The Value of Values: A critical assessmet of citizenship by investment programs in the European Union
Loading...
Document Type
Document Version
Author
Director
Moreso, Josep Joan
Mindus, Patricia
Mindus, Patricia
Tutor
Other authors
Publication Date
Pages
364 p.
Embargo date
Citation
Prats, E. The Value of Values: A critical assessmet of citizenship by investment programs in the European Union. Universitat Pompeu Fabra; 2023. handle: http://hdl.handle.net/10803/690052
This citation was generated automatically.
Citation
Doctoral program
Programa de Doctorat en Dret
Abstract
The primary objective of this doctoral dissertation is to examine the phenomenon of citizenship by investment programs (CIPs) thoroughly by analyzing the existing programs within the European Union (EU) as of 2018. Additionally, I aim to provide a critical legal assessment of these programs, which can be instrumental in evaluating potential future initiatives. To accomplish this, I will present an overview of the phenomenon (Chapter Two), explore the current state of the art (Chapter Three), and establish a comprehensive analytical framework (Chapter Four). The analytical framework consists of two key components. The first is an exploration of the legal notion of arbitrariness and its detrimental impact on the Rule of Law, a fundamental value of the EU. I will argue that justification is the pivotal element required to prevent discretionary legal decisions or laws from becoming arbitrary. The second component is an examination of the legal notion of citizenship qua personal legal status, highlighting the prima facie impossibility of justifying the attribution of such a status on merely economic grounds. If this characterization of status civitatis is correct, then no substantive arguments can be put forth to justify its attribution for money, rendering these programs arbitrary. However, if the arguments supporting this characterization prove to be unsound and citizenship can indeed be conferred based on economic grounds, then it remains imperative to supply a justification within the realm of political discourse. An analysis of the political debates surrounding these programs (Chapter Five) will confirm the absence of robust arguments, thereby rendering the programs legally unjustified, i.e., suffering from problems of arbitrariness. Consequently, the arbitrary nature of these programs and the resultant erosion of the Rule of Law represent substantial legal grounds for EU intervention.
En esta tesis, me propongo investigar el fenómeno de los programas de ciudadanía por inversión (CIPs, por sus siglas en inglés) analizando los programas existentes en la Union Europea (UE) en 2018, así como presentando una crítica jurídica que sea útil para evaluar no solo dichos programas, sino también futuros programas potenciales. Para ello, presentaré el fenómeno (capítulo dos), el estado del arte (capítulo tres) y un marco para el análisis (capítulo cuatro) que estará compuesto de dos herramientas. En primer lugar, se llevará a cabo una exploración de la noción jurídica de arbitrariedad y de sus efectos perjudiciales para la Rule of Law, un valor fundamental de la UE. Se argumentará que la justificación es un aspecto clave para evitar que decisiones y leyes fruto de la discrecionalidad de los agentes jurídicos se conviertan en arbitrarias. En segundo lugar, se realizará un análisis de la noción legal de ciudadanía qua status legal personal que probará la imposibilidad, prima facie, de justificar su concesión únicamente a cambio de transacciones económicas. Si esta caracterización de status civitatis es correcta, entonces no es posible presentar argumentos sólidos que puedan justificar su concesión a cambio de dinero, lo que haría los programas arbitrarios. En el caso de que los argumentos defendiendo dicha caracterización no fueran sólidos y se pueda defender que la ciudadanía sí puede intercambiarse por dinero, aún quedaría por determinar si se ha dado una justificación adecuada a través de la presentación de razones en el debate político constitutivo de los programas. El análisis de dichos debates (capítulo cinco) confirmará la falta de argumentos robustos, lo que implica que los programas no han sido justificados legalmente y, por lo tanto, sufren de problemas de arbitrariedad. Así, la naturaleza arbitraria de los programas y el daño que esta acarrea a la Rule of Law constituirán argumentos sólidos para respaldar las acciones de la UE.
