De la picota a la piqueta: el Raval com a paisatge d'excepció a la imatge de no ficció entre La bomba del Liceu (1893) i Ciutat Morta (2015)

Abstract

La idea del Raval com un paisatge d’excepció té una provinença triple. En primer lloc, el Raval (o Barri Xino) pot ser pensat com una geografia de les diferències radicals: degut a la seva composició social resulta pertinent la reflexió sobre la norma i l’excepció, sobre els conflictes i tensions derivats de la governamentalitat envers les i els subalterns. En segon lloc, la història del barri resulta indissociable de la història de la presó i resulta un bon cas de estudi per constatar allò que Deleuze definí com el pas de la societat de la disciplina a la societat del control. Finalment, es pot parlar de paisatge d’excepció degut a que es tracta del territori barceloní més representat a la imatge de no ficció en el marc temporal establert aquí.

The idea of Raval neighbourhood as a landscape of exception comes from a triple origin. First, Raval (or Chinatown) can be thought as a geography of radical differences. In this territory it is pertinent the reflection about the meanings of normative citizenship and exceptional or deviated citizenship, that is to say about conflicts and tensions caused by governmentality of the subaltern. Second, Raval’s history cannot be unlinked of Barcelona’s prison history. By this reason, it’s a good case study to check Deleuze theory about the transition from old disciplinary society to contemporary control society. Third, it’s possible to talk about landscape of exception due to the fact that Raval is the Barcelona’s neighbourhood mostly represented in non-fiction images during the period stablished in this research.