e-Repositori UPF :: Màster en Història del Món. Treballs de fi de màster

Recent Submissions

Les dones a la Catalunya de finals del XVIII: una aproximació a partir d'articles de premsa i impresos
(2025) Fernández Cabeza, Emma
El present treball tracta sobre les dones catalanes de finals del segle XVIII. Primerament, en la introducció, s’explica el que va suposar el moviment filosòfic de la Il·lustració en un marc europeu, posant èmfasi en el cas de França, per la seva proximitat geogràfica i cultural amb Catalunya. Alhora, es presenten els diferents canvis socials, polítics i econòmics de la Catalunya del XVIII, els quals són rellevants per entendre la importància de les dones. Posteriorment, a partir de les fonts utilitzades s’exposa la diferència entre gènere i sexe durant l’època moderna i la polèmica dels sexes. Es remarca l’activitat econòmica de les dones, la qual augmenta notablement en diversos àmbits, especialment en el cas de les zones de protoindústria o de les puntes de coixí. També s’exposen les diferents estratègies de subsistència que realitzaven les dones i les famílies per enfrontar la pobresa. Finalment, es tracten diferents aspectes del marc jurídic en relació amb les dones, centrant-nos en els conflictes matrimonials, les separacions i els divorcis, que van augmentar considerablement a finals del XVIII. Tot plegat indica que les dones van tenir els seus espais de llibertat i un paper actiu en la societat catalana de la segona meitat del segle XVIII.
Libya, Ireland and the Provisional Irish Republican Army: a transnational history: 1969 – 1998
(2025-07) Johnston, Nicholas
This thesis traces the development of a mutually beneficial relationship between the Provisional Irish Republican Army (PIRA), Libya and the Republic of Ireland during the ethno-nationalist conflict in Northern Ireland known as ‘The Troubles’ (1969–1998). It argues that this ‘love triangle’ emerged from a convergence of personal, economic and ideological interests between Ireland and Libya, culminating in the Republic knowingly maintaining trade with a regime that transformed the PIRA from a small paramilitary into a true army that Britain could not defeat. Central to this story is the role of the traditional republican party Fianna Fáil, whose alignment with expanding agricultural and aviation pressure groups helped make Libya the Republic’s fourthlargest export market by the 1980s. Particular focus is given to Taoiseach Charles Haughey, who maintained a notably cordial relationship with Muammar Gaddafi, even in the aftermath of PIRA atrocities such as the 1987 Enniskillen bombing. The thesis thus examines how the triangle, though remarkably resilient, faced sustained pressure from rival party Fine Gael, supported by U.S. diplomatic and investment interests. Framed within broader themes of the Cold War, international terrorism and European political economy, it contends that the nature of this relationship evolved over time - waning not through Fianna Fáil’s political resolve, but due to Gaddafi’s own realpolitik. Though subject to the dictator’s shifting needs, the relationship never fully disappeared, periodically re-emerging when Libya sought to strike at Britain. Although Gaddafi formally ended his support for the PIRA in August 1988, this paper further explores the aftershocks of the relationship through to beyond the Good Friday Agreement in 1998. To develop this argument, it draws on recently declassified documents from the National Archives of Ireland and The National Archives (UK), alongside digitised U.S. sources, to reconstruct an overlooked transnational history stretching far beyond Belfast and Tripoli. In doing so, it offers a nuanced perspective on The Troubles, demonstrating how a little-known trade and terrorist relationship prolonged the conflict, while illuminating deep tensions between Ireland’s economic interests and its moral responsibilities.
Rivalry: the United States, Britain and the making of Chile (1788-1830)
(2023-07) Shuck, Jamison E.
During the Latin American struggles for independence and the subsequent quest for national political, economic, and cultural identity, outside actors were deeply involved in the establishment of the modern state. In Chile, this was exemplifiedby the often-forgotten contributions ofthe United States and the United Kingdom, who both sought to become involved in the struggle and gain an economic and political ally in the South Pacific. This article attempts to analyze thecontacts and relationships between Chile and their Anglo counterparts during the first third of the 19thcentury.In early 19th century Chile, the rivalry between the Anglo states manifested itself through both nations attempting to leave their indelible mark on emerging Chilean state. Through economic, political, and social influence and pressure, both Britain and the United States endeavored to bring a soon-to-be independent Chile into their respective orbit. American interests were predominant during the Patria Vieja period, in the years following the deposition of the Spanish king and the establishment of an independent junta in 1810. However, following the royalist reconquest, and succeeding reverse of the independent Patria Nueva period, British influences came to dominate within the new Chilean nation, to the detriment of interested American parties, leading to the establishment of close ties with Britain and the alienation of the United States that would impact the governmental, societal, and commercial realms of the state and shape the country for the rest of the 19th century, with legacies continuing to be felt in the modern world. In effect, one cannot begin to understand the foundations of modern Chile without appreciating the British-American rivalry that took place in its waters, on its shores, and in its halls of power.
