Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) a lʼaula de ciències: una estratègia per millorar la motivació i el rendiment acadèmic?

Abstract

Aquest treball final de màster pretén analitzar si la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) és una estratègia didàctica que fomenta la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat a l’aula de ciències. La proposta d’intervenció ha estat desenvolupada amb un grup-classe de 19 alumnes de 4t d’ESO, al llarg de 15 sessions d’una hora, a la matèria de Biologia i Geologia. La metodologia ABP s’integra a la UD a través de la presentació d’un problema realista al qual cal aportar una possible solució. Concretament, es plantegen 3 casos sobre aliments transgènics que hipotèticament es troben en procés d’autorització pel consum humà. S’encarrega a l’alumnat que, a través d’una cerca bibliogràfica i consultant recursos diversos, prenguin la decisió d’autoritzar o inhabilitar el consum d’aquests aliments transgènics. Finalment, tota la informació que els hagi permès extreure conclusions i prendre una decisió fonamentada, haurà de plasmar-se en el producte final: un pòdcast divulgatiu. Per tal de donar resposta a les preguntes d’indagació plantejades, es fan servir una sèrie d’instruments de recollida de dades. Per una banda, l’efecte de l’ABP sobre la motivació s’ha analitzat a través d’un qüestionari inicial, amb la intenció d’explorar com percep l’alumnat les metodologies seguides fins al moment a la classe de ciències, i d’un qüestionari final, les respostes del qual seran contrastades amb l’inicial i permet explorar quin impacte ha tingut aquesta metodologia en la motivació de l’alumnat. Per altra banda, l’impacte de l’ABP sobre el rendiment acadèmic s’ha analitzat gràcies a les qualificacions obtingudes durant la UD. Aquest resultat s’ha comparat amb les qualificacions de l’alumnat obtingudes durant el trimestre previ. Aquesta comparativa es planteja com una tendència qualitativa, ja que existeixen una sèrie de variables ocultes que podrien estar distorsionant el resultat. És per això que també es discuteixen quins altres factors podrien estar influint i cal tenir presents en estudis d’aquest tipus. Per últim, també s’ha analitzat l’existència d’una possible correlació entre la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat. Finalment, s’ha pogut concloure que la metodologia ABP sembla contribuir positivament a augmentar la satisfacció de l’alumnat respecte al seu procés d’aprenentatge. Així mateix, aquesta metodologia sembla tenir un impacte positiu sobre la motivació i el rendiment acadèmic de l’alumnat i, a través d’una anàlisi estadística, ha sigut possible determinar que existeix una correlació positiva moderada entre ambdues variables. A més, aquesta recerca ha permès explorar els principals punts forts i febles d’aquesta metodologia des de la perspectiva de l’alumnat. Per acabar, també s’han identificat aquells aspectes susceptibles de millora, tant a la unitat didàctica com a la recollida i anàlisi de dades posterior, i s’han proposat alternatives al respecte.