Set on competing : contamination effects and parties' entry decisions in mass elections

Guinjoan Cesena, Marc

Set on competing : contamination effects and parties' entry decisions in mass elections

Document Type

Doctoral thesis
Published Version

Author

Guinjoan Cesena, Marc

Director

Lago Peñas, Ignacio

Publication Date

2012-10-26

Pages

289 p.

Citation

Guinjoan Cesena, M. Set on competing : contamination effects and parties' entry decisions in mass elections. Universitat Pompeu Fabra; 2012. handle: http://hdl.handle.net/10803/96195

This citation was generated automatically.

Doctoral program

Programa de doctorat en Ciències Polítiques i Socials

Abstract

According to the Duvergerian theories, only viable parties would be expected to stand for elections alone in the long run, whereas nonviable parties would be thought to join a pre-electoral coalition with another party or to withdraw from competition altogether. However, non-viable political parties throughout the world have been shown to continue presenting candidacies, calling into question the Duvergerian theories. Developing from this apparent paradox, I argue that it is the overlap of electoral arenas that generates opportunities for viable parties to present candidacies in arenas where they are non-viable. Through in-depth interviews with political leaders in Canada and Spain, I show that the overlap of electoral arenas turns the decision to present candidacies when non-viable into the dominant strategy, whereas coalescing or withdrawing becomes the least favoured alternatives. This situation leads to an extra supply of parties competing to what the Duvergerian theories predict. Through a cross-national quantitative analysis with data from 46 countries, I address the institutional and the sociological determinants that account for variation in the number of parties competing, even if non-viable.
D’acord amb les teories Duvergerianes a llarg termini només els partits polítics viables s’haurien de presentar en solitari a les eleccions, mentre que els partits no viables haurien de crear coalicions preelectorals o retirar-se de la competició. Tanmateix, arreu del món partits no viables continuen presentant candidatures, posant en qüestió les teories Duvergerianes. Partint d’aquesta paradoxa, argumento que la superposició d’arenes electorals genera oportunitats per partits viables perquè presentin candidatures en arenes on no són viables. Mitjançant entrevistes en profunditat a líders polítics del Canadà i d’Espanya mostro com la superposició d’arenes electorals converteix la decisió de presentar candidatures quan no s’és viable en l’estratègia dominant, mentre que crear coalicions o retirar-se de la competició esdevenen alternatives subòptimes. Aquesta situació porta a un excés d’oferta de partits polítics competint en comparació amb el que les teories de Duverger prediuen. Mitjançant una anàlisi comparada amb dades per 46 països analitzo els mecanismes institucionals i sociològics que expliquen variació en el nombre de partits polítics que competeixen quan no són viables.

Keywords

Contamination effects, Asymmetric viability, Party strategies, Entry decisions, Political elites, Political parties, Extra supply of parties, Canada, Spain, Efectes de contaminació, Viabilitat asimètrica, Estratègies de partits, Elits polítiques, Partits polítics, Excés d’oferta de partits polítics competint, Canadà, Espanya