e-Repositori UPF :: Màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària. Treballs de fi de màster

Recent Submissions

Les metodologies d'aula en el marc competencial: el seu impacte en la satisfacció acadèmica i el benestar emocional de l'alumnat i del professorat, en les classes de ciències
(2024) Magrinyà Estrada, Joan
Avui en dia, ens trobem davant d’un canvi de paradigma del model educatiu, apostant així per la transició cap a l’aprenentatge competencial, basat en l’assoliment de les competències clau en l’alumnat. En aquest context, les metodologies d’aula actives o innovadores han esdevingut el vehicle a partir del qual fer arribar aquest nou model d’aprenentatge competencial als estudiants. Ara bé, més enllà de l’impacte d’aquestes metodologies en l’aprenentatge i en els resultats educatius, cal considerar com afecten el grau de satisfacció acadèmica de l’alumnat i del professorat, agafant com a marc les classes de ciències. A més, el present estudi pretén determinar també l’impacte d’aquestes estratègies d’aula en el seu benestar emocional. Així doncs, per tal de donar resposta als objectius plantejats, s’ha realitzat una investigació qualitativa, a partir de l’elaboració d’un qüestionari per alumnes i un per docents d’un institut de Barcelona, amb la finalitat de recollir les seves percepcions sobre les metodologies actuals. Els resultats obtinguts d’aquest estudi demostren que les estratègies d’aula actives cobreixen els indicadors de satisfacció d’alumnes i docents, de manera general, a excepció d’alguns participants que no contemplen aquestes metodologies com a una oportunitat d’aprenentatge significativa. A més, es conclou també que aquestes metodologies afavoreixen el benestar emocional de l’alumnat i del professorat a l’aula, malgrat alguns casos concrets que expressen malestar. En últim lloc, l’estudi situa les classes de ciències com escenaris idonis d’implementació de l’enfocament competencial, atès que els resultats mostren major satisfacció i benestar generals en els itineraris científics.
Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) a lʼaula de ciències: una estratègia per millorar la motivació i el rendiment acadèmic?
(2023) Lagares Martín, Clàudia
Aquest treball final de màster pretén analitzar si la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) és una estratègia didàctica que fomenta la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat a l’aula de ciències. La proposta d’intervenció ha estat desenvolupada amb un grup-classe de 19 alumnes de 4t d’ESO, al llarg de 15 sessions d’una hora, a la matèria de Biologia i Geologia. La metodologia ABP s’integra a la UD a través de la presentació d’un problema realista al qual cal aportar una possible solució. Concretament, es plantegen 3 casos sobre aliments transgènics que hipotèticament es troben en procés d’autorització pel consum humà. S’encarrega a l’alumnat que, a través d’una cerca bibliogràfica i consultant recursos diversos, prenguin la decisió d’autoritzar o inhabilitar el consum d’aquests aliments transgènics. Finalment, tota la informació que els hagi permès extreure conclusions i prendre una decisió fonamentada, haurà de plasmar-se en el producte final: un pòdcast divulgatiu. Per tal de donar resposta a les preguntes d’indagació plantejades, es fan servir una sèrie d’instruments de recollida de dades. Per una banda, l’efecte de l’ABP sobre la motivació s’ha analitzat a través d’un qüestionari inicial, amb la intenció d’explorar com percep l’alumnat les metodologies seguides fins al moment a la classe de ciències, i d’un qüestionari final, les respostes del qual seran contrastades amb l’inicial i permet explorar quin impacte ha tingut aquesta metodologia en la motivació de l’alumnat. Per altra banda, l’impacte de l’ABP sobre el rendiment acadèmic s’ha analitzat gràcies a les qualificacions obtingudes durant la UD. Aquest resultat s’ha comparat amb les qualificacions de l’alumnat obtingudes durant el trimestre previ. Aquesta comparativa es planteja com una tendència qualitativa, ja que existeixen una sèrie de variables ocultes que podrien estar distorsionant el resultat. És per això que també es discuteixen quins altres factors podrien estar influint i cal tenir presents en estudis d’aquest tipus. Per últim, també s’ha analitzat l’existència d’una possible correlació entre la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat. Finalment, s’ha pogut concloure que la metodologia ABP sembla contribuir positivament a augmentar la satisfacció de l’alumnat respecte al seu procés d’aprenentatge. Així mateix, aquesta metodologia sembla tenir un impacte positiu sobre la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat i, a través d’una anàlisi estadística, ha sigut possible determinar que existeix una correlació positiva moderada entre ambdues variables. A més, aquesta recerca ha permès explorar els principals punts forts i febles d’aquesta metodologia des de la perspectiva de l’alumnat. Per acabar, també s’han identificat aquells aspectes susceptibles de millora, tant a la unitat didàctica com a la recollida i anàlisi de dades posterior, i s’han proposat alternatives al respecte.