Tensions en el model de feminitat en el setmanari "La luz del porvenir": espiritisme i protofeminisme a la Catalunya del segle XIX
(2024) Aixut López, Laura
Aquest treball se centra en l'espiritisme de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i explora la seva relació amb el feminisme i les transformacions socials en l'època de la Restauració. El context històric, marcat per la industrialització i la urbanització, va ser un moment d’intensa activitat per a les dones espiritistes, que van trobar en aquest moviment una via per articular discursos socials i religiosos alternatius. La primera part de l'estudi examina l’estat de la qüestió sobre l'espiritisme català, destacant la seva naturalesa com a moviment socioreligiós que es presentava com una ciència positiva i una religió laica. Aquesta part del treball posa èmfasi en la diversitat d’enfocaments acadèmics sobre el tema, subratllant el caràcter interdisciplinari de les investigacions recents, que han enriquit la comprensió del fenomen. A més, es discuteix com l'espiritisme, emmarcat en el lliurepensament i l’anticlericalisme, va ser capaç de subvertir certs rols de gènere, oferint a les dones una plataforma per a la seva expressió i participació pública. La segona part del treball s'endinsa en l'anàlisi de la revista La Luz del Porvenir, un òrgan de premsa espiritista dirigit per Amalia Domingo Soler. A través de l’estudi dels seus primers 105 números, es desgranen els eixos principals del discurs sobre la dona que la revista promovia. Aquest discurs es caracteritza per una ambivalència marcada: tot i incloure elements que combreguen amb el discurs feminista de l’època, com la defensa de l’educació per a les dones, també perpetua estereotips conservadors sobre el rol femení, especialment en relació amb la moralitat i la vida domèstica. Aquesta dualitat reflecteix les tensions internes del moviment espiritista en la seva articulació d’un model de feminitat que, en alguns aspectes, reforçava les normes socials existents. El treball conclou que, tot i l'aparença progressista de l'espiritisme, el discurs de La Luz del Porvenir no pot ser considerat plenament feminista, sinó més aviat protofeminista. La revista va contribuir a la creació d’un espai per a la participació femenina, però sovint ho va fer des d'una posició que no qüestionava profundament les estructures patriarcals de l’època.
La guerra civil española en China: los voluntarios chinos en las brigadas internacionales (1936-1939)
(2024-06-20) Zhang, Xiaying
El estallido de la Guerra Civil española entre 1936 y 1939, como la especia antesala de la Segunda Guerra Mundial, tuvo un gran impacto en el Mundo. Durante el mismo periodo, en China, los informativos del extremo oriental del continente siguieron de cerca los combates en el extremo occidental. En términos de cobertura, China, y especialmente el Partido Comunista Chino (中国共产党), se mostró positiva hacia el gobierno republicano español, y muchos periódicos comunistas presentaron a los dos países como “hermanos” en la guerra contra el fascismo. Además, tanto el mundo literario como el artístico chino produjeron obras humanitarias sobre la Guerra Civil española. Por supuesto, lo más destacable es la presencia de un grupo de chinos en la Guerra Civil española. Fueron entre 60 y 100, algunos de los cuales murieron directamente en combate en la Península Ibérica, y otros resultaron desconocidos en el momento de la Guerra Civil española, quedando sólo trece cuyas identidades y huellas pudieron ser captadas por la posteridad. El objetivo de este trabajo es discutir el alto grado de interés chino por la Guerra Civil española entre 1936 y 1939, las razones de la formación de las Brigadas Internacionales, el papel que desempeñaron y su estructura compositiva, así como detallar las experiencias de los voluntarios chinos que lucharon en la guerra.
