Why language(s) matter to people: a theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies : the case of mixed societies

Riera Gil, Elvira

Why language(s) matter to people: a theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies : the case of mixed societies

Document Type

Doctoral thesis
Published Version

Author

Riera Gil, Elvira

Director

Requejo, Ferran

Publication Date

2016-10-03

Pages

221 p.

License

Citation

Riera Gil, E. Why language(s) matter to people: a theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies : the case of mixed societies. Universitat Pompeu Fabra; 2016. handle: http://hdl.handle.net/10803/397653

This citation was generated automatically.

Doctoral program

Programa de doctorat en Ciències Polítiques i Socials

Abstract

This dissertation examines two ideological clashes underlying contemporary political theories of linguistic justice (instrumentalism/constitutivism; monism/pluralism) with the aim to elucidate (a) why languages matter to people, in terms of communication and identity-related interests, and (b) how these interests work in mixed societies, where members of different language groups live intermingled. It combines theoretical analysis and empirical evidence obtained through the study of 112 linguistic regulations adopted in western democracies. First, it critically analyzes current theories. Second, it contributes a typology of valued ends for language policies and a comparison of their uses in language acts. Finally, it develops the concept of mixed society, identifies and characterizes some cases and suggests lines of suitable language policies for them. The thesis concludes that linguistically plural societies require pluralist solutions, grounded both on communicative and identity interests, and argues that in mixed societies policies should foster a reciprocal bilingualism, sustainable over time, to favor fair conditions of choice.
Aquesta tesi examina dos conflictes ideològics subjacents en les teories polítiques contemporànies de la justícia lingüística (instrumentalisme/constitutivisme; monisme/pluralisme) amb l’objectiu d’elucidar (a) per què les llengües importen les persones, en termes d’interessos de comunicació i identitat; (b) com aquests interessos funcionen en societats mixtes, on conviuen membres de diferents grups lingüístics. La tesi combina l’anàlisi teòrica amb l’evidència empírica obtinguda de l’estudi de 112 lleis lingüístiques adoptades en les democràcies occidentals. Primer, fa una anàlisi crítica de les teories actuals. Després, aporta una tipologia d’objectius valuosos per a les polítiques lingüístiques i compara com els utilitzen les lleis. Finalment, desenvolupa el concepte de societat mixta, n’identifica i en caracteritza casos i hi suggereix línies de polítiques lingüístiques adequades. Conclou que les societats lingüísticament plurals requereixen solucions pluralistes, basades tant en interessos comunicatius com d’identitat, i argumenta que en les societats mixtes convé promoure un bilingüisme recíproc, sostenible en el temps, per afavorir condicions equitatives de tria.

Keywords

Linguistic justice, Communication, Identity, Mixed society, Language policy, Justícia lingüística, Comunicació, Identitat, Societat mixta, Política lingüística