Lladó Mas, Bernat2024-03-192024-03-192024Lladó B. L’aigua és això: per un paisatge rural immunològic. Compàs d'amalgama. 2024 Jan 31;(8):55-9. DOI: 10.1344/Compas.2023.8.43692.55-592696-0982http://hdl.handle.net/10230/59470Al llarg de la història, els límits i la forma de les ciutats estaven directament rela-cionats amb els seus entorns rurals i la seva capacitat de produir aliments. L’arribada del ferrocarril, però, així com altres millores tècniques relacionades amb la conservació dels aliments, trencà aquest binomi entre la ciutat i el camp. D’ara endavant, la ciutat es podia abastir de productes procedents de territoris llunyans. Això va permetre un creixement il·li-mitat de les ciutats, que ja no depenien només dels mercats local; alhora, afavorí l’especia-lització agrícola o ramadera de grans extensions de terres. Aquestes transformacions, tan-mateix, tingueren unes conseqüències socials, polítiques i ambientals no sempre positives. Per això avui en dia existeix un consens general sobre la necessitat de repensar el model de producció agroramadera, les relacions entre les ciutats i els espais rurals, així com la dieta urbana.application/pdfcatAquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.L’aigua és això: per un paisatge rural immunològicinfo:eu-repo/semantics/articlehttp://dx.doi.org/10.1344/Compas.2023.8.43692.55-59AgroindústriaMonocultiuZoonosiPaisatge immunitariDieta urbanainfo:eu-repo/semantics/openAccess