Entre els possibles resultats que poden derivar d’un context de violència de gènere, es troba el supòsit en què la dona maltractada posa fi a la vida del seu agressor en una situació de no confrontació (i.e., mentre està dormint, d’esquena, desprevingut, etc.). Tradicionalment, els tribunals de justícia han abordat aquesta problemàtica mitjançant causes vinculades a la culpabilitat, concretament amb l’eximent incomplerta de la por insuperable (art. 20.6 CP). De manera que, es reconeix la responsabilitat ...
Entre els possibles resultats que poden derivar d’un context de violència de gènere, es troba el supòsit en què la dona maltractada posa fi a la vida del seu agressor en una situació de no confrontació (i.e., mentre està dormint, d’esquena, desprevingut, etc.). Tradicionalment, els tribunals de justícia han abordat aquesta problemàtica mitjançant causes vinculades a la culpabilitat, concretament amb l’eximent incomplerta de la por insuperable (art. 20.6 CP). De manera que, es reconeix la responsabilitat penal de la dona, però de forma atenuada. Tanmateix, hi ha autors que defensen que aquests casos es poden tractar en seu de justificació mitjançant l’eximent de la legítima defensa (art. 20.4 CP). No obstant això, la jurisprudència i la doctrina neguen la concurrència d’aquesta eximent, ja que consideren que quan la dona exerceix l’acció defensiva, l’agressió de l’home no és actual ni imminent. Així, es produeix l’anomenat excés extensiu, no podent-se apreciar la legítima defensa complerta ni incomplerta.
El present treball té com a objectiu explorar la possibilitat d’abordar aquests supòsits en l’eximent de la legítima defensa, tenint en especial consideració la situació de violència permanent en la qual viuen.
+
