El present text proposa una aproximació al cinema xinès contemporani amb l’objectiu
d’analitzar com molts directors i directores plasmen l’espai que sorgeix arran de la
demolició del passat i que es manté permanentment allunyat d’un futur utòpic desitjat
per bona part de la població xinesa. L’abordatge d’aquest espai situat entre dues fases i
els subjectes que s’hi troben es fa principalment a partir de l’antropologia i de les teories
relatives a la fase liminar dels ritus de pas. Així doncs, ...
El present text proposa una aproximació al cinema xinès contemporani amb l’objectiu
d’analitzar com molts directors i directores plasmen l’espai que sorgeix arran de la
demolició del passat i que es manté permanentment allunyat d’un futur utòpic desitjat
per bona part de la població xinesa. L’abordatge d’aquest espai situat entre dues fases i
els subjectes que s’hi troben es fa principalment a partir de l’antropologia i de les teories
relatives a la fase liminar dels ritus de pas. Així doncs, es posa èmfasi tant en els espais
liminars —que presenten motius visuals característics del cinema de la Generació
Urbana— com en els subjectes que hi transiten, configurats com a éssers liminars a
partir de qüestions com el malestar, la incomunicació, el deambular, les desaparicions o
el retorn a un estat primitiu a través de la violència.
+
