La Traducción de la bailarina clásica en la publicidad europea de 2010 a 2020
Loading...
Document Type
Document Version
Author
Director
Zabalbeascoa Terran, Patrick
Tutor
Other authors
Publication Date
Pages
222 p.
Embargo date
2027-04-24T12:00:00Z
Citation
Rivera Mateo, I. La Traducción de la bailarina clásica en la publicidad europea de 2010 a 2020. Universitat Pompeu Fabra; 2025. handle: http://hdl.handle.net/10803/694291
This citation was generated automatically.
Citation
Doctoral program
Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge
Abstract
Esta investigación muestra el trato específico que tiene el cuerpo de la bailarina clásica en la publicidad europea desde 2010 a 2020. El marco teórico adoptado es principalmente la intertextualidad lingüística y la traducción (Valdés, 2004 y Junyent 2021) la teoría de análisis del discurso (Klein, Cuddy, Requena, Bauman) y el modelo de códigos de significación para el estudio de la traducción audiovisual propuesto por Chaume (2004, 2012, 2016). Para esta investigación, la definición de bailarina es cualquier persona o cosa con un tutú, o en una posición de ballet clásico. La fragmentación en el caso de la bailarina no supone un cambio de significado respecto de su imagen completa. Cada parte anatómica del cuerpo de una bailarina se asocia a la bailarina como su identidad. La bailarina se presenta como imagen de poder incluso fragmentada. Existe otro tipo de tratamiento de las bailarinas en los anuncios audiovisuales. Se utilizan los movimientos de las bailarinas para crear otro lenguaje. Los resultados de esta investigación permiten ver cómo la identidad de la bailarina se muestra entre diversos países de forma similar debido a que existe una imagen común de la bailarina y las campañas utilizan las mismas palabras para definir el producto a través de ella. La bailarina se convierte en el logo del anuncio, el producto se identifica con ella. Un resultado metodológico ha sido la creación de fichas de análisis concretas para esta investigación para que puedan aplicarse en el futuro por otros investigadores.
Aquesta recerca presenta el tractament específic que té el cos de la ballarina clàssica en la publicitat europea des de 2010 a 2020. El marc teòric adoptat es principalment la intertextualitat lingüística i la traducció (Valdés, 2004 i Junyent 2021), la teoria d’anàlisi del discurs (Klein, 2004; Cuddy, 2016; Requena, 2010, 2009, 2008; Bauman des de l’obra de Béjar 2007) i el model de codis de significació per l’estudi de la traducció audiovisual de Chaume (2004, 2012, 2016). Per aquesta recerca, la definició de ballarina és qualsevol persona o cosa amb un tutú, o en una posició de ballet clàssic. La fragmentació en el cas de la ballarina no suposa un canvi de significat respecte de la seva imatge completa. Cada part anatómica del cos d’una ballarina s’associa a la ballarina amb la seva identitat. La ballarina es presenta com imatge de poder inclús fragmentada. Existeix un altre tipus del tractament de les ballarines en els anuncis audiovisuals. Utilitzen els moviments de les ballarines per crear un altre llenguatge. Els resultats d’aquesta recerca mostren com la identitat de la ballarina es mostra entre diversos països de forma similar ja que existeix una imatge comú de la ballarina i les campanyes utilitzen les mateixes paraules per definir el producte a través d’ella. La ballarina es converteix en el logo de l’anunci, el producte s’identifica amb ella. Un resultat metodològic ha estat la creació de fitxes d’anàlisi específiques per aquesta recerca perquè puguin aplicar-se en el futur per altres recercadors.
The main goal of this research is to show the different treatments that ballerinas’ bodies have in the European publicity from 2010 to 2020 through the theories of language intertextuality and translation (Valdés, 2004 i Junyent 2021), discourse studies (Klein, 2004; Cuddy, 2016; Requena, 2010, 2009, 2008; Bauman from the work of Béjar 2007) and audio-visual translation Chaume (2004, 2012, 2016). It must be said that, for this research, the definition of ballerina is a person or a thing in a tutu or in a ballet pose. Furthermore, the fragmentation of a ballerina’s body has the same meaning as the nonfragmented ballerina. Every anatomical part of a ballerina’s body links to the ballerina’s identity. The ballerina’s image is shown as a powerful woman even when she is fragmented. Besides, there is another use of the treatment of ballerinas in the audiovisual advertisement. They use ballerinas’ movements to create another language. The results give evidence of how a ballerina’ identity is represented contextually in different countries. Depending on countries, the imaging and wording used throughout the campaign vary. She is the personification of the product. The ballerina becomes the logo, she is the product in her own rights. A methodological result has been the creation of specific index cards for this research so that it can be applied to other researchers.
Aquesta recerca presenta el tractament específic que té el cos de la ballarina clàssica en la publicitat europea des de 2010 a 2020. El marc teòric adoptat es principalment la intertextualitat lingüística i la traducció (Valdés, 2004 i Junyent 2021), la teoria d’anàlisi del discurs (Klein, 2004; Cuddy, 2016; Requena, 2010, 2009, 2008; Bauman des de l’obra de Béjar 2007) i el model de codis de significació per l’estudi de la traducció audiovisual de Chaume (2004, 2012, 2016). Per aquesta recerca, la definició de ballarina és qualsevol persona o cosa amb un tutú, o en una posició de ballet clàssic. La fragmentació en el cas de la ballarina no suposa un canvi de significat respecte de la seva imatge completa. Cada part anatómica del cos d’una ballarina s’associa a la ballarina amb la seva identitat. La ballarina es presenta com imatge de poder inclús fragmentada. Existeix un altre tipus del tractament de les ballarines en els anuncis audiovisuals. Utilitzen els moviments de les ballarines per crear un altre llenguatge. Els resultats d’aquesta recerca mostren com la identitat de la ballarina es mostra entre diversos països de forma similar ja que existeix una imatge comú de la ballarina i les campanyes utilitzen les mateixes paraules per definir el producte a través d’ella. La ballarina es converteix en el logo de l’anunci, el producte s’identifica amb ella. Un resultat metodològic ha estat la creació de fitxes d’anàlisi específiques per aquesta recerca perquè puguin aplicar-se en el futur per altres recercadors.
The main goal of this research is to show the different treatments that ballerinas’ bodies have in the European publicity from 2010 to 2020 through the theories of language intertextuality and translation (Valdés, 2004 i Junyent 2021), discourse studies (Klein, 2004; Cuddy, 2016; Requena, 2010, 2009, 2008; Bauman from the work of Béjar 2007) and audio-visual translation Chaume (2004, 2012, 2016). It must be said that, for this research, the definition of ballerina is a person or a thing in a tutu or in a ballet pose. Furthermore, the fragmentation of a ballerina’s body has the same meaning as the nonfragmented ballerina. Every anatomical part of a ballerina’s body links to the ballerina’s identity. The ballerina’s image is shown as a powerful woman even when she is fragmented. Besides, there is another use of the treatment of ballerinas in the audiovisual advertisement. They use ballerinas’ movements to create another language. The results give evidence of how a ballerina’ identity is represented contextually in different countries. Depending on countries, the imaging and wording used throughout the campaign vary. She is the personification of the product. The ballerina becomes the logo, she is the product in her own rights. A methodological result has been the creation of specific index cards for this research so that it can be applied to other researchers.
Keywords
Bailarina clásica, Publicidad europea, Ballarina clàssica, Publicitat europea, Ballerinas’ bodies, European publicity
Subjects
81
Publisher
Universitat Pompeu Fabra
