Tarrés Larrègola, MònicaUniversitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatgeBel, Aurora2010http://hdl.handle.net/10230/12405Els pronoms clítics representen una de les idiosincràsies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintàctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romàniques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clítics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clítics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.88 p.application/pdf1123890 bytescatPortuguésGramàtica comparada i general - PronomGramàtica comparada i general - ClíticsCatalà - PronomLlengua segona - AdquisicióCatalà - Clíticsinfo:eu-repo/semantics/report