La pirateria de la goleta esclavista Panda: tripulacions en el tràfic transatlàntic il·legal d'africans esclavitzats durant el s. XIX
(2024-08) Riu Giralt, Marc
El present Treball de Final de Màster ofereix la descripció i l’anàlisi de l’expedició esclavista de la goleta Panda capitanejada pel català Pere Gibert entre 1832 i 1834. L’objectiu de l’escrit és emprar un estudi de cas per abordar un fenomen global com fou el tràfic transatlàntic il·legal d’africans esclavitzats i la participació espanyola (1821 –1867). L’expedició esclavista de la goleta amb bandera espanyola va estar marcada d’inici per l’assalt el setembre de 1832 a un buc mercant estatunidenc. A conseqüència de l’acte de pirateria, part de la tripulació del Panda fou capturada per agents de la flota britànica a l’Àfrica centreoccidental mentre negociaven la compra d’esclaus amb els orungu de Cap López. Els britànics decidiren extradir a Gibert i els seus homes als Estats Units d’Amèrica, on foren jutjats sota l’acusació del crim de pirateria. L’estudi de cas aprofita per aprofundir en les dinàmiques establertes entre els agents i rols de les tripulacions esclavistes del període, la relació entre la pirateria i el tràfic d’esclaus il·legal i les relacions de compravenda d’esclaus entre els orungu i els seus socis. Per tant, el treball pretén explicar una microhistòria en un context global marcat per relacions transimperials i transnacionals.
Las gentes de Orán y Mazalquivir (1534-1536): una historia de ruptura con los ideales de conquista y de alteridad religiosa-cultural en las sociedades de frontera de la monarquía hispánica
(2024-09) Rosa García, Cristina de la
A principios de la edad moderna, el imperio español se forja como una empresa global. En este contexto, la conquista de territorios norteafricanos es auspiciada por la Corona y por la Iglesia como prolongación de la “Reconquista”, que ha concluido en la península Ibérica en 1492. En particular, en la costa norte de Argelia, Orán y Mazalquivir son territorios de la monarquía hispánica desde 1509 hasta 1792, con una breve excepción de 1708 a 1732. En estas plazas, soldados, misioneros, diplomáticos, comerciantes, esclavos, cautivos y renegados, entre otros, construyen una sociedad de frontera a partir de la interacción diaria con el “otro” religioso-cultural (cristiano, musulmán, judío), que no se considera solo a partir de su fe, sino teniendo en cuenta su estatus, género, edad o riqueza. Así, realizamos un análisis interseccional de la alteridad en estas relaciones cotidianas, rompiendo la imagen monolítica de los discursos nacionalistas y confesionales sobre el imperio. Para ello, leemos algunas cartas que Francisco Ruiz Melgarejo, corregidor de Orán entre 1532 y 1535, y Martín de Córdoba y Velasco, primer conde de Alcaudete y gobernador de las plazas entre 1535 y 1558, envían a la península, así como el texto de las Capitulaciones que el emperador católico Carlos V firma con el rey musulmán Muley Muhammad de Tremecén en 1536. Su descripción de la relación con el “otro” durante unos meses, entre 1534 y 1536, nos permite considerar Orán y Mazalquivir como un primer caso de estudio para los espacios más amplios, mediterráneos y globales, del imperio.
Discursos sobre terror e imágenes de coerción
(2023-10-27) Reyna Moreno, Juan Carlos
Con el propósito de analizar las principales tendencias del discurso académico sobre el concepto de Terror, se llevó a cabo un meta-análisis de artículos publicados en revistas especializadas que investigan esta categoría. La codificación de las publicaciones académicas está en función de las perspectivas del feminismo interseccional y la relación entre poder y resistencia. Derivado del primer análisis sobre el concepto de Terror, fue evidente la falta de producción académica desde una perspectiva de género, motivo por el cual fue necesario un segundo análisis empleando las categorías Terror y Género. Además, de este primer estudio se detecta que más de la mitad de los artículos producen un discurso binario sobre el Mundo Islamico con aproximaciones ahistóricas y provenientes de las ciencias políticas. Los resultados del segundo análisis, sin embargo, se distinguen por tener aproximaciones multidisciplinarias, en donde destacan disciplinas como los estudios de género, la historia, la criminología, y las relaciones internacionales. Ambos análisis señalan la correlación entre violencia y Terror como medio para alcanzar objetivos económicos y políticos, en donde la lucha por el control de los cuerpos a través de la coerción también se lleva a cabo en el campo de las ideas, afectando principalmente a entes sociales subalternos. Resulta evidente que el Terror es un fenómeno global que no pertenece a un país o región determinada, se presenta tanto en contextos del Norte y como del Sur global. También es un hecho manifiesto que existe una falta de producción académica proveniente del Sur Global, por lo que investigaciones con perspectiva de género son imperativas para tener una imagen más amplia sobre el discurso generado en este tipo de contextos.
