Denominació i estatus dialectal del tortosí ; Variació del tortosí amb el parlar calero i variació generacional

Abstract

L’estudi que presentem parteix de l’interès i la falta de representació pel que fa al tortosí. Plantegem noves vies d’investigació relacionades amb la mateixa varietat, de manera que s’aconsegueix actualitzar informació i dades pel que fa a la realitat sociolingüística actual i aportar informació lingüística nova. L’objectiu és esbrinar si tortosí funciona com a denominació del territori que abarca i, d’altra banda, plasmar les característiques del parlar de l’Ametlla de Mar, Baix Ebre —al qual ens referim com a calero—, així com els prejudicis lingüístics per part de la comunitat de parla tortosina. Per aconseguir-ho, s’ha recorregut a la recerca bibliogràfica i a la documentació sobre els conceptes més rellevants relacionats amb la dialectologia i la sociolingüística. També difonem una enquesta a escala de Catalunya per apropar-nos a la percepció de l’estatus dialectal del tortosí i es duen a terme 6 entrevistes etnogràfiques semidirigides que ens proporcionen característiques del parlar calero. Quant a la denominació del subdialecte tortosí, tot i concloure que la proposta popularitzada d’anomenar-li ebrenc és errònia, hem de tenir en compte que forma part d’una realitat sociolingüística i que existeix com a objecte de discussió. Referint-nos a l’estatus dialectal, els resultats quantitatius de les enquestes ens han mostrat que el tortosí compleix totes les funcions socials de la llengua menys la del prestigi, segons els mateixos parlants de tortosí. En canvi, aquests mateixos parlants atribueixen la funció del prestigi a les varietats centrals, però sobretot al barceloní, i ho fan de manera unànime. Un altre resultat compartit entre gairebé totes les persones enquestades té a veure amb el pensament que les Terres de l’Ebre és un territori marginat i amb poca representació a Catalunya. Pel que fa a la variació existent entre el tortosí codificat per l’IEC i el parlar calero, hem pogut identificar i codificar certs trets lingüístics d’aquest parlar —com ara l’argot mariner— a través de les entrevistes i de la recerca bibliogràfica. Tanmateix, els resultats no es poden generalitzar plenament degut al nombre d’entrevistes. Hem pogut estudiar la variació generacional, atès que les persones entrevistades estaven distribuïdes entre jubilades, adultes o joves i també per gènere (una de cada). Aquesta variació és notable, sobretot, en els aspectes fonètics, de la mateixa manera que hi ha variació (i substitució lingüística) entre el mateix calero en funció de si la persona ha viscut fora del poble, o no.

El estudio que presentamos parte del interés y la falta de representación en cuanto al tortosino. Planteamos nuevas vías de investigación relacionadas con dicha variedad, con lo que se consigue actualizar información y datos con respecto a la realidad sociolingüística actual y aportar información lingüística nueva. El objetivo es averiguar si tortosino funciona como denominación del territorio que abarca y, por otra parte, plasmar las características de la forma de hablar de L’Ametlla de Mar, Baix Ebre —a la que nos referimos como calero—, así como los prejuicios lingüísticos por parte de la comunidad tortosina. Para ello, se ha recurrido a la investigación bibliográfica y la documentación sobre los conceptos más relevantes sobre dialectología y la sociolingüística. También se difunde una encuesta a nivel de Cataluña para acercarnos a la percepción del estatus dialectal del tortosino y se realizan 6 entrevistas etnográficas semidirigidas que nos proporcionan características del calero. En cuanto a la denominación del tortosino, a pesar de concluir que la propuesta popularizada de llamarle ebrense es errónea, debemos tener en cuenta que forma parte de una realidad sociolingüística y que existe como objeto de discusión. Refiriéndonos al estatus dialectal, los resultados cuantitativos de las encuestas han mostrado que el tortosino cumple todas las funciones sociales de la lengua menos la del prestigio, según los propios hablantes de tortosino. En cambio, estos mismos hablantes atribuyen la función del prestigio a las variedades centrales, pero sobre todo al barcelonés, de forma unánime. Otro resultado compartido entre los encuestados tiene que ver con el pensamiento de que las Terres de l'Ebre es un territorio marginado y con poca representación en Cataluña. En cuanto a la variación existente entre el tortosino codificado por el IEC y el calero, hemos identificado y codificado ciertos rasgos lingüísticos de este hablar —como la jerga marinera— a través de las entrevistas y de la investigación bibliográfica. Sin embargo, los resultados no pueden generalizarse debido al número de entrevistas. Hemos estudiado la variación generacional, pues los entrevistados estaban distribuidos entre jubilados, adultos o jóvenes y también por género (una de cada). La variación es notable, sobre todo, en los aspectos fonéticos, al igual que hay variación (y sustitución lingüística) entre el mismo calero en función de si la persona ha vivido fuera del pueblo o no.

The study we present is based on the interest in and on the low representation of Tortosí. We propose new avenues of research related to this dialectal variety, thereby updating information and data with respect to the current sociolinguistic reality and providing new linguistic information. The aim is to find out whether Tortosí works as a denomination of the territory it covers or, on the other hand, it capturs the characteristics of the way people speak in L’Ametlla de Mar, Baix Ebre —which we refer to as Calero—, as well as the linguistic prejudices of the Tortosí speaking community. To this end, bibliographical research and documentation on the most relevant concepts related to dialectology and sociolinguistics have been used. A Catalonia-wide survey has also been disseminated in order to understand the perception of the dialectal status of Tortosí, and 6 semi-directed ethnographic interviews have been carried out to provide us with characteristics of the Calero speech. As for the denomination of the Tortosí, although we conclude that the popularised proposal to call it Ebrenc is erroneous, we must bear in mind that it is part of a sociolinguistic reality and that it exists as an object of discussion. With regard to the dialectal status, the quantitative results of the surveys have shown that Tortosí fulfils all the social functions of the language except the one related to prestige, according to the speakers of Tortosí themselves. On the other hand, these same speakers attribute the function of prestige to the central varieties (Tarragoní, Gironí and Barceloní) in general, but above all to Barceloní. Another result shared by almost all the people surveyed has to do with the thought that Terres de l'Ebre is a marginalised and under-represented territory in Catalonia. As for the existing variation between the Tortosí which is codified by the IEC and Calero, we have been able to identify and codify some linguistic features of this speech —such as the seafaring jargon— through the interviews and bibliographic research carried out. However, the results cannot be fully generalised due to the number of interviews. We were able to study generational variation, as the interviewees were distributed between retired, adult and young people, and also by gender (one of each). This variation is notable, above all, in phonetic aspects, just as there is variation (and linguistic substitution) between the same Calero depending on whether the person has lived outside the village or not.