Bolillo Marín, SheilaCívico Ruz, YasminaEstalayo Fontrodona, MònicaMartínez Molina, IsabelUniversitat Pompeu Fabra. Facultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsReynal-Querol, Marta2012-07-112012-07-112008-06-30http://hdl.handle.net/10230/1291Partint d’una mateixa realitat, dos organismes públics com són l’InstitutNacional d’Estadística i l’Ajuntament de Barcelona, realitzen un estudi sobre la inflació en els lloguers dels habitatges de la ciutat de Barcelona, arribant paradoxalment a resultats molt diferents. L’objectiu del nostre treball, se centra en analitzar els informes per separat, tot trobant els motius de les discordances entre els mateixos.A partir de l’elaboració de dues hipòtesis hem arribat a la conclusió que la discordança rau en una diferència metodològica. Això és degut a la inclusió de diferents tipus de contractes a l’hora de calcular la taxa de creixement dels preus del lloguer, ja que l’INE utilitza, en la seva fórmula del càlcul del creixement del subíndex del lloguer, tots els contractes existents en un període en el mercat, és a dir, tant aquells que ja estaven en vigor durant el període anterior, com aquells que han sorgit de nou en el període en curs; mentre que l’Ajuntament de Barcelona només utilitza aquells contractes nous, entesos com una oferta virtual.Aquest fet suposa que segons la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’Arrendaments Urbans l’INE està calculant el creixement general del mercat del lloguer, mentre que l’Ajuntament està calculant el creixement de preu dels lloguers de nova firma. Es per això que la taxa de l’INE és molt superior a la que proposa l’Ajuntament de Barcelona.33 p.242775 bytesapplication/pdfapplication/pdfcatLloguers -- BarcelonaPreus de l'habitatge -- Aspectes econòmics332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivendainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis