La novel·la "Moby-Dick", de Herman Melville, és una obra d’una gran complexitat estilística. L’única traducció catalana que se n’ha fet fins ara és la de Maria Antònia Oliver, de 1984, que gaudeix de gran prestigi. En aquest article analitzem el tractament que Oliver va donar a les veus de quatre personatges de l’obra caracteritzades per un seguit de trets geolectals i sociolectals que tenen diverses funcions. Després de descriure el fenomen de l’oralitat ficcional i d’exposar la problemàtica ...
La novel·la "Moby-Dick", de Herman Melville, és una obra d’una gran complexitat estilística. L’única traducció catalana que se n’ha fet fins ara és la de Maria Antònia Oliver, de 1984, que gaudeix de gran prestigi. En aquest article analitzem el tractament que Oliver va donar a les veus de quatre personatges de l’obra caracteritzades per un seguit de trets geolectals i sociolectals que tenen diverses funcions. Després de descriure el fenomen de l’oralitat ficcional i d’exposar la problemàtica que presenta per a la traducció, passem a fer una anàlisi comparativa entre text de partida i text meta d’una selecció de fragments il·lustratius de les característiques de les quatre veus analitzades, i concloem que Oliver va saber recollir-les mitjançant una combinació d’estratègies usuals i originals.
+
