Migrant tongues: justice, language policy, and the family

Heim, Darian

Migrant tongues: justice, language policy, and the family

Document Type

Doctoral thesis
Published Version

Author

Heim, Darian

Director

Casal, Paula

Publication Date

2016-10-03

Pages

116 p.

License

Citation

Heim, D. Migrant tongues: justice, language policy, and the family. Universitat Pompeu Fabra; 2016. handle: http://hdl.handle.net/10803/396170

This citation was generated automatically.

Doctoral program

Programa de doctorat en Dret

Abstract

How do migration receiving states justify that newcomers to their territory have to learn the local language? In addressing four kinds of justifications, this thesis introduces the novel perspective of family life and migrant languages in the debate on multiculturalism and concludes that only minimal “thin” rather than extensive “thick” demands of integration are warranted. First, immigrants' children have a standing interest in their mother tongue in virtue of their interest in a well-functioning family. Second, multilingualism is beneficial and receiving states have an interest in integrating migrant tongues into their policies. Third, prior history on a territory does not provide and adequate justification for the asymmetric treatment of national and immigrant groups. Fourth, the claim that immigrants arrive voluntarily and hence accept to integrate in the receiving states only holds if they have sufficient alternatives. In a world of global inequalities, however, this is not the case.
Com es justifica el fet que els immigrants hagin d'aprendre la llengua nacional del país receptor? Aquesta tesi tracta i analitza quatre aspectes relacionats amb aquesta qüestió i introdueix la perspectiva de la vida familiar i la llengua dels immigrants en el debat del multiculturalisme. La conclusió que s'extreu es que no es pot exigir als nouvinguts un màxim d'integració a nivell lingüístic. En primer lloc, els fills dels immigrants tenen l'interès de preservar el seu idioma matern, per a un millor funcionament en el si familiar. En segon lloc, el multilingüisme és beneficiós, per tant, els estats receptors haurien de considerar les llengües dels immigrants en les seves polítiques lingüístiques. En tercer lloc, el fet que el grup nacional tingui una història més llarga sobre el seu terrirori, en comparació amb grups d'immigrants més recents, no justifica un tractament assimètric. Per últim, l'argument que els immigrants que deixen el seu país de manera voluntària acceptin d'integrar-se al país nou, només té vigència si els immigrants tenen suficients alternatives. Fet que en el món desigual on vivim, no es dóna freqüentment.