Mundet Molas, Anna2025-02-072025-02-072024Mundet Molas A. El nom del paisatge és horitzó. 2024http://hdl.handle.net/10230/69531Treball de fi de màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis Tutor: Gonzalo de LucasQuan vam deixar, realment, de mirar el paisatge? Què ens ha portat fins als paisatges algorítmics que omplen les nostres pantalles a l’actualitat? Aquesta investigació, que forma part d’un procés de creació, traça un recorregut genealògic dels rastres tecnològics del dispositiu en el paisatge en tres punts històrics: des de l’Escola del Riu Hudson i el luminisme nord-americà en el context de la Segona Revolució Industrial, passant per l’ecocinema dels anys 70 en el marc de l’estructuralisme i el materialisme fílmic i acabant amb la intervenció tecnològica en el cinema digital de paisatges amb l’ús del glitch a la dècada del 2010. En tots tres casos, es tracen connexions socials, polítiques i estètiques amb els models generatius de text a imatge per crear paisatges sintètics, entenent que analitzar amb més detall les relacions històriques entre tecnologia, representació visual i paisatge és cabdal per a poder fer front als grans reptes ecològics de les properes dècades.catLlicència CC Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)info:eu-repo/semantics/masterThesisMediació tecnològicaCinema de paisatgesLuminismeEscola del Riu HudsonJohn Frederick KensettEcocinemaEstructuralismeMaterialismeChris WelsbyCinema digitalGlitchJacques PerconteIntel·ligència artificialImatge algorítmicaRecerca artísticaVideoassaiginfo:eu-repo/semantics/openAccess