e-Repositori UPF :: Grau en Periodisme. Treballs de fi de grau

Enviaments recents

Pel carril lent: l’slow journalism a Catalunya a través de l’anàlisi de sis mitjans de comunicació
(2025) Sánchez Monné, Paula
Aquest Treball de Fi de Grau de Periodisme analitza la presència del periodisme lent en l’ecosistema de mitjans de comunicació català. Té Catalunya exponents clars d’aquesta mena de periodisme? Com és el periodisme lent en català? A partir d’una revisió de la literatura existent que configura la definició actual del corrent slow journalism, s’analitza la correspondència de les bases teòriques del model amb la seva presència a Catalunya. Per fer-ho, s’analitzen com a mostra sis mitjans propers a les perspectives del periodisme lent: Catorze, Crític, El Temps, La Directa, La Mira i Núvol. A través d’una anàlisi qualitativa i d’entrevistes en profunditat amb els responsables del mitjà, s’exploren els formats, les línies temàtiques, les estructures organitzatives i els valors que apropen els projectes al periodisme lent.
Percepcions i efectes de la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació
(2025) Duran Castro, Òscar
Aquest estudi se centra en analitzar les percepcions i els efectes de la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació, abordant el fenomen de l’antigitanisme mediàtic. L’objectiu principal és entendre com les dones gitanes valoren la seva imatge als mitjans i com aquesta les afecta en la seva vida quotidiana i construcció d’identitat. La recerca utilitza una metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades a deu dones gitanes espanyoles. L’estudi posa el focus en les pròpies veus de les dones gitanes i en la discriminació interseccional que pateixen per la seva condició de gènere. Els resultats revelen una percepció generalitzada de ser representades de manera estereotipada, associades a la marginalitat i des d’una narrativa que no les representa. Aquesta imatge s’intensifica per la discriminació interseccional i provoca crisis identitàries i episodis de discriminació quotidiana en les membres de la comunitat. L’estudi pretén contribuir a unes pràctiques periodístiques més ètiques, inclusives i representatives de la diversitat gitana.
SOS: El Montseny s’ofega : dues dècades de canvi forestal evidencien les deficiències del model de gestió actual
(2025) Albaladejo i Moreno, Carlos; Mariné i Carbonell , Laia
El Gran Reportatge SOS El Montseny sʼofega analitza les transformacions ecològiques que ha experimentat el Parc Natural del Montseny durant les dues darreres dècades, en el marc dels efectes creixents del canvi climàtic. A través de lʼús de tècniques de teledetecció i lʼanàlisi dʼimatges satel·litàries, sʼestudien els patrons de creixement i mortalitat forestal en aquest espai protegit. Els resultats obtinguts sʼhan validat conjuntament amb un equip dʼinvestigadors doctorals experts en teledetecció i es conclou que el Parc Natural del Montseny, entre el 2001 i el 2020, va guanyar entre 630 i 790 hectàrees de superfície arbrada, i en va perdre unes 863,5, les quals són majoritàriament en superfície privada. El treball combina dades científiques amb aportacions dʼexperts en ecologia, gestió ambiental i polítiques forestals, amb lʼobjectiu de contextualitzar els canvis observats i explorar possibles respostes, tan institucionals com ciutadanes. Tot i que el focus territorial és el Montseny, les conclusions del reportatge són extrapolables a la situació de bona part dels ecosistemes forestals de Catalunya. A més, el projecte qüestiona la manca de visibilitat dʼaquesta problemàtica en lʼagenda mediàtica i convida a repensar el relat hegemònic sobre la desforestació, sovint centrat en el Sud global. El reportatge es presenta en format web multimèdia, i, alhora, sʼinclou una prova pilot d'experiència immersiva en 3D com a proposta innovadora de comunicació ambiental.
La construcció mediàtica del món casteller a Catalunya: anàlisi dels mitjans locals, generalistes i especialitzats
(2025) Domènech Ortiz , Clàudia