La identitat col·lectiva al Regne de València en l’època de l’abolició dels Furs
(2022) Esbrí Castell, Joan
L’objectiu del present treball és explorar les característiques de la identitat col·lectiva del Regne de València tardofeudal, és a dir, l’època al voltant de l’abolició dels Furs per Felip V el 29 de juny de 1707. D’una banda, des de la seua creació política s’havia anat configurant un sentiment de pertinença valencià associat a les institucions del Regne i les seues lleis, procés estudiat per autors com Agustín Rubio Vela i Vicent Baydal, a partir del vocabulari i les expressions usades per testimonis d’aquell temps; destacablement les institucions. De l’altra banda, al final de l’època foral feia dos segles que els Regnes de la Corona d’Aragó eren part de la Monarquia d’Espanya, amb Castella com a reialme principal i seu de la Cort del Rei. No obstant això, cada regne conservava les seues institucions i lleis privatives, inclús moneda i duanes, de manera que encara que integrats en un imperi, els antics estats catalanoaragonesos continuaren conservant cadascun d’ells una personalitat política pròpia, sabent que pertanyien a un conglomerat dinàstic aeque principaliter; on formalment tots els regnes i senyorius del mateix monarca eren iguals i independents entre ells. Arribada la Guerra de Successió, a grans trets la Corona de Castella es mantingué fidel al candidat Borbó, Felip d’Anjou, i la Corona d’Aragó es decantà per l’Habsburg, l’Arxiduc Carles d’Àustria. Es té constància d’un esclat patriòtic al final del conflicte a Catalunya, que ja mig ocupada era l’últim territori que es resistia a les armes de les Dues Corones borbòniques. Els catalans, havien vist la derogació dels furs als aragonesos i als valencians prèviament, i llur identitat col·lectiva estava basada sobretot en les lleis de la terra que volien conservar. Al País Valencià, en canvi, encara que està més que estudiat el conflicte, destacablement per Carme Pérez Aparicio; no hi ha estudis centrats en la identitat regnícola valenciana del moment. El present treball, té l’objectiu d’aportar una radiografia identitària del Regne de València quan perdé l’autogovern, en part repassant els esdeveniments polítics de l’època, i en part parant atenció al vocabulari polític emprat pels contemporanis.
El rol de las agencias de noticias en la esfera internacional: una comparación entre la Agencia Xinhua (China) y la Agencia Efe (España)
(2021) Zhang, Jichen
El proceso de codificación penal ultramarino. Los casos de Cuba y Puerto Rico (1866-1879)
(2021) Bedoya Palop, Isabel
Podem considerar a Ramon Berenguer IV un governador “sant”? La relació del comte de Barcelona amb l’Església catalana i aragonesa i els Ordes religiosos
(2020) Lacambra Santiago, Jordi
Perquè a Ramon Berenguer IV (1137-1162) el podem considerar un prototip de “governador o rei sant”? Un dels autors més destacats en parlar de la seva tasca, Ferran Soldevila, dedica una obra sencera a l’estudi del comte-rei barceloní i a les seves accions que poden ben bé determinar el significat del sobrenom de sant. “Les virtuts de Ramon Berenguer IV, l’alt prestigi que va arribar a aconseguir en els seus regnes (...), les seves victòries damunt dels sarraïns (...), les tres-centes esglésies i més que hi havia estat construïdes (...) van ésser causa que el príncep cristià presentat en l’apartat anterior fos, després de mort, en l’esperit de les gents senzilles transfigurat fins a la santedat”. Però tots els estudiosos de la matèria estan d’acord amb aquesta afirmació? A tots els territoris on va governar consideren la seva obra digna d’un sant? El pensament global és el mateix als territoris de l’actual Catalunya i a Aragó? “La tradición catalana, precisamente conserva de él tal recuerdo, que le llama "Santo"; la de Aragón es para él de grande y profundo respeto; fue un gran político y hombre de gran virtud, cumplió sus deberes de príncipe honrada y fervorosamente, pero la pasión ha oscurecido sus méritos”.Malgrat aquestes discrepàncies en la valoració i el model d’estudi, el que pretenem al treball és posar en valor tots aquells arguments que els autors ens rebel·len que ens puguin fer servei per a discernir aquesta teoria, volem destacar totes aquelles accions portades a terme per Ramon Berenguer IV on el pensament religiós, la utilització simbòlica del cristianisme i la relació amb l’Església destaquen per intentar respondre a la pregunta. Perquè se l’ha considerat un bon governant cristià? Quina relació va tenir amb la religió i amb els diferents Ordes monàstics i militars? I com hi va influir durant tota la seva vida? Aquestes preguntes i la cerca de les respectives respostes ens ha portat al coneixement d’un governant entregat a la simbologia cristiana, a la utilització de la religió com a factor principal del seus més de trenta anys com a comes i prínceps i amb el naixement d’un nou i poderós regne cristià que dominaria part del mediterrani durant els segles posteriors i que va començar amb la unió de dues dinasties.
