dc.contributor.author |
Colldeforns Sánchez, Paula |
dc.date.accessioned |
2023-10-17T15:23:48Z |
dc.date.available |
2023-10-17T15:23:48Z |
dc.date.issued |
2023-10-17 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/10230/58087 |
dc.description |
Treball de fi de grau en Doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües aplicades. Tutor: Joan Costa Carreras |
dc.description.abstract |
L’estudi que presentem parteix de l’interès i la falta de representació pel que fa al tortosí.
Plantegem noves vies d’investigació relacionades amb la mateixa varietat, de manera que
s’aconsegueix actualitzar informació i dades pel que fa a la realitat sociolingüística actual i
aportar informació lingüística nova. L’objectiu és esbrinar si tortosí funciona com a
denominació del territori que abarca i, d’altra banda, plasmar les característiques del parlar de
l’Ametlla de Mar, Baix Ebre —al qual ens referim com a calero—, així com els prejudicis
lingüístics per part de la comunitat de parla tortosina. Per aconseguir-ho, s’ha recorregut a la
recerca bibliogràfica i a la documentació sobre els conceptes més rellevants relacionats amb
la dialectologia i la sociolingüística. També difonem una enquesta a escala de Catalunya per
apropar-nos a la percepció de l’estatus dialectal del tortosí i es duen a terme 6 entrevistes
etnogràfiques semidirigides que ens proporcionen característiques del parlar calero.
Quant a la denominació del subdialecte tortosí, tot i concloure que la proposta popularitzada
d’anomenar-li ebrenc és errònia, hem de tenir en compte que forma part d’una realitat
sociolingüística i que existeix com a objecte de discussió. Referint-nos a l’estatus dialectal,
els resultats quantitatius de les enquestes ens han mostrat que el tortosí compleix totes les
funcions socials de la llengua menys la del prestigi, segons els mateixos parlants de tortosí.
En canvi, aquests mateixos parlants atribueixen la funció del prestigi a les varietats centrals,
però sobretot al barceloní, i ho fan de manera unànime. Un altre resultat compartit entre
gairebé totes les persones enquestades té a veure amb el pensament que les Terres de l’Ebre
és un territori marginat i amb poca representació a Catalunya.
Pel que fa a la variació existent entre el tortosí codificat per l’IEC i el parlar calero, hem
pogut identificar i codificar certs trets lingüístics d’aquest parlar —com ara l’argot mariner—
a través de les entrevistes i de la recerca bibliogràfica. Tanmateix, els resultats no es poden
generalitzar plenament degut al nombre d’entrevistes. Hem pogut estudiar la variació
generacional, atès que les persones entrevistades estaven distribuïdes entre jubilades, adultes
o joves i també per gènere (una de cada). Aquesta variació és notable, sobretot, en els
aspectes fonètics, de la mateixa manera que hi ha variació (i substitució lingüística) entre el
mateix calero en funció de si la persona ha viscut fora del poble, o no. |
dc.description.abstract |
El estudio que presentamos parte del interés y la falta de representación en cuanto al
tortosino. Planteamos nuevas vías de investigación relacionadas con dicha variedad, con lo
que se consigue actualizar información y datos con respecto a la realidad sociolingüística
actual y aportar información lingüística nueva. El objetivo es averiguar si tortosino funciona
como denominación del territorio que abarca y, por otra parte, plasmar las características de
la forma de hablar de L’Ametlla de Mar, Baix Ebre —a la que nos referimos como calero—,
así como los prejuicios lingüísticos por parte de la comunidad tortosina. Para ello, se ha
recurrido a la investigación bibliográfica y la documentación sobre los conceptos más
relevantes sobre dialectología y la sociolingüística. También se difunde una encuesta a nivel
de Cataluña para acercarnos a la percepción del estatus dialectal del tortosino y se realizan 6
entrevistas etnográficas semidirigidas que nos proporcionan características del calero.