Els castells s’han consolidat al llarg de la seva història com una de les expressions més atractives de la cultura catalana gràcies a la seva espectacularitat visual i els seus valors. Amb l’evolució d’aquesta activitat van anar apareixent espais en el sistema mediàtic català que tractaven l’actualitat informativa del món casteller. Aquests espais i els mitjans han anat evolucionant amb l’arribada de la digitalització al periodisme que n’ha canviat la cobertura amb l’aparició de nous formats comunicatius i suports digitals. Aquest treball analitza com es comunica actualment l’activitat castellera als mitjans de comunicació de Catalunya, posant el focus en el tractament informatiu de les diades castelleres. L’estudi persegueix dos objectius principals: analitzar i comparar la cobertura que en fan mitjans locals, generalistes i especialitzats; a més de descriure com es construeixen les peces informatives, coneixent els perfils professionals implicats i els processos de treball. Per fer-ho, s’ha combinat una anàlisi quantitativa de 360 peces informatives (procedents de premsa escrita i digital, televisió i ràdio) amb una anàlisi qualitativa basada en entrevistes en profunditat a cinc periodistes especialitzats en el món casteller. Aquesta recerca respon a la necessitat d’investigar un àmbit poc explorat en la bibliografia acadèmica actual que estudia l’activitat castellera principalment des de camps d’estudi com l’antropologia, l’etnografia i la sociologia.
Anàlisi de la implantació d’eines d’intel·ligència artificial en la comunicació interna: viabilitat, beneficis i riscos
(2025) Gómez de Porras, Júlia
Aquest estudi analitza la implantació d’eines d’intel·ligència artificial (IA) en la comunicació interna empresarial; un àmbit en expansió que transforma la gestió de la informació, la cultura corporativa i l’eficiència operativa. L’objectiu principal és avaluar la viabilitat d’aquestes tecnologies, centrant-se en el context espanyol. Es plantegen com a objectius específics identificar els beneficis i riscos associats, així com dissenyar estratègies per a una integració responsable. Mitjançant una metodologia qualitativa, es combinen la revisió de literatura, amb entrevistes a experts (Ulises Cortés, Karma Peiró i Patricia Ventura), i un estudi de cas de l’empresa IDIADA, pionera en la integració d’aquestes eines. Aquest enfocament permet contrastar teoria i pràctica, responent a un buit existent en la recerca. Els resultats mostren que, tot i els avantatges operatius, la IA planteja riscos ètics, privacitat i deshumanització. L’estudi conclou que cal garantir transparència, formació i preservar la dimensió humana per assegurar una implantació efectiva i ètica.
L'Aprenentatge que cura: un viatge intrèpid per les aules hospitalàries
(2024) Mangrané Giné, Lara; Bonet Mola, Sara
Amb el títol Napbuf, el següent Treball de Fi de Grau posa les bases d’un producte periodístic que ofereix reportatges multimèdia i interactius a un públic infantil. Es presenta el pilot d’aquest projecte, “L’aprenentatge que cura: un viatge intrèpid a les aules hospitalàries”, que tracta l’educació mentre els nens estan hospitalitzats o pateixen alguna patologia que els impedeix anar a l’escola. Amb el testimoni en primera persona de pacients, familiars, docents i personal sanitari, s’explica en clau infantil la realitat d’una educació diferent de la convencional, i sovint, invisible, però que afecta molts nens i nenes. El reportatge descobreix el perquè de l’educació hospitalària, fent referència a la Carta dels Drets dels infants Hospitalitzats; els beneficis que comporta; la coordinació necessària entre tot el personal implicat en l’objectiu que els infants continuïn aprenent; però alhora explora els reptes deguts a l’escassetat de recursos, una situació que al sector educatiu i sanitari no els ve de nou. El relat es presenta en un format interactiu que inclou elements gamificats per a fer-lo atractiu al públic infantil, i posa la primera pedra del projecte Napbuf. Un projecte que té l’objectiu de crear contingut de qualitat per a infants, que els proporcioni eines per desenvolupar el seu pensament crític i, al mateix temps, que exposi informació adaptada als seus formats de consum.
La Cobertura de El País y The New York Times de la cocina fusión asiática desde una perspectiva intercultural
(2024) Bugnion, Julia Le