Els “apatxes” de París, a Catalunya
(2020) Saranga i Reguera, Sergi
Aquest TFM pretén estudiar la rellevància d’una de les principals subcultures juvenils violentes sorgides a la capital francesa a principis del segle XX i la seva influència a Catalunya, des de la perspectiva de la Història cultural. A la França de principis del segle XX, la premsa va començar a fer ús del terme apache per designar pejorativament als joves vandàlics dels baixos fons de París, associant la seva violència amb la vida (salvatge, incivilitzada) dels apatxes americans. Segons el relat que es divulgava, els apaches cometien homicidis, atracaven joieries, es feien amos dels seus barris i aterraven als ciutadans per la seva condició de delinqüents per naturalesa, davant la incapacitat de reacció de les forces de l’ordre. Gràcies als mitjans de comunicació estrangers, el concepte va reeixir més enllà de les fronteres franceses i el continent europeu. Aquest fenomen social, o subcultura urbana, desapareixeria gradualment arran de la incorporació de noves brigades policials a les ciutats i la Gran Guerra; molts d’aquests apaches van haver de fugir del país. La seva presència, si més no, encara mantindria una relativa popularitat en teatres, cinemes, cabarets i café-concerts on es ballava la danse apache. A Catalunya alguns diaris constataven la seva petjada en el territori, en especial a Barcelona, le petit Paris du Sud; d’altres, en canvi, ho desmentien. No obstant això, no s’ha dut a terme cap estudi acadèmic prou profund i rigorós al respecte per corroborar-ho. L’objectiu d’aquest TFM és, conseqüentment, el d’investigar la presència i influència cultural dels apaches o “apatxes” parisencs (com alguns es referien) a Catalunya. A la llum de les consideracions anteriors, investigarem el seu auge i caiguda en el territori a través de diferents diaris catalans publicats entre el 1900 i el 1936, abans de la Guerra Civil Espanyola, tot distingint l’esfera sociopolítica de la cultural. La nostra tesi consisteix en el fet que, si bé anecdòtica, la presència dels “apatxes” es va fer palesa en els dos àmbits.
Gallinas, terra de negrers. Tràfic d’esclaus, abolicionisme i imperialisme
(2020) Enríquez Àlvaro, Adrià
Aquest treball de Final de Màster és un estat de la qüestió del tràfic il·legal d’esclaus desenvolupat a la regió de Gallinas (Sierra Leone) entre les dècades de 1820 i 1850. La costa de Gallinas, de només 12 km d’extensió, va ser un enclavament important en la provisió de mà d’obra esclava a les economies de plantació cubanes, i també brasileres tot i que en menor mesura, fent que la presència d’espanyols en el territori fos abundant i continuada. A més a més, el treball compta amb una anàlisi de les accions abolicionistes britàniques a la regió, focalitzant el rol dels Tribunals Mixtes de Sierra Leone. Més enllà, l’estudi situa la regió de Gallinas dins d’un relat d’Història Global, enllaçant els processos de tràfic d’esclaus i l’abolicionisme amb un marc de conflictes geopolítics entre l’Imperi Britànic i altres potències del món atlàntic, principalment l’Imperi Espanyol i la seva possessió de l’illa de Cuba. Finalment, s’introdueix una descripció de Gallinas com una commodity frontier productora d’esclaus que l’integrarà dins d’un sistema-món en expansió.