En aquesta tesi, em proposo investigar el fenomen dels programes de ciutadania per inversió (CIPs, per les sigles en anglès) mitjançant l’anàlisi dels programes existents a la Unió Europea (UE) l’any 2018, així com presentant una crítica jurídica que sigui útil per avaluar no només aquests programes sinó també d’altres futurs. Per aquest propòsit, presentaré el fenomen (capítol dos), l'estat de l'art (capítol tres) i un marc per a l'anàlisi (capítol quatre), que constarà de dues eines. En primer lloc, realitzaré una exploració de la noció jurídica d'arbitrarietat i dels seus efectes perjudicials per a la Rule of Law, que és un valor fonamental de la UE. Argumentaré que la justificació és un aspecte clau per evitar que decisions i lleis derivades de la discrecionalitat dels agents jurídics es converteixin en arbitràries. En segon lloc, duré a terme una anàlisi de la noció legal de ciutadania qua status personal legal, que provarà la impossibilitat, prima facie, de justificar-ne l'atorgament només a canvi d'un intercanvi econòmic. Si aquesta caracterització del status civitatis és correcta, aleshores no serà possible presentar arguments que puguin justificar el seu atorgament a canvi de diners, fet que faria que els programes fossin arbitraris. En cas que els arguments defensant aquesta caracterització no fossin sòlids, és a dir, que es pogués caracteritzar la ciutadania com a susceptible de ser intercanviada per diners, llavors encara caldria determinar si s'ha donat una justificació adequada a través de la presentació de raons en el debat polític constitutiu dels programes. L'anàlisi d'aquests debats (capítol cinc) confirmarà que no s'han presentat arguments contundents, de manera que els programes no han estat legalment justificats i, per tant, pateixen problemes d'arbitrarietat. Així doncs, la naturalesa arbitrària dels programes i l’afectació que això comporta al valor fonamental que és la Rule of Law serviria com un poderós argument per donar suport a les accions de la UE.
I den här avhandlingen ämnar jag att undersöka medborgarskap genom investeringsprogram (CIP), genom att analysera de dåvarande programmen under 2018 inom Europeiska unionen (EU) samt tillhandahålla ett rättsligt förhållningssätt till dessa som åsyftar att möjliggöra bedömning av potentiella framtida program. För detta ändamål kommer jag att presentera fenomenet (kapitel två), ge en litteraturöversikt (kapitel tre), samt utveckla ett ramverk för analysen (kapitel fyra). Analysens ramverk består av två verktyg. Först utforskas den juridiska uppfattningen om godtycke och dess skadliga effekter på rättsstatsprincipen, ett grundläggande värde för EU. Jag hävdarr att motivering är nyckelkomponenten för att undvika godtyckte i rättsliga beslut och lagar. För det andra, analyseras det juridiska begreppet medborgarskap såsom en personlig rättslig status. Syftet är att bevisa omöjligheten att vid första anblick grunda naturalisation enbart på pengar. Om denna karaktärisering av status civitatis stämmer kan inga argument ges för att motivera att medborgarskap tillskrivs på rent ekonomiska grunder. Det i sin tur orättfärdigar programmen: de framstår som godtyckliga. Om mina argument rörande denna karaktärisering inte skulle godtas, så att man skulle medge att tillskriva medborgarskap enbart på ekonomiska grunder, borde ändå skäl ha angetts i den parlamentariska debatten för föranledde lagstiftandet av reglerna i fråga. Analysen av de politiska debatterna som föranledde programmen (kapitel fem) bekräftar att starka argument inte gavs. Det innebär att programmen inte var rättsligt motiverade. De var med andra ord godtyckliga. Detta utgör ett starkt rättsligt argument för EU:s agerande baserat på programmens godtyckliga karaktär och den resulterande skadan på rättsstaten.
En esta tesis, me propongo investigar el fenómeno de los programas de ciudadanía por inversión (CIPs, por sus siglas en inglés) analizando los programas existentes en la Union Europea (UE) en 2018, así como presentando una crítica jurídica que sea útil para evaluar no solo dichos programas, sino también futuros programas potenciales. Para ello, presentaré el fenómeno (capítulo dos), el estado del arte (capítulo tres) y un marco para el análisis (capítulo cuatro) que estará compuesto de dos herramientas. En primer lugar, se llevará a cabo una exploración de la noción jurídica de arbitrariedad y de sus efectos perjudiciales para la Rule of Law, un valor fundamental de la UE. Se argumentará que la justificación es un aspecto clave para evitar que decisiones y leyes fruto de la discrecionalidad de los agentes jurídicos se conviertan en arbitrarias. En segundo lugar, se realizará un análisis de la noción legal de ciudadanía qua status legal personal que probará la imposibilidad, prima facie, de justificar su concesión únicamente a cambio de transacciones económicas. Si esta caracterización de status civitatis es correcta, entonces no es posible presentar argumentos sólidos que puedan justificar su concesión a cambio de dinero, lo que haría los programas arbitrarios. En el caso de que los argumentos defendiendo dicha caracterización no fueran sólidos y se pueda defender que la ciudadanía sí puede intercambiarse por dinero, aún quedaría por determinar si se ha dado una justificación adecuada a través de la presentación de razones en el debate político constitutivo de los programas. El análisis de dichos debates (capítulo cinco) confirmará la falta de argumentos robustos, lo que implica que los programas no han sido justificados legalmente y, por lo tanto, sufren de problemas de arbitrariedad. Así, la naturaleza arbitraria de los programas y el daño que esta acarrea a la Rule of Law constituirán argumentos sólidos para respaldar las acciones de la UE.
