La Comunicació a través de la dansa en la publicitat audiovisual

Abstract

Aquest treball tracta de demostrar la relació entre les cèl·lules mirall amb l’empatia de la dansa dins el context publicitari actual. Aquestes cèl·lules van ser descobertes l’any 1992 per Giacomo Rizzolatti, neurones les quals s’activen tant quan una acció es dur a terme com quan s’observa a un altre subjecte realitzar-la. Així doncs, es relaciona directament amb el terme empatia, entenent que per tal de comprendre les emocions d’un subjecte, s’ha de poder experimentar l’emoció observada. Per tant, s’exposa la idea que les expressions corporals que provenen d’un instint innat, provoquen l’activació del mateix instint en altres gràcies al sistema de percepció-acció. Actualment, la dansa és un mètode d’expressió artística a través del llenguatge corporal. Per aquest motiu, l’objectiu principal d’aquest treball és demostrar o refutar la idea que la dansa present en la publicitat potencia l’empatia a través de la comunicació no verbal i estimula efectivament àrees cerebrals específiques.

This paper aims to demonstrate the relationship between mirror neurons and the empathy of dance within the current advertising context. These neurons were discovered in 1992 by Giacomo Rizzolatti and are activated both when an action is performed and when observing another subject performing it. Therefore, they are directly related to the term empathy, understanding that to comprehend the emotions of a subject, one must be able to experience the observed emotion. Hence, the idea is presented that bodily expressions stemming from an innate instinct trigger the activation of the same instinct in others through the perception-action system. Currently, dance is a method of artistic expression through body language. For this reason, the main objective of this paper is to prove or refute the idea that dance in advertising enhances empathy through non-verbal communication and effectively stimulates specific brain areas.