Es pot parlar d'una corba ambiental de Kuznets? Reflexions històriques entorn el medi ambient i el desenvolupament
(2020) Boleda i Torrent, Martí
Aquest estudi examina la validesa de la corba ambiental de Kuznets per a la petjada ecològica i les emissions de CO2 en un ampli rang de països de tot l’abast planetari i amb realitats socio-econòmiques diverses. Amb un conjunt de dades que van des de mitjans segle XVIII per al cas de les emissions de CO2 i des de la dècada dels 60 del segle passat per a la petjada ecològica i arriben fins als nostres dies, amb l’entrada de ple en l’era de l’antropocè. A partir de l’anàlisi empíric de la corba que dibuixen els dos indicadors ambientals en relació al PIB per càpita es qüestiona la validesa de la corba ambiental de Kuznets, una hipòtesi llançada per diversos economistes (veure per exemple Grossman 1995, Selden 1994 o Kaufmann 1998) segons la qual els indicadors ambientals, en uns primers estadis de desenvolupament, tendirien a empitjorar per, a partir d’un cert nivell de desenvolupament, arribar a un punt d’inflexió i començar a millorar. Segons els resultats obtinguts només s’ha pogut comprovar la validesa de la corba ambiental de Kuznets per a aquells països fortament desenvolupats i que a demés no són grans productors de petroli. Així mateix, també per aquests països, s’ha pogut constatar que fets socio-econòmics concrets, com guerres de gran abast, crisis econòmiques, l’aplicació de polítiques proteccionistes, la millora de la tecnologia o la terciarització de l’economia, tenen una gran influència en el còmput dels indicadors ambientals. En concret s’ha analitzat el cas del protocol de Kyoto i com aquest ha tingut una gran influència en la davallada dels indicadors d’emissions de CO2 com a resultat dels objectius de reducció que en aquest es van acordar. Val a dir que la comprovació empírica es fa sobre unes dades existents que utilitzen nombrosos proxis per a la seva reconstrucció en el llarg temps i que, especialment en el cas de la petjada ecològica abarquen un arc temporal encara insuficient i no donen resultats clars al respecte.
Fray Calixto. Un indio mestizo entre la reforma y la rebelión del mundo andino (siglo XVIII)
(2020) Abril Martín, José Manuel
Fray Calixto fue un noble mestizo de la orden franciscana, originario del Virreinato del Perú, que en 1750 entregó un memorial de protesta al Rey Fernando VI. Este memorial, titulado la Exclamación al Rey, recogía el malestar de la nación india, la cual recurría a su Rey para que su situación fuera remediada. Este trabajo reconstruye a través de documentación original su vida y las dinámicas imperiales en las que se vio inmerso, destacando su implicación en cuatro de los episodios más destacados que definirían el devenir del Virreinato en las décadas posteriores: la rebelión de Juan Santos Atahualpa (1742-1756), las reuniones secretas de indios (1748), la Conspiración limeña (1750) y la rebelión de Huarochirí (1750).
Urbanización y formas de vida urbana en la Italia centro-tirrena. Comunidades en transición (ss. X-VI a.C.)
(2018) Calvo Cortés, Jordi
El estudio de los procesos de urbanización en el mundo antiguo ha estado muy lastrado por visiones evolucionistas y difusionistas. El modelo tradicional para la ciudad antigua se centraba en modelos clásicos, en especial Atenas, en torno a los que se intentaba construir definiciones universales, con escaso éxito. En la Italia centro-tirrena la emergencia de Roma ha marcado algunos debates en torno a esas líneas de difusión, a causa de la presencia de otro modelo de urbanización como el etrusco. Las evidencias arqueológicas en esta zona, y en otras del Mediterráneo y la Europa templada, han ido laminando muchas de las ideas preconcebidas por esos modelos tradicionales. Al poner en el foco la agencia humana, ausente en las grandes narrativas tradicionales sobre los procesos de urbanización, se constata que hay múltiples formas de transitar hacia formas de vida urbana. Son las comunidades a escala local las que actúan e interaccionan para pasar de un modo de vivir en el territorio a otro. En el Mediterráneo de finales de la Edad del Bronce a inicios de la del Hierro muchas comunidades humanas empiezan a transitar por diversos caminos paralelos a formas de vida urbana. Una variabilidad que se puede ejemplificar en el caso de Etruria y el Latium vetus.