En cuanto a la denominación del tortosino, a pesar de concluir que la propuesta popularizada
de llamarle ebrense es errónea, debemos tener en cuenta que forma parte de una realidad
sociolingüística y que existe como objeto de discusión. Refiriéndonos al estatus dialectal, los
resultados cuantitativos de las encuestas han mostrado que el tortosino cumple todas las
funciones sociales de la lengua menos la del prestigio, según los propios hablantes de
tortosino. En cambio, estos mismos hablantes atribuyen la función del prestigio a las
variedades centrales, pero sobre todo al barcelonés, de forma unánime. Otro resultado
compartido entre los encuestados tiene que ver con el pensamiento de que las Terres de l'Ebre
es un territorio marginado y con poca representación en Cataluña.
En cuanto a la variación existente entre el tortosino codificado por el IEC y el calero, hemos
identificado y codificado ciertos rasgos lingüísticos de este hablar —como la jerga
marinera— a través de las entrevistas y de la investigación bibliográfica. Sin embargo, los
resultados no pueden generalizarse debido al número de entrevistas. Hemos estudiado la
variación generacional, pues los entrevistados estaban distribuidos entre jubilados, adultos o
jóvenes y también por género (una de cada). La variación es notable, sobre todo, en los
aspectos fonéticos, al igual que hay variación (y sustitución lingüística) entre el mismo calero
en función de si la persona ha vivido fuera del pueblo o no. |
dc.description.abstract |
The study we present is based on the interest in and on the low representation of Tortosí. We
propose new avenues of research related to this dialectal variety, thereby updating
information and data with respect to the current sociolinguistic reality and providing new
linguistic information. The aim is to find out whether Tortosí works as a denomination of the
territory it covers or, on the other hand, it capturs the characteristics of the way people speak
in L’Ametlla de Mar, Baix Ebre —which we refer to as Calero—, as well as the linguistic
prejudices of the Tortosí speaking community. To this end, bibliographical research and
documentation on the most relevant concepts related to dialectology and sociolinguistics have
been used. A Catalonia-wide survey has also been disseminated in order to understand the
perception of the dialectal status of Tortosí, and 6 semi-directed ethnographic interviews have
been carried out to provide us with characteristics of the Calero speech.
As for the denomination of the Tortosí, although we conclude that the popularised proposal to
call it Ebrenc is erroneous, we must bear in mind that it is part of a sociolinguistic reality and
that it exists as an object of discussion. With regard to the dialectal status, the quantitative
results of the surveys have shown that Tortosí fulfils all the social functions of the language
except the one related to prestige, according to the speakers of Tortosí themselves. On the
other hand, these same speakers attribute the function of prestige to the central varieties
(Tarragoní, Gironí and Barceloní) in general, but above all to Barceloní. Another result
shared by almost all the people surveyed has to do with the thought that Terres de l'Ebre is a
marginalised and under-represented territory in Catalonia.
As for the existing variation between the Tortosí which is codified by the IEC and Calero, we
have been able to identify and codify some linguistic features of this speech —such as the
seafaring jargon— through the interviews and bibliographic research carried out. However,
the results cannot be fully generalised due to the number of interviews. We were able to study
generational variation, as the interviewees were distributed between retired, adult and young
people, and also by gender (one of each). This variation is notable, above all, in phonetic
aspects, just as there is variation (and linguistic substitution) between the same Calero
depending on whether the person has lived outside the village or not. |
dc.format.mimetype |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.rights |
Llicència CC Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0) |
dc.rights.uri |
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca |
dc.title |
Denominació i estatus dialectal del tortosí ; Variació del tortosí amb el parlar calero i variació
generacional |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.subject.keyword |
Calero |
dc.subject.keyword |
Ebrenc |
dc.subject.keyword |
Tortosí |
dc.subject.keyword |
Variant dialectal |
dc.subject.keyword |
Estàndard |
dc.subject.keyword |
Sociolingüística |
dc.subject.keyword |
Variació |
dc.subject.keyword |
Variació generacional |
dc.subject.keyword |
Tortosino |
dc.subject.keyword |
Variante dialectal |
dc.subject.keyword |
Estándar |
dc.subject.keyword |
Sociolingüística |
dc.subject.keyword |
Variación |
dc.subject.keyword |
Variación generacional |
dc.subject.keyword |
Dialectal variant |
dc.subject.keyword |
Standard |
dc.subject.keyword |
Sociolinguistics |
dc.subject.keyword |
Generational variation |
dc.subject.keyword |
Variation |
dc.rights.accessRights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |