Essays in empirical banking and financial stability

Khametshin, Dmitry

Essays in empirical banking and financial stability

Document Type

Doctoral thesis
Published Version

Author

Khametshin, Dmitry

Director

Peydró, José-Luis

Publication Date

2017-12-18

Pages

114 p.

Citation

Khametshin, D. Essays in empirical banking and financial stability. Universitat Pompeu Fabra; 2017. handle: http://hdl.handle.net/10803/459159

This citation was generated automatically.

Doctoral program

Programa de doctorat en Economia, Finances i Empresa

Abstract

In the first two chapters of this thesis, I study the effects of financial stability policies on bank behavior. Thus, in the first chapter, I analyze whether liquidity provision mechanisms may have unintended redistributive consequences for the credit markets. I show that by accepting certain assets as collateral, the central bank can significantly alter bank competition and, therefore, prices in the primary markets of asset. The second chapter analyzes the efficacy of a central bank policy of hedger of last resort. It demonstrates that by absorbing on its balance sheet part of the FX risks, the central bank can affect funding costs of the domestic credit institutions and, by doing so, support bank loan supply. The last chapter presents evidence on the importance of asset encumbrance for credit risks of banks. It documents that while in normal circumstances encumbrance is associated with smaller credit risk premiums, it can be heavily priced in for financially-troubled banks.
En els dos primers capítols d’aquesta tesi, estudio els efectes de les polítiques d’estabilitat financera sobre el comportament dels bancs. Així, en el primer capítol, analitzo si els mecanismes de subministrament de liquiditat poden tenir conseqüències redistributives no desitjades per als mercats de crèdit. Mostro que, mitjançant l’acceptació de certs actius com a garantia, el banc central pot alterar substancialment la competència bancària i, per tant, els preus als mercats d’actius primaris. El segon capítol analitza l’eficàcia de la política de cobertura d’últim recurs d’un banc central. Demostra que, absorbint en el seu balanç una part dels riscos associats als mercats de divises, el banc central pot influir sobre els costos de finançament de les entitats de crèdit domèstiques i, en fer-ho, recolzar el subministrament de préstecs bancaris. L’últim capítol presenta evidències sobre la importància del gravamen dels actius per als riscos crediticis dels bancs. Documenta que, si bé en circumstàncies normals el gravamen està associat a primes de risc de crèdit més petites, pot encarir-se molt per als bancs amb problemes financers.