Políticament estem instal·lats en una democràcia mediàtica que ha fet que partits i institucions abracin l’era del màrqueting polític. En una societat hipermediàtica, basada en l’entreteniment audiovisual, la imatge cotitza a l’alça i el llenguatge dels polítics s’hi adapta. I si admetem que els mèdia són peça clau per confegir la política tal i com l’entenem avui, seria absurd no convenir també que el mateix concepte de comunicació política evoluciona i s’adapta a aquest entorn. Som davant d’una ...
Políticament estem instal·lats en una democràcia mediàtica que ha fet que partits i institucions abracin l’era del màrqueting polític. En una societat hipermediàtica, basada en l’entreteniment audiovisual, la imatge cotitza a l’alça i el llenguatge dels polítics s’hi adapta. I si admetem que els mèdia són peça clau per confegir la política tal i com l’entenem avui, seria absurd no convenir també que el mateix concepte de comunicació política evoluciona i s’adapta a aquest entorn. Som davant d’una manera de fer política més retòrica, més estètica, més teatral. Les tècniques del màrqueting polític hi guanyen protagonisme, i els polítics hi estan més subjectes, amb els pros i contres que això els reporta. També amb nous protagonismes, com el dels estrategs de comunicació, els assessors dels líders, els spin doctors.
+
