Object naming from lexical systems to language use and back

Abstract

When referring to the objects they see, speakers choose a word from the lexical system to name them. This process involves using a word with a general meaning to refer to a specific object, which possesses unique features and appears within a complex visual scene. Previous studies on object naming from both semantic and pragmatic perspectives present limitations, leaving questions about the relationship between lexical systems and language use open. The goal of this thesis is to bridge this gap and move towards a unified understanding of word meaning and word use. To this end, I will present five studies exploring the relationship between lexical systems and their use from different, complementary angles. Overall, the results presented in this thesis suggest that the human lexicon has evolved as an optimal solution for language use, and is characterized by key features that enable successful communication in always changing environments.

En parlar dels objectes que veuen, els parlants trien una paraula del seu lèxic per referir-s’hi. Aquest procés implica utilitzar una paraula amb un significat general per referir-se a un objecte específic, que té característiques úniques i apareix en una escena visualment complexa. Els estudis previs sobre allò que en ciència cognitiva s’anomena object naming, realitzats des de perspectives tant semàntiques com pragmàtiques, presenten limitacions, deixant obertes qüestions sobre la relació entre el sistema lèxic i l’ús del llenguatge. L’objectiu d’aquesta tesi és tancar aquesta bretxa i avançar cap a una comprensió unificada del significat i l’ús de les paraules. Presentaré cinc estudis que exploren la relació entre el sistema lèxic i el seu ús des d’angles diferents i complementaris. En general, els resultats presentats en aquesta tesi suggereixen que el lèxic humà ha evolucionat com a solució òptima per a l’ús del llenguatge i es caracteritza per característiques clau que permeten la comunicació en entorns en canvi constant.

Al hablar de los objetos que ven, los hablantes eligen una palabra de su léxico para referirse a ellos. Este proceso implica utilizar una palabra con un significado general para referirse a un objeto específico, que posee características únicas y aparece en una escena visualmente compleja. Los estudios previos sobre lo que en ciencia cognitiva se denomina object naming, realizados desde perspectivas tanto semánticas como pragmáticas, presentan limitaciones, dejando abiertas cuestiones sobre la relación entre el sistema léxico y el uso del lenguaje. El objetivo de esta tesis es cerrar esta brecha y avanzar hacia una comprensión unificada del significado y el uso de las palabras. Para ello, presentaré cinco estudios que exploran la relación entre el sistema léxico y su uso desdeángulos diferentes y complementarios. En general, los resultados presentados en esta tesis sugieren que el léxico humano ha evolucionado como solución óptima para el uso del lenguaje y se caracteriza por características clave que permiten la comunicación en entornos en constante cambio.

Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge