Thomas Ribera, Ia2023-08-242023-08-242023-07-12http://hdl.handle.net/10230/57779Treball de Fi de Grau en Humanitats. Curs 2022-2023Tutor: Domingo Ródenas de MoyaEn el context literari actual, quan el públic sembla haver avorrit la ironia i prefereix un tipus de narració més sincera, és viable perpetuar l’ús de l’estratègia irònica? Aquest Treball de Fi de Grau d’Humanitats construeix un discurs crítico-teòric que pretén obrir camí per oferir possibles respostes a aquesta qüestió. Mitjançant l’anàlisi de la veu narrativa autoficcional i ironitzada de Métaphysique des tubes (2000) d’Amélie Nothomb, s’explora la transformació i renovació del recurs en la contemporaneïtat, desglossant els avantatges que emergeixen de la fusió entre ironia i autoficció. Prenent la qüestió de la veritat —problemàtica subjacent a la crisi de la ironia postmoderna— com a eix vertebrador, es basteix una línia interpretativa que ressegueix l’esgotament del recurs irònic en l’època postmoderna fins a reintegrar-lo de nou a l’àmbit de l’expressió sincera.application/pdfcatThis work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International LicenseTreball de fi de grau – Curs 2022-2023info:eu-repo/semantics/bachelorThesisIroniaCrisi de la ironiaVeritatSinceritatAutoficcióNarrador irònicTeoria de la literaturaLiteratura contemporàniaNothomb, Amélie. Métaphysique des tubesinfo:eu-repo/semantics/openAccess