho és no mediacèntricament. Finalment, es plantegen algunes reflexions obertes per avaluar les cultures professionals del periodisme i llurs pràctiques productives associades amb la comunicació de risc, camp d'acció els trets del qual conviden a una plena configuració comunicativa.Metadata only Item type: Item , Estratègies de comunicació del risc i modificació de pautes de comportament: més enllà del model del dèficit(Universitat Pompeu Fabra, 2012) Espluga Trenc, Josep; Prades, Ana; Boso, ÀlexEn aquest article es descriu l'evolució de la investigació sobre percepció i comunicació del risc, tot mostrant com es va passar d'una concepció unidireccional, en la qual s'interpretava que el públic era ignorant i per tant havia de ser informat correctament pels experts, a les tendències contemporànies on s'entén que les definicions del risc i de les mesures correctores s'haurien d'elaborar mitjançant un diàleg entre experts i ciutadans. Durant la darrera dècada han proliferat els mecanismes institucionals que procuren incloure participació ciutadana en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques sobre riscos ambientals. Per tal d'il·lustrar-ho es fa una anàlisi de l'Agenda 21 de Barcelona, interpretada com una estratègia orientada a superar el model del dèficit cognitiu, tot identificant els seus punts forts pel que fa a la implicació ciutadana, així com algunes de les seves limitacions. Les dades que s'aporten provenen del treball de camp del projecte europeu PACHELBEL.Metadata only Item type: Item , Comunicació d'alertes alimentàries: el cas dels "cogombres assassins"(Universitat Pompeu Fabra, 2012) Revuelta, Gema; Escurriol Martínez, VerònicaQuan es desencadena una situació de crisi alimentària, els mitjans de comunicació de masses són els principals vehicles d'informació, però no són els únics actors que intervenen en la comunicació. S'analitza la crisi dels denominats «cogombres assassins» espanyols, la qual va ser originada a partir de la (falsa) implicació d'aquest producte en un brot greu d'intoxicacions per E. coli a Alemanya. L'evolució d'aquesta crisi segueix les quatre fases descrites amb anterioritat: fase prèvia, crisi, culminació i desenllaç. Malgrat l'existència inherent d'incertesa en un cas d'alerta alimentària, el cas planteja la necessitat de mesurar les conseqüències del que es comunica i de proporcionar només informació basada en les dades disponibles, sense esbiaixar-les ni amagar interessadament informació. Una mala política de comunicació pot tenir conseqüències en termes de salut i despesa econòmica, així com també afectar a la confiança en la seguretat alimentària i en els encarregats de garantir-la.