Causes and consequences of affective polarisation in comparative perspective
Loading...
Document Type
Document Version
Director
Torcal, Mariano
Tutor
Other authors
Publication Date
Pages
185 p.
Embargo date
License
Citation
Comellas Bonsfills, J. Causes and consequences of affective polarisation in comparative perspective. Universitat Pompeu Fabra; 2022. handle: http://hdl.handle.net/10803/674083
This citation was generated automatically.
Citation
Doctoral program
Programa de doctorat en Ciències Polítiques i Socials
Abstract
This PhD dissertation adds to the literature that studies affective polarisation in comparative perspective. Citizens of democracies around the globe express substantive levels of hostility towards opposing parties, their leaders and supporters. Citizens tend to hold more polarised sentiments towards parties than towards voters, but we do not know much about what determines the differences between both measures. In a chapter of this dissertation, I explore how ideological distance and social sorting account for the gap between the polarisation of feelings about parties and voters in Spain. There is some evidence in the literature that hostility between partisans is related to the rise of radical right parties. Another chapter of this dissertation contributes by clarifying this relationship by, first, developing a theoretical framework of the affective roots and consequences of the electoral emergence of radical right parties and, second, testing it for the case of the radical right party VOX in Spain. Party leaders have gained centrality in most parliamentary and multiparty systems, but the literature analysing leader affective polarisation and comparing it with party affective polarisation is scarce, especially outside the United States. A last chapter explores, in Western Europe, the impact of parties’ electoral wins and losses on the affective polarisation of the leader vis-à-vis the party.
La present tesi doctoral realitza una contribució original als estudis comparats sobre polarització afectiva. Els ciutadans de democràcies d’arreu del món expressen nivells importants d’hostilitat cap al partits contraris, els seus líders i votants. La ciutadania tendeix a tenir sentiments més polaritzats cap als partits que cap als votants, però el coneixement sobre quins factors determinen les diferencies entre els dos tipus d’afecte encara és escàs. En un capítol d’aquesta tesi, exploro com la distància ideològica i la classificació social expliquen la bretxa entre la polarització dels sentiments cap als partits i cap als votants a Espanya. La literatura presenta algunes evidencies que la hostilitat entre partidaris està relacionada amb l’ascens dels partits de dreta radical. Un altre capítol de la tesis clarifica aquesta relació desenvolupant, primer, un marc teòric sobre els orígens i les conseqüències afectives de la irrupció electoral dels partits de dreta radical i, en segon lloc, testant aquest marc en el cas del partit de dreta radical VOX a Espanya. Els líders dels partits han guanyat centralitat en molts sistemes parlamentaris i multi-partidistes, però la literatura que analitza la polarització afectiva del líder i la compara amb la polarització afectiva del partit és escassa, especialment fora dels Estats Units. El darrer capítol de la tesi explora, a Europa occidental, l’impacte dels guanys i pèrdues electorals dels partits sobre la polarització afectiva del líder en relació a la del partit.
La present tesi doctoral realitza una contribució original als estudis comparats sobre polarització afectiva. Els ciutadans de democràcies d’arreu del món expressen nivells importants d’hostilitat cap al partits contraris, els seus líders i votants. La ciutadania tendeix a tenir sentiments més polaritzats cap als partits que cap als votants, però el coneixement sobre quins factors determinen les diferencies entre els dos tipus d’afecte encara és escàs. En un capítol d’aquesta tesi, exploro com la distància ideològica i la classificació social expliquen la bretxa entre la polarització dels sentiments cap als partits i cap als votants a Espanya. La literatura presenta algunes evidencies que la hostilitat entre partidaris està relacionada amb l’ascens dels partits de dreta radical. Un altre capítol de la tesis clarifica aquesta relació desenvolupant, primer, un marc teòric sobre els orígens i les conseqüències afectives de la irrupció electoral dels partits de dreta radical i, en segon lloc, testant aquest marc en el cas del partit de dreta radical VOX a Espanya. Els líders dels partits han guanyat centralitat en molts sistemes parlamentaris i multi-partidistes, però la literatura que analitza la polarització afectiva del líder i la compara amb la polarització afectiva del partit és escassa, especialment fora dels Estats Units. El darrer capítol de la tesi explora, a Europa occidental, l’impacte dels guanys i pèrdues electorals dels partits sobre la polarització afectiva del líder en relació a la del partit.
Keywords
Affective polarisation, Ideological polarisation, Social sorting, Radical right, Spain, Western europe, Polarització afectiva, Polarització ideològica, Classificació social, Dreta radical, Espanya, Europa occidental
Subjects
32 - Politics
Publisher
Universitat Pompeu Fabra
