'Hadestown': l'adaptació d'un mite clàssic a un musical modern ; Anàlisi i traducció de quatre fragments de 'Hadestown' i el seu ajustament a la música

Abstract

D’una banda, malgrat que la mitologia grega és, actualment, només un miratge d’allò que un cop va ser, molts dels mites que la componen són referents clars de peces artístiques modernes, especialment en la literatura i el teatre. De l’altra, crida l’atenció que disciplines com l’estudi de les traduccions teatrals i les adaptacions musicals tinguin tan poc conreu en comparació amb l’estudi d’altres àrees artístiques. Aquests dos fets, que coincideixen en un únic objecte d’estudi —l’obra musical Hadestown—, van ser l’al·licient per crear el treball que avui ens ocupa i convergeixen dos estudis en un únic projecte integrat: l’estudi de l’adaptació del mite grec clàssic d’Orfeu i Eurídice a un musical modern en anglès i l’anàlisi de la problemàtica de traduir fragments de l’obra: primer, sense tenir en compte elements extralingüístics, i, després, amb l’ajustament d’aquestes traduccions a la música, per veure si les primeres eren funcionals o no. El treball consta de quatre parts: el desglossament del mite i la comparació amb el guió de Hadestown —des del punt de vista de la traducció com a manipulació—, l’anàlisi de quatre fragments de l’obra musical —dins el marc teòric de la teoria funcionalista de Reiss (1971)—, la traducció comentada i el posterior ajustament a la música de la mà d’una musicòloga professional. Les conclusions a què s’ha arribat són les tres següents: la primera, l’obra conserva els elements del mite comuns en totes les versions que se’n coneixen, i els elements afegits, com personatges i analogies, existeixen per afegir context i motius d’interès per a la nova audiència; la segona, el problema principal a l’hora de traduir els fragments escollits és la sil·labificació, mentre que les rimes complicades les hem pogut solucionar amb les terminacions verbals i els jocs de paraules gairebé mai no tenien un referent fix, per la qual cosa a l’hora de traduir-los teníem llibertat creativa; finalment, la tercera, ja que les traduccions fetes van provar no ser funcionals per a una obra musical, els canvis més notoris que s’han hagut de fer del text llegit al text cantat són l’ajustament de les vocals tòniques dels versos amb els accents de la música que li corresponen i la reescriptura d’alguns versos perquè la història semblés més narrada i no tan traduïda. El conjunt del treball mostra la complexitat de la traducció dels textos literaris que s’acompanyen de música i l’obligació de considerar-hi en tot moment les necessitats de la representació.

On the one hand, although Greek mythology is nowadays only a vague mirage of what it once was, many of the myths that compose it are clear references for modern artistic works, especially in literature and theatre. On the other hand, it is striking that disciplines such as the study of theatrical translations and musical adaptations are areas that are uncultivated in comparison with other artistic fields. These two facts, which unite in a single object of study —the musical work Hadestown— were the necessary stimulus to create the work that concerns us today and converge two studies in a single integrated project: the study of the adaptation of the classical Greek myth of Orpheus and Eurydice into a modern musical in English and the analysis of the problem of translating passages of the work: first, without taking into account extra-linguistic elements, and then, adjusting these translations to the music, to see whether they were functional. The project is devided in four parts: the breakdown of the myth and its comparison with the Hadestown script —from the point of view of translation as manipulation—, the analysis of four passages of the musical play —within the theoretical framework of Reiss’ (1971) functionalist theory—, its annotated translation and its subsequent adjustment to the music by a professional musicologist. The following three conclusions have been reached: first, the work retains the elements of the myth common to all the versions, and the added elements, such as characters and analogies, exist to add context and motifs of interest to the new audience; second, the main problem in translating the chosen passages is syllabification, while the complicated rhymes we were able to solve with verbal endings, and the puns hardly ever had a fixed referent, so that we had creative freedom in translating them; finally, thirdly, since the translations proved not to be functional for a musical work, the most noticeable changes that have been made from the read-text to the sung-text are the adjustment of the stress vowels of the verses with the corresponding accents of the music and the rewriting of some verses to make the story seem more narrated and not so translated. The work as a whole shows the complexity of translating literary texts accompanied by music and the obligation to consider the needs of the performance at all times.

Por una parte, pese a que la mitología griega es solo un espejismo de lo que alguna vez fue, muchos de los mitos que la componen son referentes claros de piezas artísticas modernas. Por otra parte, llama la atención, que disciplinas como el estudio de las traducciones teatrales y las adaptaciones musicales sean áreas tan poco cultivadas en comparación con otros ámbitos artísticos. Estos dos hechos coinciden en un objeto de estudio —Hadestown—, y fueron el aliciente para crear el trabajo que hoy nos ocupa. En este convergen dos estudios en un único proyecto integrado: el estudio de la adaptación del mito griego clásico de Orfeo y Eurídice a un musical moderno en inglés y el análisi de la problemática de traducir fragmentos de la obra: primero, sin tener en cuenta elementos extralingüísticos y, después, ajustando estas traducciones a la música, para ver si las primeras eran o no funcionales. El trabajo consta de cuatro partes: el desglose del mito y su comparación con el guion de la Hadestown —desde la traducción como manipulación—, el análisis de cuatro fragmentos de la obra musical —dentro del marco teórico de la teoría funcionalista de Reiss (1971)—, su traducción comentada y su posterior ajuste a la música de la mano de una musicóloga profesional. Se ha llegado a las siguientes tres conclusiones: la primera, la obra conserva los elementos del mito comunes en todas las versiones que se cuentan de él y los elementos añadidos, como personajes y analogías, existen para añadir contexto y motivos de interés para la nueva audiencia; la segunda, el problema principal a la hora de traducir los fragmentos elegidos es la silabificación, mientras que las rimas complicadas las hemos podido solucionar con las terminaciones verbales, y los juegos de palabras casi nunca tenían un referente fijo, por lo que teníamos libertad creativa; finalmente, la tercera, puesto que las traducciones probaron no ser funcionales para una obra musical, los cambios más notorios que se han hecho del texto leído al texto cantado son el ajuste de las vocales tónicas de los versos con los acentos de la música que le corresponden y la reescritura de algunos versos para que la historia pareciera más narrada y no tan traducida. El conjunto del trabajo muestra la complejidad de la traducción de los textos literarios que se acompañan de música y la obligación de considerar en todo momento las necesidades de su representación.