El humor dentro de los productos audiovisuales supone un reto para los traductores, ya que en muchos casos las fronteras culturales requieren de técnicas de traducción más específicas. En el presente trabajo se pretende analizar el doblaje del inglés al español de la primera temporada de la serie Fleabag para estudiar el humor y los cambios que este sufre al ser traducido al español. A través de este trabajo se estudian los tipos de humor que existen para luego ver cuáles predominan en la primera ...
El humor dentro de los productos audiovisuales supone un reto para los traductores, ya que en muchos casos las fronteras culturales requieren de técnicas de traducción más específicas. En el presente trabajo se pretende analizar el doblaje del inglés al español de la primera temporada de la serie Fleabag para estudiar el humor y los cambios que este sufre al ser traducido al español. A través de este trabajo se estudian los tipos de humor que existen para luego ver cuáles predominan en la primera temporada de la serie. Después de detectar, identificar y categorizar el humor en la versión original, se analiza qué técnica de traducción se ha empleado en cada ejemplo escogido. En algunos casos en los que la carga humorística no se ha mantenido o en los que sí se mantiene, pero que igualmente se cree conveniente, se ha propuesto una traducción propia. Al terminar el análisis, se ha podido observar en los resultados que los chistes paralingüísticos y elementos no-marcados son el tipo de humor que más destaca en la primera temporada, traducidos con equivalentes acuñados en su gran mayoría.
+
L’humor dins dels productes audiovisuals suposa un repte per als traductors, ja que en molts casos les fronteres culturals requereixen tècniques de traducció més específiques. En el present treball es pretén analitzar el doblatge de l’anglès al castellà de la primera temporada de la sèrie Fleabag per a estudiar l’humor i els canvis que aquest pateix per a poder ser traslladat a l’espanyol. A través d’aquest treball s’estudia els tipus d’humor que existeixen per a després
veure quins predominen en ...
L’humor dins dels productes audiovisuals suposa un repte per als traductors, ja que en molts casos les fronteres culturals requereixen tècniques de traducció més específiques. En el present treball es pretén analitzar el doblatge de l’anglès al castellà de la primera temporada de la sèrie Fleabag per a estudiar l’humor i els canvis que aquest pateix per a poder ser traslladat a l’espanyol. A través d’aquest treball s’estudia els tipus d’humor que existeixen per a després
veure quins predominen en la primera temporada de la sèrie. Després de detectar, identificar i classificar l’humor en la versió original s’analitza quina tècnica de traducció s’ha emprat en cada exemple triat. En alguns casos en els quals la càrrega humorística no s’ha mantingut o en els quals sí que s’ha mantingut, però que igualment s’ha cregut convenient, s’ha proposat una traducció pròpia. En acabar l’anàlisi, s’ha pogut observar en els resultats que els acudits paralingüístics i els elements no-marcats són el tipus d’humor que més destaca en la primera temporada, traduïts amb equivalents encunyats en la gran majoria de casos.
+
Humour in audiovisual products is a challenge for translators, as in many cases, cultural barriers require more specific translation techniques. This paper aims to analyse the dubbing of
the first season of the series Fleabag from English into Spanish in order to study the humour and the changes it undergoes to be translated into Spanish. Through this work, we study the types of humour that exist to see which one predominates in the first season of the series. After detecting the humour in the original ...
Humour in audiovisual products is a challenge for translators, as in many cases, cultural barriers require more specific translation techniques. This paper aims to analyse the dubbing of
the first season of the series Fleabag from English into Spanish in order to study the humour and the changes it undergoes to be translated into Spanish. Through this work, we study the types of humour that exist to see which one predominates in the first season of the series. After detecting the humour in the original version, we analyse which translation technique has been used in each chosen example. In some cases in which the humour was not maintained, or in those in which it
was, but which were still considered appropriate, a translation was proposed. At the end of the analysis, the results show that the paralinguistic jokes and the unmarked elements are the type of
humour that stands out most in the first season, most of which are translated with coined equivalents.
+