En aquest article argumentem que el factor principal de variació lingüística en la població amb sordesa prelocutiva és el tipus d’intervenció exclusivament oral que es realitza majoritàriament en l’actualitat. El fet de no exposar els infants sords a la llengua de signes a més de la llengua oral des del moment del diagnòstic de la sordesa els posa en risc de privació lingüística i d’alteracions cognitives, socioemocionals i de salut mental. A partir de la descripció de les dues variables principals ...
En aquest article argumentem que el factor principal de variació lingüística en la població amb sordesa prelocutiva és el tipus d’intervenció exclusivament oral que es realitza majoritàriament en l’actualitat. El fet de no exposar els infants sords a la llengua de signes a més de la llengua oral des del moment del diagnòstic de la sordesa els posa en risc de privació lingüística i d’alteracions cognitives, socioemocionals i de salut mental. A partir de la descripció de les dues variables principals que són font de la variació de perfils lingüístics en la població amb sordesa, les modalitats lingüístiques que empren i la presència o absència de trastorns del llenguatge, analitzem els factors que influeixen en aquesta variació lingüística. La identificació del principal factor de variació en la intervenció que es realitza ens condueix a proposar algunes mesures per contribuir a millorar aquesta situació.
+
