Navigate
Browse
Recent Submissions
Metadata only Item type: Item , Una petita incursió en la lírica de Günter Grass(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Estelrich i Arce, PilarPresentació d’una sèrie de poemes representatius de Günter Grass, en versió original i un intent de versió al català (fins ara inexistent), acompanyats de diverses iŀlustracions cedides per l’autor, arran de la seqüència biogràfica en què van ser produïts.Metadata only Item type: Item , Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. "Les traductores i la tradició. 20 pròlegs del segle xx", Visions 4. Lleida: Punctum, 2013, 243 pp.(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Vilardell Domènech, LauraMetadata only Item type: Item , La traducció de poesia com a eina de renovació cultural: reflexions sobre Agustí Bartra i Miquel Desclot traductors(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Giugliano, MarcelloTant Agustí Bartra com Miquel Desclot van traduir al català una selecció de poemes escrits pel poeta nord-americà Robert Frost. Les traduccions van ser realitzades en dos moments històrics i contextos sociopolítics ben diferents. Bartra va traduir Frost a l’exili al final de la dècada de 1940 gràcies a una beca Guggenheim que va rebre per al projecte d’una antologia de poetes nordamericans contemporanis traduïts al català. Desclot va traduir una selecció de poemes de Frost a Catalunya entre finals de 1980 i començaments de 1990. L’article comença amb l’anàlisi de com tots dos poetes catalans han reeixit a traduir la peculiar llengua poètica de Frost. A més, les traduccions es converteixen en una eina per qüestionar les principals causes personals, ideològiques i culturals que van motivar els poetes-traductors. Els elements estilístics comuns de les traduccions finalment ens duen a una reflexió sobre els possibles punts de contacte entre la poètica de traducció de Bartra i de Desclot i la posició que la seva poètica ocupa en el sistema literari català.Metadata only Item type: Item , Pilar Martino Alba, ed. "La traducción en las artes escénicas". Madrid: Dykinson, 2012, 326 pp.(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Tomàs Albina, Alba; Moreno, MariaMetadata only Item type: Item , "Quaderns d’Italià" 17. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2012, 218 pp.*(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Tomàs Albina, AlbaMetadata only Item type: Item , Tot traduint de l’alemany(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Murgades, JosepPremissa teòrica de l’article: la traducció com una de tantes variants aplicades de la filologia. L’autor, filòleg, hi ressegueix, iŀlustrant-ho amb exemples concernents aspectes diversos (edició, anotació, gramàtica, fraseologia, etc.), la seva pràctica professional en l’exercici d’una tal activitat. Consistent, en aquest cas, a traduir literatura de la llengua de més extensa demografia a la UE —l’alemanya— a la llengua tanmateix més potent dins aquesta mateixa UE d’entre totes les que hi són sotmeses a procés de minorització —la catalana. Balanç final de tot plegat és la pertinència de la traducció com a peça clau d’un projecte cultural tendent a contrarestar tota interferència despersonalitzadora.Metadata only Item type: Item , Metadata only Item type: Item , Anuari TRILCAT 4(Universitat Pompeu Fabra, 2014)Metadata only Item type: Item , Josep Mengual Català. "A dos tintas: Josep Janés, poeta y editor". Barcelona: Debate, 2013, 430 pp.(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Coll-Vinent, SílviaMetadata only Item type: Item , El "Prometeu encadenat" d’Artur Masriera(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Mussarra Roca, Joan-JosepArtur Masriera i Colomer (1860–1929), escriptor, historiador i polígraf, autor de nombroses obres en català i castellà, va publicar l’any 1898 una primera traducció en llengua catalana del "Prometeu encadenat" d’Èsquil. La importància històrica d’aquesta traducció és innegable: va aparèixer en un període fonamental per a la normalització dels usos cultes de la llengua catalana, i també per al desenvolupament d’un teatre seriós en català. Alhora, però, hi trobem les limitacions pròpies de l’època i de l’entorn social: tot i que el seu autor tingués una certa formació filològica, és una versió poc acurada, que en molts moments demostra un domini escàs del grec antic. En aquest article tractem de veure les seves qualitats i els seus defectes mitjançant l’anàlisi d’alguns passatges escollits.Metadata only Item type: Item , Francisco Lafarga y Luis Pegenaute, eds.: "Diccionario histórico de la traducción en Hispanoamérica". Madrid: Iberoamericana/Vervuert, 2013, 515 pp.(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Fólica, LauraMetadata only Item type: Item , Francesc Parcerisas. "Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció". Barcelona: Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2013, 208 pp. IV Premi Internacional d’Assaig Palau i Fabre.(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Jaumà, Josep M.Metadata only Item type: Item , Dídac Llorens Cubedo. "T.S. Eliot & Salvador Espriu. Converging poetic imaginations". València: Publicacions de la Universitat de València, 2013, 183 pp.(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Moreno, MariaMetadata only Item type: Item , Francisco Lafarga. "Actualidad del xviii francés en España. Catálogo de las traducciones, 1975–2013", BT bibliografías de traducción 7. Barcelona: AEAU. Agrupación de Editores y Autores Universitarios, 2014, 266 pp.(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Aguilà Solana, IreneMetadata only Item type: Item , Notícia de les traduccions al gallec de textos teatrals catalans(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Nadal, AntoniAquest escrit vol donar coneixença dels textos teatrals catalans publicats en gallec fins l’any 2014 i informar sumàriament de les primeres connexions teatrals entre Galícia i Catalunya.Metadata only Item type: Item , L’autoficció francesa, un nou gènere literari per a la postmodernitat(Universitat Pompeu Fabra, 2014) Ripoll, RicardL’autoficció apareix a la literatura francesa, de manera oficial, amb el llibre de Serge Doubrovsky, Fils, on l’autor descriu el seu quefer com a «ficció d’esdeveniments i de fets estrictament reals; si es vol, autoficció, per haver confiat el llenguatge d’una aventura a l’aventura del llenguatge, fora de la saviesa i fora de la sintaxi de la noveŀla, tradicional o nova.» (de la contracoberta de Fils). A partir d’aquest esdeveniment, i com a superació del Nouveau Roman dels anys cinquanta, la literatura francesa indagarà en aquesta nova via, fent de l’autoficció un camp d’experimentació de la llengua. A Espanya, la recepció de l’autoficció ha estat molt limitada i no s’ha considerat com un «gènere» experimental. Així doncs, cal entendre la riquesa de les propostes autoficcionals a la literatura francesa com una manera de replantejar el binomi «escriptura de l’aventura» vs «aventura de l’escriptura», força present en els debats dels anys setanta, i que havia portat a un cert estancament del relat, per proposar un nou gènere per a la postmodernitat on la forma i el fons, la història i el llenguatge ja no es perceben com a antagònics, sinó que són tractats conjuntament i de manera indestriable.