El caso de Tanja Nijmeijer: consideraciones sobre el mito revolucionario y la realidad de la ficción
(2018) Maestre Botero, Susana
El 2007 fue el año en el que la historia de Tanja Nijmeijer, una mujer de nacionalidad holandesa miembro del grupo guerrillero colombiano FARC, se hace pública. La divulgación de su caso sucedió cuando su diario íntimo fue capturado por el ejército y fueron publicados algunos de sus apartados por parte del gobierno. Así, a partir de dichos apartados y de la interpretación que los medios de comunicación y otras fuentes realizaron sobre los mismos, este trabajo intentó reconstruir su historia, las diferentes posibilidades que la condujeron a tomar sus decisiones revolucionarias de vida y develar aquello que el mundo desconocía de ellas. Para esto, se utilizó un enfoque microhistórico debido a los medios metodológicos y analíticos que éste otorga para ampliar el espectro comprensivo del caso, y facilitar el estudio de otras variables históricas que convergieron con el mismo. Entre ellas, el conflicto armado colombiano, la fuerza histórica del grupo guerrillero FARC, su relación con la cultura holandesa de finales del siglo XX y comienzos del XXI, así como la relación existente entre terrorismo y género.
A history of policy endurance: the common agricultural policy 1957-2020
(2018) Thiebaut Lovelace, Blanca
Since its beginnings in the 1950s the history of European integration has been tied to agriculture. The Common Agricultural Policy (CAP) became the first European Community (EC) common policy and has been its most expensive single budget item ever since. The CAP is both passionately defended and fiercely criticised, standing out as the single most controversial policy of the history of European integration. In more than five decades of existence it has been reformed numerous times, some reforms being mere attempts to reduce its costs, others somewhat more radical have transformed the way the European Union (EU) aids and protects its agricultural sector. The CAP has been analysed and discussed to various degrees on different spheres. In the scholarly sphere, economists, sociologists, political scientists and more recently historians have scrutinised the CAP from top to bottom to understand its main drivers and constraints. In the political sphere, politicians have always manoeuvred to secure a policy, which, although far too complex to understand, provides them local support. In the general public sphere, the CAP resides as an almost invisible policy, rarely mentioned, less discussed, except by the agricultural actors themselves. Despite the controversy, analyses and discussions, the truth is that the CAP, conceived to overcome very specific objectives in a post-war, food-scarce, food-unsafe EC, endures sixty-one years after its inception. In the present EU, where agriculture is still the sector in decline, where issues such as international terrorism, climate change, immigration and public health matters cover most of the public scope, how can the endurance of the CAP be explained? Why is there such a resistance to turn the page on a policy that could open the door to other, fairer, more effective, less controversial, policies? The purpose of this thesis is to analyse this endurance and to understand why despite the controversy, the discussions and the attempts to reform, the CAP remains unbeatable at the centre of European policies. It is not the purpose of this paper to advice European politicians on alternative policies for the EU, but rather to suggest that the CAP, as once conceived, has long overdue its life expectancy and is a dispensable policy in the EU.
La Transició Espanyola des de l’òptica internacional en el context de la Guerra Freda. Estudi de cas i estat de la qüestió: el paper del ministeri d’exteriors de la República Federal Alemanya (1975)
(2018) Ribàs Ustrell, Jordi
Aquest estudi ofereix una aproximació a la perspectiva global de la Transició Espanyola, partint d’un estat de la qüestió i d’una síntesi dels diferents corrents historiogràfics d’aquest període i, concretament, de la seva vessant internacional, que queda contextualitzada pels anys de la Détente de la Guerra Freda. També s’hi insereix, a mode de constatació material i aplicació pragmàtica dels marcs teòrics internacionals presentats, un estudi de cas sobre el paper concret del Ministeri d’Afers Exteriors de la RFA i la seva ambaixada a Madrid al llarg de 1975, any de la mort del dictador Francisco Franco.

Navigate

Browse

Recent Submissions