En aquesta tesi, em proposo investigar el fenomen dels programes de ciutadania per inversió (CIPs, per les sigles en anglès) mitjançant l’anàlisi dels programes existents a la Unió Europea (UE) l’any 2018, així com presentant una crítica jurídica que sigui útil per avaluar no només aquests programes sinó també d’altres futurs. Per aquest propòsit, presentaré el fenomen (capítol dos), l'estat de l'art (capítol tres) i un marc per a l'anàlisi (capítol quatre), que constarà de dues eines. En primer lloc, realitzaré una exploració de la noció jurídica d'arbitrarietat i dels seus efectes perjudicials per a la Rule of Law, que és un valor fonamental de la UE. Argumentaré que la justificació és un aspecte clau per evitar que decisions i lleis derivades de la discrecionalitat dels agents jurídics es converteixin en arbitràries. En segon lloc, duré a terme una anàlisi de la noció legal de ciutadania qua status personal legal, que provarà la impossibilitat, prima facie, de justificar-ne l'atorgament només a canvi d'un intercanvi econòmic. Si aquesta caracterització del status civitatis és correcta, aleshores no serà possible presentar arguments que puguin justificar el seu atorgament a canvi de diners, fet que faria que els programes fossin arbitraris. En cas que els arguments defensant aquesta caracterització no fossin sòlids, és a dir, que es pogués caracteritzar la ciutadania com a susceptible de ser intercanviada per diners, llavors encara caldria determinar si s'ha donat una justificació adequada a través de la presentació de raons en el debat polític constitutiu dels programes. L'anàlisi d'aquests debats (capítol cinc) confirmarà que no s'han presentat arguments contundents, de manera que els programes no han estat legalment justificats i, per tant, pateixen problemes d'arbitrarietat. Així doncs, la naturalesa arbitrària dels programes i l’afectació que això comporta al valor fonamental que és la Rule of Law serviria com un poderós argument per donar suport a les accions de la UE.
I den här avhandlingen ämnar jag att undersöka medborgarskap genom investeringsprogram (CIP), genom att analysera de dåvarande programmen under 2018 inom Europeiska unionen (EU) samt tillhandahålla ett rättsligt förhållningssätt till dessa som åsyftar att möjliggöra bedömning av potentiella framtida program. För detta ändamål kommer jag att presentera fenomenet (kapitel två), ge en litteraturöversikt (kapitel tre), samt utveckla ett ramverk för analysen (kapitel fyra). Analysens ramverk består av två verktyg. Först utforskas den juridiska uppfattningen om godtycke och dess skadliga effekter på rättsstatsprincipen, ett grundläggande värde för EU. Jag hävdarr att motivering är nyckelkomponenten för att undvika godtyckte i rättsliga beslut och lagar. För det andra, analyseras det juridiska begreppet medborgarskap såsom en personlig rättslig status. Syftet är att bevisa omöjligheten att vid första anblick grunda naturalisation enbart på pengar. Om denna karaktärisering av status civitatis stämmer kan inga argument ges för att motivera att medborgarskap tillskrivs på rent ekonomiska grunder. Det i sin tur orättfärdigar programmen: de framstår som godtyckliga. Om mina argument rörande denna karaktärisering inte skulle godtas, så att man skulle medge att tillskriva medborgarskap enbart på ekonomiska grunder, borde ändå skäl ha angetts i den parlamentariska debatten för föranledde lagstiftandet av reglerna i fråga. Analysen av de politiska debatterna som föranledde programmen (kapitel fem) bekräftar att starka argument inte gavs. Det innebär att programmen inte var rättsligt motiverade. De var med andra ord godtyckliga. Detta utgör ett starkt rättsligt argument för EU:s agerande baserat på programmens godtyckliga karaktär och den resulterande skadan på rättsstaten.
Keywords
Citizenship by investment programs, CIPs
Subjects
34 - Law
Publisher
Universitat Pompeu Fabra