Diari d’aprenentatge: afavorir la reflexió de l’aprenentatge dels estudiants per millorar l’assoliment dels continguts treballats a l’aula de ciències
(2024) Castey Pagerols, Albert; Ferrer Marí, Aina; Gallego Varela, Ignacio
El present treball de fi de màster té com a objectiu fomentar l’autoregulació de l’aprenentatge de l’alumnat de 3r i 4t de l’ESO i contribuir a millorar l’assoliment dels continguts treballats a l’aula de ciències, a les matèries de biologia i química, amb l’ajut dels diaris d’aprenentatge. La metodologia utilitzada és el “Diari d’aprenentatge”, donant a conèixer a l’alumnat el grau d’assoliment dels coneixements que presenten, ajudant a estructurar aquests sabers adquirits i identificar les seves necessitats de millora. D’aquesta manera, es pretén aconseguir una autoreflexió individual del propi aprenentatge de l’alumnat. Els resultats obtinguts evidencien que el diari proposat fomenta la reflexió i l’autoregulació de l’aprenentatge. Pel que fa al grau d’assoliment, s’ha vist que al nivell de 3r d’ESO hi ha un increment significatiu a diferència de 4t d’ESO, que no s’aprecia cap canvi. Respecte al diari, la gran majoria de les respostes a les preguntes clau relacionades amb identificar els aspectes a millorar, els dubtes i tenir consciència de l’aprenentatge, les podem englobar en les categories superiors, sent considerades com a útils i molt útils. Per acabar, es realitzen una sèrie de propostes de millora, basant-nos en les recomanacions donades directament per l’alumnat i la nostra pròpia experiència per millorar la intervenció i continuar la recerca en aquest camp.
La comunicació científica escrita en alumnes del primer cicle de l’ESO: un estudi sobre les habilitats cognitivo-lingüístiques
(2024) Peñuelas i Haro, Guillem; de Tomàs i Vinyals, Lluís
Durant el transcurs de la nostra estada com a docents en pràctiques, vam poder constatar les grans dificultats que presenta l’alumnat del primer cicle de l’ESO a l’hora de comunicar-se científicament. Això és un greu problema, ja que el desenvolupament de les habilitats cognitivo-lingüístiques és clau per aconseguir aprenentatges significatius en aquest camp. L’objectiu d’aquest treball és potenciar les habilitats comunicatives escrites dels estudiants inclosos a l’assaig, treballant de forma explícita aspectes de la comunicació científica. També s’analitza el desplegament d’habilitats cognitivo-lingüístiques dels alumnes i s’explora la idoneïtat de metodologies com l’aprenentatge basat en projectes (ABPj) per treballar a l’aula aquests aspectes. Els resultats d’aquest estudi mostren com, treballant de forma explícita aspectes de la comunicació científica, es millora de forma significativa la qualitat dels textos científics produïts pels alumnes. A més, els resultats confirmen les deficiències de l’alumnat a l’hora de desplegar les habilitats cognitivo-lingüístiques per escriure textos científics, evidenciant la necessitat de treballar-les a l’aula. La idoneïtat d’aplicar metodologies ABPj també es contrasta en aquest estudi, mostrant el potencial de les mateixes per treballar aspectes de la comunicació científica. Aquest treball demostra la ineludible necessitat de treballar a l’aula de forma específica la comunicació científica per tal de millorar les habilitats cognitivo-lingüístiques dels estudiants.
