La construcció sociocultural del gènere ha estat tradicionalment binària i ha establert una
correspondència entre la biologia dels cossos sexuats i els comportaments psicològics, socials
i culturals. És realista, però, aquesta associació? Cada cop més persones s’identifiquen amb
una identitat no-binària; tot i això, la recerca que s’ha fet sobre les seves experiències és
pràcticament inexistent. Amb l’objectiu de contribuir a omplir aquest buit acadèmic i de
visibilitzar les identitats ...
La construcció sociocultural del gènere ha estat tradicionalment binària i ha establert una
correspondència entre la biologia dels cossos sexuats i els comportaments psicològics, socials
i culturals. És realista, però, aquesta associació? Cada cop més persones s’identifiquen amb
una identitat no-binària; tot i això, la recerca que s’ha fet sobre les seves experiències és
pràcticament inexistent. Amb l’objectiu de contribuir a omplir aquest buit acadèmic i de
visibilitzar les identitats no-binàries (així com les seves experiències, importants per entendre
com s’articula el sistema binari de sexe-gènere), aquest treball analitza onze entrevistes semi estructurades (considerades històries de vida) a persones que s’identifiquen dins del paraigües
no-binari, des de l’aproximació epistemològica de l’anàlisi crítica del discurs. Aquesta anàlisi
està feta des d’una triple vessant: primer, quines són les estratègies que utilitzen pel que fa al
gènere gramatical (en relació amb el LNI i el LND); segon, quins trets caracteritzen els seus
processos d’identificació com a persones no-binàries; tercer, quines experiències vitals han
tingut en els considerats eixos d’opressió. Finalment, es conclou que, encara que
comparteixen alguns trets en comú (com ser joves o no identificar-se plenament ni com a
homes ni com a dones), les realitats de les persones no-binàries són molt diverses.
+
La construcción sociocultural del género ha sido tradicionalmente binaria y ha establecido
una correspondencia entre la biología de los cuerpos sexuados y los comportamientos
psicológicos, sociales y culturales. ¿Pero es realista esta asociación? Cada vez más personas
se identifican con una identidad no binaria; aun así, la investigación que se ha llevado a cabo
sobre sus experiencias es prácticamente inexistente. Con el objetivo de contribuir a llenar
este vacío académico y de visibilizar ...
La construcción sociocultural del género ha sido tradicionalmente binaria y ha establecido
una correspondencia entre la biología de los cuerpos sexuados y los comportamientos
psicológicos, sociales y culturales. ¿Pero es realista esta asociación? Cada vez más personas
se identifican con una identidad no binaria; aun así, la investigación que se ha llevado a cabo
sobre sus experiencias es prácticamente inexistente. Con el objetivo de contribuir a llenar
este vacío académico y de visibilizar las identidades no binarias (así como sus experiencias,
importantes para entender cómo se articula el sistema binario de sexo-género), el presente
trabajo analiza once entrevistas semiestructuradas (consideradas historias de vida) a personas
que se identifican dentro del paraguas no binario, des de la aproximación epistemológica del
análisis crítico del discurso. Este análisis se ha realizado desde una triple vertiente: primero,
cuáles son las estrategias que usan en cuanto al género gramatical (en relación con el LNI y
el LND); segundo, qué rasgos caracterizan sus procesos de identificación como personas no
binarias; tercero, cuáles son sus experiencias vitales en los considerados ejes de opresión.
Finalmente, se concluye que, aunque comparten algunos rasgos en común (como ser jóvenes
o no identificarse plenamente ni como hombres ni como mujeres), las realidades de las
personas no binarias son muy diversa
+
The socio-cultural construction of gender has traditionally been binary and has established a
correspondence between the biology of sexed bodies and psychological, social and cultural
behaviours. But is this association realistic? More and more people identify with a non-binary
identity, yet research on their experiences is virtually non-existent. In order to contribute to
filling this academic gap and to make non-binary identities visible (as well as their
experiences, which are important ...
The socio-cultural construction of gender has traditionally been binary and has established a
correspondence between the biology of sexed bodies and psychological, social and cultural
behaviours. But is this association realistic? More and more people identify with a non-binary
identity, yet research on their experiences is virtually non-existent. In order to contribute to
filling this academic gap and to make non-binary identities visible (as well as their
experiences, which are important for understanding how the binary sex-gender system is
articulated), this paper analyses eleven semi-structured interviews (considered life histories)
with people who identify themselves within the non-binary umbrella, from the
epistemological approach of critical discourse analysis. This analysis has been carried out
from a threefold perspective: first, which are the strategies they use in terms of grammatical
gender (in relation to the indirect non-binary language and the direct non-binary language);
second, which features characterise their processes of identification as non-binary people;
third, which are their life experiences in the considered axes of oppression. Finally, it is
concluded that, although they share some common features (such as being young or not fully
identifying as either man or woman), the realities of non-binary people are very diverse.
+