La condició de l'home corrent: un estudi sobre Coming Up For Air (1939) i l'humanisme de George Orwell

Quintana Rubio, Oriol

La condició de l'home corrent: un estudi sobre Coming Up For Air (1939) i l'humanisme de George Orwell

Document Type

Doctoral thesis
Published Version

Author

Quintana Rubio, Oriol

Director

Berga i Bagué, Miquel

Publication Date

2018-09-28

Pages

290 p.

Citation

Quintana Rubio, O. La condició de l'home corrent: un estudi sobre Coming Up For Air (1939) i l'humanisme de George Orwell. Universitat Pompeu Fabra; 2018. handle: http://hdl.handle.net/10803/663371

This citation was generated automatically.

Doctoral program

Programa de doctorat en Humanitats

Abstract

Coming Up For Air (1939) fou escrita en una dècada més convulsa que la nostra, que culminaria amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Però les condicions vitals que retrata són estranyament similars a les d’avui. Per això prenem aquesta obra com a referent per estudiar l’antropologia d’Orwell i la seva versió de l’humanisme. Més que un humanisme tràgic, com una lectura de Nineteen Eighty-Four podria transmetre, el d’Orwell a Coming Up For Air és un humanisme de condició mitjana: el destí de l’home corrent no és defensar fins la mort el nucli de les seves aspiracions elevades contra unes forces que el volen destruir, sinó, més habitualment, haver de confrontar aquest crystal spirit amb unes realitats mundanes imperfectes. Assumir la imperfecció sense buscar substituts imaginaris obre la possibilitat de viure una vida autènticament humana.
Coming Up For Air (1939) belongs to a very tumultuous decade culminating in the Second World War. The spiritual conditions it portrays, are, nevertheless, strangely similar to ours. Plenty of people today would say that they have been robbed of their soul, that their vital juice has been drained away. That’s why we take this novel as a reference to study Orwell’s humanism. This appears in our thesis in a somewhat different form to the tragic humanism that Orwell’s scholars described a few decades ago. For the common man’s destiny is not, normally, to fight against overpowering forces which try to destroy his aspirations towards justice, truth, beauty and recognition. More often everyone’s crystal spirit has to face mundane and imperfect realities, which are far below his aspirations. However, to accept these realities avoiding imaginary substitutes is the key to a fully human life.