Estudi comparatiu de resultats entre la metodologia tradicional i la metodologia Leittext en l’estudi de les cèl·lules a 1r d’ESO
(2024) Ortega Sierra, Mario
El nou currículum de 2022, com a instrument del model educatiu, es fonamenta en diferents vectors, claus que estableixen un marc que dona identitat a l’acció educativa. El seu principal vector és l’aprenentatge basat en competències que s’orienta cap a un aprenentatge significatiu i funcional utilitzant noves metodologies educatives per a què l’alumne faci seu el seu procés d’aprenentatge. L’objectiu d’aquest estudi és comparar dues metodologies, la tradicional i la Leittext, per comprovar si aquestes novesmetodologies ajuden l’alumnat a assimilar millor els sabers. Aquest estudi es dur a terme amb dos grups de 1r ESO en la matèria de Biologia i Geologia aplicant al primer grup la metodologia tradicional del docent com a transmissor del coneixement i al segon grup la metodologia Leittext de recerca educativa. Per fer-ho s’ajudarà d'un qüestionari inicial i final amb diferents tipus de preguntes, obertes, de resposta múltiple i de dibuixos per mobilitzar el màxim possible pensament de l’alumnat. L’estudi també vol observar l’origen de les idees prèvies de l’alumnat sobre les cèl·lules preguntant als alumnes d’on han obtingut els coneixements que han respost en el qüestionari inicial. Els resultats mostren que l’aplicació de la nova metodologia educativa aconsegueix que l’alumnat assimili millor els coneixements a curt termini en comparació a la metodologia tradicional. Això es posa de manifest tant en les preguntes on l’alumnat ha de desenvolupar el seu coneixement com a les de resposta ràpida. Amb aquests resultats es conclou que la nova metodologia Leittext sí que afavoreix millor l’aprenentatge funcional dels alumnes que la metodologia tradicional, però es necessitarien fer més estudis per corroborar els resultats obtinguts.
A-sintagmàtics a l’aula. A la cerca del remei contra el mal gramatical: estudi i propostes entorn de l’ensenyament i l’aprenentatge de les categories gramaticals en el primer cicle de l’educació secundària
(2022-11-04) Garcia Sevilla, Mireia; Miarnau Hernández, Clàudia; Moll Wern, Maria
L’ensenyament i aprenentatge de la gramàtica, i pel cas d’aquest estudi i en concret de les categories gramaticals, és objecte de controvèrsies en l’àmbit acadèmic i per extensió, al ritme dels canvis que s’han anat produint les darreres dècades al món educatiu, als departaments o àmbits didàctics i les aules dels instituts de secundària. Més enllà del qüestionament a l’engròs que en fan els alumnes, als quals costa discernir-ne la utilitat i la necessitat, teòrics i professors es qüestionen, si ells superen l’estadi del per què, el què i el com s’han d’ensenyar i aprendre continguts —ara en diran sabers— de la gramàtica que els alumnes consideren tan feixucs com les categories. Aquest treball fa un repàs de la situació d’aquest ensenyament i aprenentatge en el context de l’actual sistema educatiu, com és tractat pels materials didàctics com els llibres de text i quin tractament rep a les aules. Al final, s’apunten alguns principis d’acció docent (per a professores novelles com les autores) i es proposen esbossos d’activitats d’aprenentatge (algunes portades a terme a la fase de pràctiques del màster i altres imaginades) que compleixen amb aquests principis. De tot plegat se n’intenta extreure conclusions que puguin ser de valor no només per al futur professional de les autores, sinó per a qualsevol interessat en les qüestions en joc.
