Urban planning and health in all policies: the health impact of green space interventions in cities
Loading...
Document Type
Document Version
Author
Director
Nieuwenhuijsen, Mark J.
Sunyer Deu, Jordi
Sunyer Deu, Jordi
Tutor
Other authors
Publication Date
Pages
220 p.
Embargo date
2026-12-16T01:00:00Z
License
Citation
Pereira Barboza, E. Urban planning and health in all policies: the health impact of green space interventions in cities. Universitat Pompeu Fabra; 2024. handle: http://hdl.handle.net/10803/693443
This citation was generated automatically.
Citation
Doctoral program
Programa de Doctorat en Biomedicina
Abstract
The geographical, environmental, and sociocultural characteristics of cities impact residents' health and well-being. Modern cities, while beneficial for people, also face high air and noise pollution, urban heat, and limited green spaces. These conditions promote sedentary lifestyles, exacerbate socioeconomic disparities, and contribute to stress and mental health problems, leading to further diseases and premature deaths. Quantifying these impacts provides evidence for policy-makers, contributing to the development of more sustainable, healthy, and equitable urban planning. In this context, urban greening can enhance environmental quality, and foster active transport, physical activity, and social interactions in cities. This thesis assessed the health impacts of insufficient green spaces in about 1000 European cities, analyzed socioenvironmental inequalities in six cities, estimated the health and economic benefits of a greening plan in Barcelona, and identified priority areas for intervention using multi-criteria decision analysis. The findings highlighted a significant health burden from limited green spaces, varying by city and socioeconomic group, and demonstrated the benefits of real-life greening policies. Future greening initiatives should be tailored to local contexts and aligned with broader policies to maximize co-benefits and reduce inequalities.
Les característiques geogràfiques, ambientals i socioculturals de les ciutats afecten la salut i el benestar dels residents. Les ciutats modernes, tot i ser beneficioses per a les persones, també pateixen una alta contaminació de l’aire i acústica, calor urbana i espais verds limitats. Aquestes condicions fomenten estils de vida sedentaris, exacerben les desigualtats socioeconòmiques i contribueixen a l’estrès, als problemes de salut mental, provoca malalties i morts prematures. Quantificar aquests impactes proporciona evidencies per als responsables polítics, contribuïnt al desenvolupament d’una planificació urbana més sostenible, saludable i equitativa. En aquest context, la renaturalització urbana pot millorar la qualitat ambiental i fomentar el transport actiu, l’activitat física i les interaccions socials a les ciutats. Aquesta tesi va avaluar els impactes a la salut deguts a la manca d’espais verds en unes 1000 ciutats europees, va analitzar les desigualtats socioambientals a sis ciutats, va estimar els beneficis sanitaris i econòmics d’un pla de renaturalització a Barcelona i va identificar àrees prioritàries per a la intervención mitjançant l’anàlisi de decisions multicriteri. Els resultats van destacar una càrrega significativa per a la salut derivada de la manca d’espais verds, amb variacions segons la ciutat i el grup socioeconòmic, i van demostrar els beneficis de les polítiques de renaturalització. Les futures iniciatives de renatura-lització haurien d’adaptar-se als contextos locals i alinear-se amb polítiques més àmplies per maximitzar els co-beneficis i reduir les desigualtats.
Les característiques geogràfiques, ambientals i socioculturals de les ciutats afecten la salut i el benestar dels residents. Les ciutats modernes, tot i ser beneficioses per a les persones, també pateixen una alta contaminació de l’aire i acústica, calor urbana i espais verds limitats. Aquestes condicions fomenten estils de vida sedentaris, exacerben les desigualtats socioeconòmiques i contribueixen a l’estrès, als problemes de salut mental, provoca malalties i morts prematures. Quantificar aquests impactes proporciona evidencies per als responsables polítics, contribuïnt al desenvolupament d’una planificació urbana més sostenible, saludable i equitativa. En aquest context, la renaturalització urbana pot millorar la qualitat ambiental i fomentar el transport actiu, l’activitat física i les interaccions socials a les ciutats. Aquesta tesi va avaluar els impactes a la salut deguts a la manca d’espais verds en unes 1000 ciutats europees, va analitzar les desigualtats socioambientals a sis ciutats, va estimar els beneficis sanitaris i econòmics d’un pla de renaturalització a Barcelona i va identificar àrees prioritàries per a la intervención mitjançant l’anàlisi de decisions multicriteri. Els resultats van destacar una càrrega significativa per a la salut derivada de la manca d’espais verds, amb variacions segons la ciutat i el grup socioeconòmic, i van demostrar els beneficis de les polítiques de renaturalització. Les futures iniciatives de renatura-lització haurien d’adaptar-se als contextos locals i alinear-se amb polítiques més àmplies per maximitzar els co-beneficis i reduir les desigualtats.
Keywords
Green spaces, Urban planning, Health impact assessment, Urban health, Equity, Espais verds, Planificació urbana, Avaluació de l'impacte en salut, Salut urbana, Equitat
Subjects
614 - Public health and hygiene. Pollution. Accident prevention. Nursing
Publisher
Universitat Pompeu Fabra
