La intenció d’aquest article és qüestionar els mètodes utilitzats fins ara en l’estudi de la censura franquista mitjançant l’anàlisi de dos exemples: El Dr. No de Ian Fleming i El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain. Tal com es demostrarà, l’estudi detallat dels expedients de censura i la història de la publicació d’aquestes novel·les aporta dades molt valuoses per entendre el funcionament de la indústria editorial catalana i espanyola als anys 60. L’objectiu és doble: primer de tot, ...
La intenció d’aquest article és qüestionar els mètodes utilitzats fins ara en l’estudi de la censura franquista mitjançant l’anàlisi de dos exemples: El Dr. No de Ian Fleming i El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain. Tal com es demostrarà, l’estudi detallat dels expedients de censura i la història de la publicació d’aquestes novel·les aporta dades molt valuoses per entendre el funcionament de la indústria editorial catalana i espanyola als anys 60. L’objectiu és doble: primer de tot, demostrar el paper clau de la traducció en la represa cultural dels anys 60; en segon lloc, fer pal·lès que l’impacte de la censura en la indústria editorial catalana i espanyola va molt més enllà del règim franquista, ja que els editors encara estan publicant obres que van ser esporgades pels censors.
+