Educació emocional a l’aula: l’escriptura com a eina de detecció del patiment emocional de l’alumnat de secundària
(2022) Castilla Galdeano, Quim; Herrero Alcántara, Toñi; Ribalta Llombart, Ingrid
Les conductes agressives i els comportaments impulsius dels estudiants, així com la manca de motivació generalitzada, són les principals preocupacions del professorat. D’altra banda, sovint queden invisibilitzades les necessitats i sentiments dels joves que estan patint psicològicament. Situacions relacionades amb mancances en la intel·ligència emocional deriven en un increment de les dificultats i trastorns afectius i de la conducta de l’alumnat. Actualment, a les aules de secundària, l'educació emocional no es treballa de manera transversal, més enllà de les tutories i en altres àmbits, a discreció del docent. La hipòtesi d’aquest treball és que a les classes de Llengua i Literatura es poden aprofitar les produccions escrites (redaccions, reportatges, etc.) com a canal d'expressió i per a la detecció de patiment emocional. A través d’una enquesta realitzada a docents, queda palesa una preocupació per la salut emocional de l’alumnat de secundària. També es destaca la necessitat de formació en educació i gestió emocional per part del professorat. Amb l'anàlisi d’una mostra de textos, es conclou que les creacions escrites ens poden aportar informació per identificar senyals d'alarma del patiment emocional dels alumnes per a intervenir, alertar de possibles situacions de risc i derivar a la xarxa de professionals.
Desenvolupament i implementació d’una intervenció didàctica per treballar l’oralitat formal a la secundària
(2021) Carbonell Garrido, Anna; Colobran Rodríguez, Jordi; Fabregat i Giribet, Clara
L’hàbit lector, el gust per la lectura i el temps de lectura a secundària: estudi de la implementació del temps de lectura a un centre educatiu de secundària
(2020) Castelló Garcia, David
El present treball investiga i analitza el projecte de la franja horària diària de lectura autònoma, integrada dins el programa L’impuls de la lectura del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i els seu efectes en el desenvolupament de l`hàbit lector. Alhora, estudia la implementació de la iniciativa a un centre educatiu de secundària, a partir de la contextualització, l’observació crítica durant el període de pràcticum i la diagnosi de l’alumnat. Mitjançant la valoració de la viabilitat i efectivitat, i les capacitats i mancances de la implementació de la iniciativa, s’esbossarà una escarida proposta de millora, transcendental per a focalitzar sobre aspectes concrets a l’hora de millorar l’hàbit lector i el gust per la lectura de l’alumnat de secundària. L’anàlisi pràctica es fonamenta en un treball documental exposat al marc teòric en què es desenvolupa la correlació entre l’adquisició de l’hàbit lector i la millora dels resultats acadèmics, la importància de la lectura en el desenvolupament cognitiu de l’alumnat i en l’adquisició d’habilitats comunicatives, socials i personals, i la significació de la implicació (l’actitud, els interessos i les pràctiques) en l’adquisició de l’hàbit lector.
Hacia una biblioteca escolar dinámica y accesible: análisis y propuestas de mejora en tres centros de Barcelona
(2021) Arenas Cruz, Sarai; Gómez Marzo, Lucía; León Muñoz, Daniel
El presente trabajo pretende explorar el papel y los beneficios de contar con una biblioteca escolar accesible, viva, dinámica, actualizada, variada y diversa. En concreto, nos centramos en los centros educativos de titularidad pública donde realizamos las prácticas universitarias en el curso 2021-22: Centro 1 (Barcelona), Centro 2 (Ripollet) y Centro 3 (Castellbisbal). En primer lugar, para conocer el estado actual de las bibliotecas escolares de estos tres institutos, hemos realizado un informe etnográfico conciso y un análisis de las debilidades y fortalezas que pudimos observar e identificar durante ese período. Con tal de profundizar en el estudio y poder extraer conclusiones verídicas y vivenciales, hemos diseñado y compartido un cuestionario con el alumnado de secundaria y bachillerato. Posteriormente, estos resultados han sido discutidos y analizados para ofrecer, en última instancia, una serie de recomendaciones y propuestas de mejora para fomentar la biblioteca escolar y potenciar los beneficios que tiene en el proceso de aprendizaje y enseñanza.
