L’estrès forma part de les persones des del principi dels nostres dies, tot i això, no va ser fins a la dècada de1930 que el metge i fisiòleg Hans Selye va començar a desenvolupar una teoria més sistemàtica sobre l'estrès i els seus efectes sobre l'organisme. Des d’aleshores i, especialment en les darreres dècades, s'han
realitzat nombrosos estudis que han explorat els efectes de l'estrès en diferents aspectes de la salut, i en conseqüència, l'estrès s'ha convertit en un problema de salut pública ...
L’estrès forma part de les persones des del principi dels nostres dies, tot i això, no va ser fins a la dècada de1930 que el metge i fisiòleg Hans Selye va començar a desenvolupar una teoria més sistemàtica sobre l'estrès i els seus efectes sobre l'organisme. Des d’aleshores i, especialment en les darreres dècades, s'han
realitzat nombrosos estudis que han explorat els efectes de l'estrès en diferents aspectes de la salut, i en conseqüència, l'estrès s'ha convertit en un problema de salut pública pel seu impacte en el benestar físic i mental.L'augment de les demandes i de les pressions de la vida moderna, juntament amb els canvis socioeconòmics i tecnològics, han contribuït a l'augment d'aquest fenomen que pot afectar qualsevol
persona i en qualsevol lloc. L’alumnat no està exclòs d'aquest grup i, de fet, és una de les poblacions més vulnerables. La sobrecàrrega acadèmica, la pressió per obtenir bones qualificacions, la manca de motivació o l'ansietat pels exàmens, per exemple, generen en certs moments un nivell d'estrès a l'alumnat.La Selectivitat, coneguda oficialment com a Proves d'Accés a la Universitat (PAU), és un examen que es
realitza en l'àmbit nacional per a aquells estudiants que han completat el seu últim any d'educació secundària i volen accedir a estudis universitaris. És considerada una etapa crucial per als estudiants, ja que els resultats assolits poden tenir un impacte significatiu en les seves oportunitats educatives i professionals futures. Preparar-se per a aquestes proves sovint implica una dedicació i un esforç addicional per part de
l’alumnat que ha de repassar i consolidar els coneixements adquirits durant els anys previs. Precisament per aquesta raó, se sol experimentar un elevat nivell d'estrès acadèmic, el qual pot tenir un impacte en diversos aspectes de la salut tant psicològica com física. La boca esdevé una finestra de l'estat del nostre organisme, i reflecteix senyals de possibles trastorns o desequilibris interns. L'estrès pot produir canvis en el nostre organisme que, en grans quantitats, poden funcionar com a desencadenants de patir problemes d'ansietat, trastorns digestius, insomni, pressió arterial alta, augment de pes (obesitat), diabetis, insuficiència cardíaca, debilitament del sistema immunitari, entre d’altres. La salut oral no està exempta d'aquest risc. Malalties com la càries, la gingivitis, el bruxisme, la xerostomia, la tensió en l'ATM, l'halitosi, l’atrició o les aftes bucals són algunes de les repercussions de l'estrès en aquesta part tan important del nostre cos.El pH de la saliva és un factor rellevant en la salut bucodental que cal mantenir equilibrat. Quan aquest pH s'acidifica, la nostra salut oral es posa en risc i les probabilitats de desenvolupar càries, per exemple, augmenten. Segons diversos estudis, l'estrès pot provocar un desequilibri en aquest pH que doni lloc a totes
aquestes malalties bucodentals. Per tot això, i veient com l’alumnat de batxillerat està diàriament sotmès a una forta exigència acadèmica que els genera estrès, sobretot en època d'exàmens com la Selectivitat, s'ha cregut necessari abordar l'estrès com un factor influent en la seva salut oral.
+