Des dels anys cinquanta del segle vint, les Illes Balears han experimentat un procés de turistització sense precedents. A partir del 1996 ençà, el turisme ha esdevingut omnipresent i ha homogeneïtzat econòmicament i urbanística tota Mallorca, penetrant en les zones rurals, transformant tots els racons que n’havien quedat al marge i establint un model territorial basat en el turisme i l’oci urbà. El present estudi analitza el rol d’aquest sector econòmic en els canvis dels patrons de vot espacials ...
Des dels anys cinquanta del segle vint, les Illes Balears han experimentat un procés de turistització sense precedents. A partir del 1996 ençà, el turisme ha esdevingut omnipresent i ha homogeneïtzat econòmicament i urbanística tota Mallorca, penetrant en les zones rurals, transformant tots els racons que n’havien quedat al marge i establint un model territorial basat en el turisme i l’oci urbà. El present estudi analitza el rol d’aquest sector econòmic en els canvis dels patrons de vot espacials a l’illa, caracteritzada per una escletxa rural-urbana que ha polaritzat políticament els municipis, però que s’ha anat
escurçant els darrers anys per donar lloc a una integració territorial dels resultats. Així, hem comprovat que els pobles rurals han perdut el caràcter més nacionalista i conservador que els caracteritzava per convergir amb els municipis urbans, però que el creixement turístic, més enllà d’actuar com a homogeneïtzador dels resultats, ha donat lloc a un augment del vot regionalista/nacionalista allà on la massificació s’ha intensificat més. Aquest efecte s’explicaria per una contra-resposta a l’amenaça del turisme i, conseqüentment, el creixement turístic estaria actuant com una força de polarització electoral en contra de la tendència uniformitzadora.
+
