Castellà Fàbregues, Maria2025-10-072025-10-072025http://hdl.handle.net/10230/71429Tutor: Carme Bach MartorellTreball de fi de grau en Llengües AplicadesLa manca de recerca sociolingüística en l’àmbit de la restauració mitjançant una metodologia observacional ha fet que aquest treball es proposi analitzar l’ús del català en l’àmbit de la restauració del districte 22@, al barri del Poblenou de Barcelona, una zona marcada per la innovació i la diversitat sociolingüística i que, per tant, presenta una realitat demolingüística complexa. L’objectiu principal és esbrinar fins a quin punt el català és present en el sector de la restauració en el dia a dia, tant en llengua oral com en llengua escrita, i quins factors en condicionen l’ús. Per fer-ho, s’ha combinat l’observació directa a establiments, enquestes a clients i entrevistes semiestructurades a treballadors i responsables de restaurants, amb una anàlisi qualitativa i quantitativa de les dades. Els resultats mostren, tal com plantejava la hipòtesi de partida, una presència escrita del català sovint superficial i uns usos orals encara menys freqüents, mentre que el castellà i l’anglès ocupen una posició predominant en l’atenció al públic. El perfil del personal, la manca d’exigència lingüística per part dels responsables i la submissió lingüística de molts clients catalanoparlants són factors i conductes lingüístiques que expliquen en gran part aquesta situació en detriment del català. Es demostra que, malgrat el marc legal favorable, el català no es percep com a llengua habitual de relació.La poca investigación sociolingüística en el ámbito de la restauración mediante una metodología observacional ha hecho que este trabajo se proponga analizar el uso del catalán en el ámbito de la restauración del distrito 22@, situado en el barrio del Poblenou de Barcelona, una zona marcada por la innovación y la diversidad sociolingüística y que, por lo tanto, presenta una realidad demolingüística compleja. El objetivo principal es averiguar hasta qué punto el catalán es presente en el sector de la restauración en el día a día, tanto en lengua oral como en lengua escrita, así como los factores que condicionan su uso. Para hacerlo, se han combinado la observación directa en establecimientos, encuestas a clientes y entrevistas semiestructurades a trabajadores y responsables de restaurantes, con un análisis cualitativo y cuantitativo de los datos. Los resultados muestran, tal como planteaba la hipótesis de partida, una presencia escrita del catalán a menudo superficial y unos usos orales todavía menos frecuentes, mientras que el castellano y el inglés ocupan una posición predominante en la atención al público. El perfil del personal, la carencia de exigencia lingüística por parte de los responsables y la sumisión lingüística de muchos clientes catalanohablantes son factores y conductas lingüísticas que explican en gran parte esta situación en detrimento del catalán. Se demuestra que, a pesar del marco legal favorable, el catalán no se percibe como lengua habitual de relación.The lack of sociolinguistic research in the field of catering by means of an observational methodology has led this study to analyse the use of Catalan in the catering sector in the 22@ district, located in the Poblenou district of Barcelona, an area marked by innovation and sociolinguistic diversity and which, therefore, presents a complex demolinguistic reality. The main objective is to find out to what extent Catalan is present in the catering sector daily, both in spoken and written language, as well as the factors that condition its use. To do this, direct observation in establishments, customer surveys and semi-structured interviews with restaurant workers and managers were combined with a qualitative and quantitative analysis of the data. The results show, as the initial hypothesis suggested, an often superficial written presence of Catalan and even less frequent oral uses, while Spanish and English occupy a predominant position in customer service. The profile of the staff, the lack of linguistic demand on the part of the managers and the linguistic submission of many Catalan speaking customers are factors and linguistic behaviours that largely explain this situation to the detriment of Catalan. It shows that, despite the favourable legal framework, Catalan is not perceived as a common language of relations.catLlicència CC Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)CataláL’ús del català en la restauració del districte 22@: actituds i conductes lingüístiquesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisinfo:eu-repo/semantics/openAccess