El model de propietat dels equips de futbol de "La Liga”

Abstract

Inicialment, els equips de futbol es van constituir jurídicament sota el model associatiu (clubs), sense que això generés cap mena de controvèrsia durant les primeres dècades. Tanmateix, amb la creixent mercantilització de l’esport, es va començar a suggerir que potser els era més adient la forma societària. A Espanya es va adoptar un model dual, en què es va obligar a tots els equips, que fins aquell moment prenien la forma jurídica associativa, a transformar -se en societats de capital, llevat de quatre, que van poder optar per continuar actuant com a clubs. En aquest treball, s’analitza si la vestimenta jurídica associativa, tot i ser residual, encara és adequada, o fins i tot idònia, per als equips de futbol, o si , per contra, ha de deixar pas a models capitalistes, com ha passat en altres jurisdiccions. Per fer-ho, primerament, s’exposa el marc jurídic actual, així com les raons que van dur al legislador a adoptar-lo. A continuació, es va a l’essència dels equips de futbol i s’estudia, en abstracte, quina és la forma organitzativa més adequada per aspectes com ara la capacitat de finançament, la presa de decisions, el govern corporatiu, la responsabilitat dels administradors o la participació de la base associativa. Seguidament, en atenció a la legislació espanyola, i la comparada, es fa un anàlisi concret en què es presenten varis models sota els quals els equips es poden organitzar actualment i, s’exposen els avantatges i inconvenients de cadascun d’ells, exemplificant-ho amb casos reals. Finalment, s’acaba concloent que els equips sota la forma jurídica de club han donat resultats més satisfactoris al nostre país, i que el model associatiu encara és adequat per gestionar aquestes entitats.

Initially, football teams were legally constituted under the associative model (clubs), which did not generate any controversy for several decades. However, with the increasing commercialisation of sport, it was suggested that, perhaps, the corporate legal form was more appropriate for these entities. In Spain, a dual model was adopted, in which all teams – that until then took the legal form of clubs (association) – were obliged to be transformed into companies. However, an exception was provided, which benefited four teams, that were allowed to choose whether to continue acting as clubs. This paper analyses whether the associative legal form, although residual, is still adequate, or even suitable, for football teams, or whether it should give way to capitalist models, as it has occurred in other jurisdictions. In order to do it, firstly, we present the current legal framework for Spanish teams, as well as the reasons that led the legislator to adopt it. Secondly, we go to the essence of football teams and we study, from an abstract point of view, what is the most appropriate form of organisation regarding aspects such as the financing capacity, the decision -making, corporate governance, the responsibility of the administrators or the particularities of the “associative base”. Thirdly, based upon Spanish and comparative legislation, we present various models under which teams can currently be organised and we set out the advantages and disadvantages of each of them, illustrating it with real cases. Finally, we conclude that football teams under the legal form of clubs have delivered notable results in our country, and that the associative form is still suitable to manage these entities