La gastronomía ha ganado relevancia progresiva en los medios de comunicación y ha adoptado un rol democratizador de la comida informando sobre las tendencias y las cocinas de otras culturas. Esto supone un reto para el periodismo gastronómico occidental, ante el peligro de caer en una narrativa etnocéntrica. El presente trabajo analiza la cobertura de la cocina fusión asiática de los diarios El País y The New York Times, con un enfoque comparativo, con el objetivo de determinar si el discurso entre los años 2018 y 2024 se adecua a la comunicación intercultural. Para ello, se ha examinado una muestra con la herramienta del análisis de contenido, prestando atención a los temas más recurrentes, a los elementos de titulación, a los términos para describir la cocina asiática y a la presencia del concepto Occidente y Oriente. Los resultados revelan que el tratamiento es etnocéntrico en las dos cabeceras.
Olímpiques: reconstruint el camí. Memòria
(2020) Asmarat Ruz, Maria; Llobera Sánchez, Noèlia
Sota el títol “Olímpiques. Reconstruint el camí”, el treball consisteix en un reportatge interactiu que recorre la història de les esportistes nascudes a Catalunya que han participat en uns Jocs Olímpics d’estiu. Amb el testimoni en primera persona d’algunes de les esportistes, el reportatge pretén donar visibilitat a l’olimpisme femení català, el qual no ha tingut un reconeixement comparable al del seu homòleg masculí. El reportatge conté una part històrica que repassa les fites més importants de les dones catalanes a les diferents cites olímpiques, ja que van ser aquestes les pioneres en el conjunt d’Espanya. D’altra banda, també hi ha contingut més vinculat amb l’actualitat, on es dóna visibilitat al paper de la dona en el món de l’esport, un món que continua masculinitzat. El relat es presenta en un format interactiu fet a través del programari Klynt. Així, es tracta d’un reportatge multimèdia, on s’incorporen fotografies, àudio i vídeo i on l’usuari pot navegar pels diferents continguts, triar què vol veure, quanta informació vol i en quin ordre.
Veure Àfrica a través de la mirada de Riszard Kapuściŉski
(2013) Pino Villuendas, Sílvia
El profund i humaníssim interès i la defensa que va exercir Ryszard Kapuściński de la identitat cultural africana constitueix un model a seguir sobre la construcció i el tractament dels “altres” en els textos periodístics. El present treball analitza la vida i la obra del corresponsal polonès per tal de plantejar qüestions com l’etnocentrisme del discurs dels mitjans de comunicació, la importància d’un tractament de subjecte de les fonts, la identitat cultural o la comunicació intercultural. A través dels objectius amb els quals Kapuściński definia el periodisme –“traductor de cultures” i “advocat d’Àfrica”- i la manera com exercia la professió de corresponsal es planteja quina és la visió i la mirada que Occident i el periodisme tenen de les altres cultures –establint com a context la civilització africana en el procés de descolonització del continent- i la necessitat d’una pràctica periodística respectuosa amb la diversitat cultural.
Madrid 2020, ahora o nunca
(2013) Bernat Aguilar, Pol; Macià Colomer, Jaume; Vicens Estaran, Laia
Aquest treball té la voluntat de ser un reportatge d’investigació sobre la cursa olímpica de Madrid, des de la candidatura de 2012 fins la de 2020. Els defensors dels Jocs Olímpics a la capital espanyola justifiquen el seu tercer intent consecutiu en el fet de tenir el 80% de les infraestructures necessàries construïdes. En canvi, l’oposició ha trobat en la crisi econòmica el millor motiu per posicionar-se en contra de la celebració dels JJOO./nHem realitzat una sèrie de 15 entrevistes amb tota mena d’experts i personalitats de l’àmbit, intentant albergar sempre tots els possible punts de vista que hagin sorgit al respecte. El resultat ha sigut un article de llarga extensió que fa un repàs a tota la història olímpica de Madrid fins a dia d’avui i intenta interpretar tots els esdeveniments ocorreguts fins ara.
Treball experimental en mitjans propis: UPF.Ràdio
(2013) Brujats Rubirola, Paula
Aquesta memòria recull el projecte experimental que quatre estudiants del grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra han portat a terme al mitjà UPF.Ràdio, durant el curs 2012-2013. Aquesta investigació neix de la voluntat de modernitzar i dinamitzar/nl’emissora universitària, a partir d’un estudi de camp inicial i del treball pràctic al mitjà. En aquest document s’exposen els objectius executats, les tasques desenvolupades i una autoavaluació final del projecte. Queda com la primera investigació sobre la naturalesa d’UPF.Ràdio i com a base per a ajudar a consolidar un projecte radiofònic solvent en el futur.

Navegar

Examinar

Enviaments recents