La educación afectivo sexual en el aula de lengua y literatura: una propuesta integradora para la educación secundaria obligatoria
(2022-09-16) Farràs Riu, Julia; López Gómez, Laura
El objetivo principal de este estudio es proponer una programación didáctica para la secundaria que abarque los contenidos de la educación afectiva sexual a través de las dimensiones del ámbito lingüístico y contenidos específicos de cada curso. La propuesta pedagógica ideada parte de la necesidad de acompañar a los alumnos en una etapa de autodescubrimiento y acercamiento a la sexualidad desde una perspectiva feminista y LGTIBQ+. Las redes y la pornografía, donde la representación de los cuerpos y las relaciones sexuales es sesgada y promueve comportamientos violentos y machistas, es actualmente la principal fuente de consulta para muchos adolescentes. Ante esta evidencia, creemos que desde la comunidad educativa es necesario aplicar una pedagogía constructivista que permita a los alumnos desarrollar un pensamiento crítico hacia la información y contenidos sobre sexualidad que tienen a su alcance. Para ello, pensamos que la asignatura de Lengua y Literatura es un vehículo idóneo que aporta multitud de perspectivas y permite el cuestionamiento de estas representaciones de género y sexualidad, al mismo tiempo que facilita el desarrollo de aprendizajes significativos en este ámbito.
El tiempo de lectura en un centro de secundaria. Análisis del caso del Institut 1
(2021) Arrabal Martínez, Néstor; de La Hoz Anaya, Diony
El presente trabajo analiza, a partir de la observación durante el periodo de prácticas, la implementación de la franja de lectura libre en el Institut 1 de Barcelona, concretamente en las cuatro líneas de 4o de ESO. Esta investigación se ha completado con encuestas y entrevistas hechas al alumnado y al profesorado del instituto, con el objetivo de determinar si el tiempo de lectura libre responde a la fundamentación teórica propuesta por pedagogos y organismos educativos que lo han impulsado, a la vez que se comprueba su eficacia en el desarrollo del hábito lector y del gusto por la lectura. Como resultado de este análisis, se realiza una propuesta que contempla los factores susceptibles de mejora, partiendo del plano general —la estructura organizativa—, hasta un plano particular —que ponga el foco en cada uno de los perfiles lectores del alumnado—.
El desenvolupament de la competència transversal d’autoconeixement a través de la narrativa literària i cinematogràfica a l’ESO: anàlisi d’una pràctica docent al “Centre 1”
(2020) Fermoso Senserrich, Anna
Desenvolupar a l’aula les competències de l’àmbit personal i social, introduïdes en el currículum de l’ESO a Catalunya el 2015, requereix propostes didàctiques concretes que permetin al personal docent treballar-les des de cada àmbit i matèria. L’objectiu d’aquesta in vestigació és implementar una seqüència didàctica amb l’alumnat de 3r d’ESO del “Centre 1”, en el marc de la matèria de Llengua catalana i literatura, per tal de treballar la compentència transversal de la dimensió d’autoconeixement (C1) i un dels seus continguts clau: les capacitats emocionals. En aquest treball s’estudia el potencial de les narracions literàries i cinematogràfiques així com les metodologies didàctiques més eficients per tal de contribuir a la construcció de la identitat i al reconeixement de les emocions de l’alumnat en un període tan crucial com és l’adolescència. Els resultats d’aquest treball conclouen que la literatura i el cinema -en els seus gèneres narratius- són poderosos recursos per fomentar la mirada introspectiva, la presa de consciència sobre els trets de la personalitat i valors propis i les virtuts i limitacions personals. A més, també s’ha pogut demostrar la seva utilitat per a la identificació, anàlisi i expressió de les emocions. En definitiva, s’assenyala aquelles activitats i metodologies -com l’anàlisi i la construcció de personatges o l’escriptura creativa en alguns gèneres literaris i textuals- que contribueixen eficaçment al treball d’autoconeixement, de les capacitats emocionals, a l’enfortiment de l’autoestima i al desenvolupament en l’alumnat d’una actitud de compromís amb la superació i el creixement personal.
Apropem els interessos de l'alumnat a l'aula
(2020) Carrión García del Rincón, Joan Pere; Tatché Gómez, Anna
En aquest estudi proposem, de manera teòrica i empírica, que integrar els interessos en les seqüències, en les unitats didàctiques i en els projectes d‟aula pot beneficiar la predisposició per a l‟aprenentatge i la coneixença de les persones que el professorat té davant. L‟objectiu del treball és elaborar una forma d‟integrar aquestes preferències en la construcció de quatre seqüències didàctiques, concretament de llengua i literatura catalana. En el desenvolupament d‟aquestes seqüències deixem palès que el rol del/la docent és una figura d‟acompanyant i mediadora de l‟aprenentatge, mentre que l‟alumnat és el protagonista i qui té les eines per operar, mesurar i reflexionar sobre la seva evolució. D‟altra banda, les activitats que proposem al final del treball són altament vivencials i extrapolables a altres contextos, amb objectius clars, a partir del treball cooperatiu i un paradigma d‟escola inclusiva.
