Urbanismo moral: La destrucción de los bajos fondos de Barcelona a principios de siglo XX: Similitudes y diferencias con el Vieux Port de Marsella

Marín, Celia

Urbanismo moral: La destrucción de los bajos fondos de Barcelona a principios de siglo XX: Similitudes y diferencias con el Vieux Port de Marsella

Document Type

Doctoral thesis
Published Version

Author

Marín, Celia

Director

Ucelay-Da Cal, Enric
Lahuerta, Juan José

Publication Date

2018-01-29

Pages

495 p.

Citation

Marín, C. Urbanismo moral: La destrucción de los bajos fondos de Barcelona a principios de siglo XX: Similitudes y diferencias con el Vieux Port de Marsella. Universitat Pompeu Fabra; 2018. handle: http://hdl.handle.net/10803/462197

This citation was generated automatically.

Doctoral program

Programa de doctorat en Història

Abstract

Press reports and stories about the idea of the asocial have taken place successively in Barcelona since the beginning of the twentieth century. They range from the Lliga Regionalista’s fear of the barbarians to the presence of the underworld– crystallized in the image of Barcelona’s Barrio Chino – a place where disorder, crime and social dangers come together. These writings, photographs and stories monopolized the discourse on misery and immigration by intermingling it with crime, anarchism and racketeering. This phenomenon, which was disseminated through the mass media, fed its own destruction, which was being planned and delineated on the one hand from the laws and the state; and on the other, through architecture and urbanism, which were considered a tool with which to physically transform the environment, thus influencing the condition of individuals.
Des de principis del segle XX se succeeixen a Barcelona reportatges de premsa i relats al voltant de la idea d’allò asocial, que va de la por de la Lliga Regionalista als bàrbars a la presència dels baixos fons - cristal·litzats en la imatge del Barri Xinès- com aquell lloc en el qual es concentra el desordre, el crim i els perills socials. Els escrits, fotografies i relats monopolitzaven el discurs sobre la misèria i la immigració, barrejat amb la delinqüència, l’anarquisme i el crim organitzat. Aquest fenomen, que es divulgava a través dels mitjans de comunicació de masses, alimentava la seva pròpia destrucció, que estava sent planificada i delineada tant des de les lleis i l’estat com també a través de l’arquitectura i l’urbanisme, que eren considerats una eina amb la qual físicament transformar l’ambient, influint així en la condició dels individus.