La ignorància deliberada: i el seu encaix en el sistema penal espanyol

Abstract

Aquest treball analitza la figura de la ignorància deliberada, una qüestió especialment rellevant en l’àmbit de la imputació subjectiva. Partint del seu origen anglosaxó, el text examina l’evolució del concepte, la seva aplicació en casos pràctics i la seva recepció per part de la jurisprudència espanyola del Tribunal Suprem. A través d’una anàlisi doctrinal i jurisprudencial, es posa de manifest la falta d’un criteri uniforme i la coexistència de posicions contradictòries, fet que genera incertesa jurídica. El treball sintetitza les aportacions doctrinals més recents, identificant punts d’acord (com la necessitat de criteris restrictius i fonamentats) i punts de desacord (sobre la seva funció com a estructura autònoma o com a indici de dol eventual). També analitza les diferents propostes de tractament, l’afectació sobre la definició del dol que tindria la seva introducció i els riscos que això comportaria. El treball conclou que la ignorància deliberada només pot tenir cabuda si s’aplica de manera curosa, respectant els principis de legalitat, culpabilitat i presumpció d’innocència.

This paper analyzes the concept of willful ignorance, a particularly relevant issue within the field of subjective imputation. Starting from its Anglo-Saxon origin, the study examines the evolution of the concept, its application in practical cases, and its reception by Spanish jurisprudence of the Supreme Court. Through doctrinal and jurisprudential analysis, it highlights the lack of uniform criteria and the coexistence of contradictory positions, which generate legal uncertainty. The paper synthesizes the most recent doctrinal contributions, identifying points of agreement (such as the need for restrictive and well-founded criteria) and points of disagreement (regarding its role as either an autonomous structure of imputation or merely an indication of eventual intent). It also examines the various proposed approaches, the impact such an introduction would have on the definition of intent (dol), and the associated risks. The study concludes that willful blindness can only be admissible if applied in a careful manner and with full respect for the principles of legality, culpability, and the presumption of innocence.