La lectura guiada i compartida de les obres comunes. Anàlisi del seu tractament didàctic a dos centres de màxima complexitat i elaboració d’una proposta de millora
(2022-09-09) Renau Rubió, Clara; Varela Griñena, Anna
Ús de diferents estratègies per augmentar la motivació i participació de l’alumnat: gamificació i contextualització
(2020) Bassolas Molina, Helena; Mena Puig, Alba
En el present treball de final de màster es pretén aprofundir en el tema de la motivació escolar. Inicialment es realitza una primera aproximació teòrica sobre els tipus de motivació que existeixen i els diferents factors implicats en el seu desenvolupament. A continuació, es recullen diferents estratègies adreçades a augmentar la motivació de l’alumnat. Concretament, s’analitzen en profunditat les dues estratègies que s’han usat en aquesta intervenció, la gamificació i la contextualització. A més de realitzar una descripció de les seves bases teòriques, es comenten algunes de les experiències prèvies on s’han usat aquestes estratègies. Posteriorment, s’exposen els objectius del treball i es descriuen les característiques principals de la mostra d’estudi. A més, es realitza una descripció exhaustiva de la intervenció dissenyada, així com també dels instruments de recollida de dades emprats. Aquest treball no només inclou la proposta didàctica en forma d’unitat didàctica dissenyada per a l’assignatura de Biologia i Geologia de 4t d’ESO de l’escola Joan XXIII de Bellvitge, sinó que també mostra els resultats de la seva aplicació. Després d’analitzar les dades obtingudes i d’examinar les opinions de l’alumnat i de la mentora, es descriuen les conclusions finals. Finalment, es presenten les propostes de millora d’aquesta recerca, així com també una reflexió sobre futurs estudis relacionats amb aquest tema.
Anàlisi sobre la construcció d’hàbits d’estudi a partir de l’autoreflexió metacognitiva des de la classe de Ciències Naturals
(2021) Dolz Bubi, Bernat; Royo Espeja, Laura
Els hàbits d’estudi de l’alumnat de secundària sovint es deixen de banda entre els molts aprenentatges a l’aula, prioritzant la transmissió de conceptes. Si l’alumnat no disposa d’una bateria de recursos amb la qual donar suport al seu aprenentatge i guiar el seu estudi, per molt que es dediquin esforços a dissenyar i establir metodologies innovadores a l’aula, aquest difícilment podrà seguir el ritme. L’ús de tècniques metacognitives està àmpliament estudiat, però a la vegada aquestes poden ser útils per a introduir dinàmiques d’estudi saludables entre els i les alumnes i que ajudin a millorar les seves produccions. En el present treball s’observa com, després d’incorporar de forma regular estratègies d’autoregulació de l’aprenentatge, a part de ser valorades de forma positiva per l’alumnat, permeten despuntar certs hàbits d’estudi importants per a assolir una major autonomia. Al mateix temps, d’aquest estudi també sorgeix un gruix important de recursos teòrics i d’aplicació que poden ser d’utilitat a la comunitat docent que tingui interès a treballar aquests aspectes, no només a escala d'aula, sinó també de centre.
