Les dides de la Roma antiga (nutrices) van constituir una part fonamental de la societat, tenint en compte el context d’alta mortalitat materna després del part que existia. La seva funció era alletar, criar i educar infants que no eren fills seus biològicament, molts dels quals segurament haurien mort sense la seva ajuda. La seva existència està documentada en fonts literàries, contractes que certifiquen aquest ofici, textos jurídics i també en testimonis epigràfics. En el següent treball es pretenen ...
Les dides de la Roma antiga (nutrices) van constituir una part fonamental de la societat, tenint en compte el context d’alta mortalitat materna després del part que existia. La seva funció era alletar, criar i educar infants que no eren fills seus biològicament, molts dels quals segurament haurien mort sense la seva ajuda. La seva existència està documentada en fonts literàries, contractes que certifiquen aquest ofici, textos jurídics i també en testimonis epigràfics. En el següent treball es pretenen analitzar aquestes fonts per tal de fer una aproximació, tan detallada com sigui possible, a la realitat d’aquestes dones: el seu origen social, les raons que les van portar a exercir aquesta tasca, quines afectacions socials i físiques tenien, i quina era la reputació d’aquest ofici en la societat. Tot plegat amb la intenció de respondre una pregunta principal: fins a quin punt l’existència d’aquestes dones va ser clau per a la supervivència i l’educació de la ciutadania romana antiga? Així mateix, s’analitzaran les particularitats que la lactància materna comportava en aquest context social i geogràfic, especialment la manera com afectava la creença que la llet provenia de la sang. Aquestes qüestions permetran conèixer les relacions de poder que implicava l’ofici de la nutrix.
+
