Als anys noranta, el Japó va entrar en una gran crisis econòmica, social i
moral. Amb la seva arribada, el perfil de masculinitat hegemònica fins el moment, la del
salaryman, va començar a perdre força i el jovent ja no confiava en allò que fins el
moment havia significat seguir el seu rol. Fins aquell moment, el shōnen manga, la
demografia més popular de la vinyeta japonesa i llegida principalment per nois d’entre 12
i 17 anys, sempre havia presentat un heroi estereotipat amb els trets de masculinitat ...
Als anys noranta, el Japó va entrar en una gran crisis econòmica, social i
moral. Amb la seva arribada, el perfil de masculinitat hegemònica fins el moment, la del
salaryman, va començar a perdre força i el jovent ja no confiava en allò que fins el
moment havia significat seguir el seu rol. Fins aquell moment, el shōnen manga, la
demografia més popular de la vinyeta japonesa i llegida principalment per nois d’entre 12
i 17 anys, sempre havia presentat un heroi estereotipat amb els trets de masculinitat que
comportava l’hegemonia del salaryman. Però, amb la pèrdua de força d’aquest rol de
gènere, començant a sorgir nous punts de vista dins del shōnen manga que redefiniran el
concepte de masculinitat, representaran més varietat de gèneres i desafiaran el discurs
hegemònic fal·locèntric.
+