Estratègies d'autoregulació de l'aprenentatge: percepcions i impacte en l'aprenentatge autònom d'un grup d'alumnes de secundària
(2021) Méndez Olavide, Guillem
El model educatiu actual fa especial èmfasi en la necessitat de fomentar l’autoregulació de l’aprenentatge entre l’alumnat per tal que assoleixi una autonomia com a aprenent i desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre. En aquest context se situa aquesta recerca-acció, que té com a objectiu millorar la capacitat d’autoregulació de l’alumnat de ciències. Aquest objectiu s’assoleix mitjançant una intervenció didàctica que promou la descoberta i exploració de diferents estratègies de regulació de l’aprenentatge per part de l’alumnat, incloent fins a vuit instruments com els esquemes visuals de continguts, activitats de reflexió sobre l’aprenentatge, avaluacions inicials de coneixement, entre d’altres. Aquesta intervenció es fa en el marc d’una unitat didàctica sobre l’origen de la vida en la matèria de Biologia i Geologia realitzada a tres grups classe de 4t d’ESO de l’Escola Virolai de Barcelona. La recollida de dades empra qüestionaris als alumnes i un diari d’observacions docents com a instruments principals. Els resultats obtinguts demostren que la intervenció proposada és efectiva per fomentar la descoberta de noves estratègies de regulació de l’aprenentatge entre l’alumnat, mentre que la consolidació en l’ús d’estratègies conegudes requereix d’una aproximació diferent. El treball dibuixa un mapa de les idees i percepcions de l’alumnat respecte la pròpia autoregulació i el rol que juguen els diferents instruments en aquest procés del seu aprenentatge. Finalment es registren propostes per millorar la intervenció i continuar la recerca en aquest camp.
La codocència com a suport docent: una necessitat de l’alumnat afectada en temps de confinament
(2020) Arques Verdú, Genoveva; Vives Riquelme, Sara; Martínez Miralles, Silvia
En aquest treball s’avaluen els efectes de la codocència sobre el procés d'aprenentatge de l’alumnat en les classes de Biologia i Geologia. Aquesta proposta sorgeix de la detecció de la necessitat d’un suport docent addicional en dues classes de primer d’ESO, amb una gran riquesa de diversitat. Per tal de valorar l’impacte de la codocència, s’avaluen tant la percepció de l’alumnat envers aquesta innovació, com les produccions d’aquests i les observacions realitzades per les docents durant la pràctica de la codocència. No obstant, amb l’emergència sanitària que hem viscut causada pel COVID-19, la nostra recerca inicial es va veure interrompuda i la unitat didàctica es va adaptar per fer-la de manera telemàtica. Aquest fet va tenir com a resultat un descens en la quantitat d’alumnat que realitzava les tasques, sobretot d’aquell que prèviament havíem detectat que requeria més suport. Tot això va evidenciar, encara més, la necessitat de suport de l’alumnat amb més dificultats. A més, tenint en compte aquesta situació de confinament en la que ens trobem, en aquest treball també analitzem els factors que poden influir en aquesta manca de participació i proposem un pla d’acció per tal de poder portar a terme codocència en temps de confinament i així atendre les necessitats de l’alumnat en aquesta situació.
Codoc(i)ència
(2021) Ferrer Cendra, Laura; Franc Lopera, Guillem; González Simon, Òscar
En aquest treball de final de màster s'ha valorat l'impacte de la codocència en l'aprenentatge dels alumnes en les classes de ciències. Més concretament, s'ha aplicat la codocència en les classes de física i química en tres grups-classe de 3r d'ESO de l'Institut XXV Olimpíada, i s'ha analitzat la seva influència sobre la gestió i l'ambient d'aula i sobre l'atenció a la diversitat. A més, s'han realitzat qüestionaris per conèixer les percepcions d'alumnes i docents davant l'aplicació de la codocència. A través d'aquest estudi s'han obtingut els resultats esperats segons la recerca bibliogràfica, com poden ser la millora en l'atenció a la diversitat o l'impacte positiu en l'ambient i la gestió d'aula. L'ús de metodologies d'ensenyament-aprenentatge innovadores, afegides a l'entorn de codocència, han generat classes més interactives i motivadores, fomentant un aprenentatge significatiu. S'observa també una millora en la percepció dels alumnes sobre l'aprenentatge dels continguts curriculars. En canvi, respecte a les competències personals i socials, la percepció dels alumnes no revela cap impacte ni positiu ni negatiu, però si esmenten una reducció de l'autonomia. Les valoracions dels docents indiquen que els codocents es veuen beneficiats en aquest entorn, però es corrobora que les relacions personals entre els codocents són clau per l'aplicació reeixida d'aquesta metodologia.

Navigate

Browse

Recent Submissions